La rep¨²blica i l¡¯impost de successions

L¡¯independentisme hegem¨°nic ha convertit els pressupostos de la Generalitat en una cosa tan et¨¨ria com la rep¨²blica. Els comptes per al 2019, de moment, no existeixen. Les partides i inversions vaguen per l'espai exterior gr¨¤cies a la taumat¨²rgia nacional que lidera des de l'interior el Govern de Quim Torra. Aquest intangible estat de la q¨¹esti¨® ser¨¤ posat en escena, en la mesura del possible, pel president de la Generalitat els propers dies al Parlament.

Les vagues que a finals de l'any passat van protagonitzar la sanitat, l'ensenyament, els mossos o els bombers no han servit d'esper¨® perqu¨¨ el Govern intenti tirar endavant els nous comptes amb el concurs de socialistes o comuns. Alguns dels estrategues de l'independentisme de nou encuny creuen, en la millor tradici¨® dogm¨¤tica-grupuscular, que res se solucionar¨¤ fins a v¨¨ncer en la lluita final. El portaveu adjunt de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, assegurava en plenes mobilitzacions de novembre: ¡°Ens estem barallant per les engrunes. Hem d'anar a la soluci¨® real del problema. I la soluci¨® real del problema davant un Estat que no fa res a favor de Catalunya ¨¦s plantejar que necessitem votar el nostre futur¡±.

Mentre arriba la vict¨°ria final, fer pol¨ªtica ¨¦s ca?a menor. Nom¨¦s aix¨ª s'explica el rebuig als pressupostos presentats pel Govern de Pedro S¨¢nchez i la incapacitat per teixir aliances i elaborar comptes propis per al 2019 per part de la majoria independentista. Amb el cop de porta a l¡¯Executiu central van quedar en l'aire 2.400 milions d'euros. Els independentistes asseguren que aquestes xifres formen part del conte de la lletera, que aquestes partides, com tantes altres promeses, no arribarien mai i dubtaven que el mateix S¨¢nchez volgu¨¦s aprovar els pressupostos en la seva companyia. Per fer un favor a S¨¢nchez, van votar-hi en contra. Ara depenen d'un barem tan objectiu com la ¡°bona voluntat¡± de l¡¯Executiu central per rebre mitjan?ant decrets llei ni m¨¦s ni menys que 1.150 milions.

La tradici¨® indica que cal desconfiar de l'enemic i creure en un mateix per molt que aix¨° exigeixi tenir la fe de carboner. Puigdemont va declarar la independ¨¨ncia unilateral i Torra es va conjurar per aprofitar la primera finestra d'oportunitat per ¡°implementar-la¡±. I a l'espera del miracle, com es dibuixa el futur cap a la rep¨²blica? Doncs el Govern, que va negar el seu suport als pressupostos generals de l¡¯Estat, confia a tornar als mercats financers. Poc importen els n¨²vols negres que assetgen l'horitz¨® del 2020 o que el rating del deute catal¨¤ mereixi la consideraci¨® de bo escombraries. Cal complir l'objectiu de d¨¨ficit, tancar els ulls i demanar amb for?a un desig. La tornada als mercats internacionals ¨¦s una fascinaci¨® recurrent de l¡¯Executiu catal¨¤, que ja els va intentar atreure amb la seva pol¨ªtica d'avantguardistes retallades socials, un total de 4.174 milions d'euros des del 2011.

Mentre assaja aquesta bateria de brillants iniciatives, el Govern es nega a apujar la pressi¨® fiscal sobre l¡¯IRPF. No es tracta de cap mesura sovi¨¨tica que atempti contra l'ess¨¨ncia mateixa de Catalunya ni contra la seva estimad¨ªssima classe mitjana. Els comuns proposen incrementar fins a un 25,5% en el tram auton¨°mic els ingressos a partir dels 120.000 euros anuals, com passa a Andalusia, Ast¨²ries o Cant¨¤bria, en un pa¨ªs en qu¨¨ el salari m¨ªnim es troba en els 900 euros mensuals. A aquesta negativa, la Generalitat hi suma la de mantenir la generositat fiscal amb l'impost de successions, que promet ser com un dels pilars de la nova rep¨²blica. El que la revoluci¨® francesa va consagrar, ho enterra la revoluci¨® dels somriures amb bonificacions. Com a bestreta, el mes de gener passat, Junts per Catalunya i Esquerra no van tenir problema a unir els seus vots als de PP i Ciutadans per tombar una proposta de resoluci¨® per incrementar la pressi¨® fiscal presentada al Parlament per Catalunya en Com¨² i amb el suport del PSC i la CUP.

Catalunya camina amb pas ferm cap a no se sap on. El Govern catal¨¤ est¨¤ absent de la quotidianitat. Secunda vagues generals contra la precarietat laboral, havent votat parcialment a favor de la reforma laboral del PP. ?s un Executiu que encoratja i reprimeix manifestants i piquets, despr¨¦s d'haver convocat a la mobilitzaci¨® en la jornada de lluita contra el judici als l¨ªders independentistes. Cal tenir fe. S¨®n coses del proc¨¦s.