La fira Arco de Madrid parla catal¨¤
Les galeries de Catalunya que participen en la fira espanyola d'art contemporani tornen a ser 16
Per primera vegada en els seus 38 anys de vida ARCOmadrid, la fira d'art contemporani m¨¦s important d'Espanya, t¨¦ una directora catalana: Maribel L¨®pez (Barcelona, 1972), que per afavorir la transici¨® aquest any comparteix la direcci¨® amb Carlos Urroz, abans de prendre definitivament les regnes de l'esdeveniment al final d'aquesta edici¨®. L¨®pez, directora comercial i de programes comissariats d'Arco des del 2011, s'ha estrenat en el seu c¨¤rrec a Barcelona presentant ¨Cper primera vegada en catal¨¤¨C les galeries de Catalunya que participaran en la fira madrilenya, entre el 27 de febrer i el 3 de mar?.
Tot i que aquest any Arco es caracteritza per incorporar un gran nombre de nous expositors (45 dels 203 presents), pel que fa a la participaci¨® catalana pr¨¤cticament no hi ha novetats. L'¨²nica nova incorporaci¨® ¨¦s Bombon Projects, que despr¨¦s d'estrenar-se a Arco Lisboa 2018, participa en l'Opening, la secci¨® que reuneix galeries amb menys de set anys de vida, amb una proposta d'Anna Dot i Aldo Urbano. El projecte plasma les contradiccions del m¨®n de l'art a partir de la par¨°dia d'un viatge de dos galeristes que decideixen anar a Arco en un vaixell impulsat per dos ventiladors que Dot ha programat, sincronitzant-los amb l'aire que surt de la seva boca en recitar un text. L'aire mou tamb¨¦ els dibuixos d'Urbano, que relaten les perip¨¨cies dels galeristes i plantegen q¨¹estions com l'aparent inutilitat de la pr¨¤ctica art¨ªstica, la necessitat de participar en els grans esdeveniments internacionals i la tend¨¨ncia a complicar-nos la vida.
Els ¡®Presos pol¨ªtics¡¯ de Santiago Sierra tornen a Madrid
Com si fos un mirall de la realitat, l'obra Presos pol¨ªtics en l'Espanya contempor¨¤nia de Santiago Sierra tornar¨¤ a Madrid un any despr¨¦s d'haver estat objecte d'una de les pol¨¨miques m¨¦s sonades de la hist¨°ria d'Arco. Les 24 fotografies amb els rostres pixelats de persones que segons l'autor han estat empresonades per les seves idees, va rebre l'ordre de despenjar-se de l'estand d'Helga d'Alvear i va ser adquirida m¨¦s tard per l'empresari catal¨¤ Tatxo Benet. Malgrat que tot va passar abans de la inauguraci¨® de la fira, l'episodi va tenir una extraordin¨¤ria repercussi¨® medi¨¤tica.
Al llarg d'aquest any l'obra ha estat exhibida en mig centenar de ciutats superant tots els r¨¨cord de visitants. Mentrestant Benet ha anat reunint Censored. Art i llibertat d'expressi¨®, una col¡¤lecci¨® d'obres controvertides, censurades per motius diversos.
Comptant Marlborough i NoguerasBlanchard, que tamb¨¦ tenen seu a Madrid, les galeries catalanes tornen a ser 16: ADN, Ana Mas, ?ngels, Espai Tactel, etHALL, Joan Prats, Marc Dom¨¨nech, Mayoral, Miguel Marcos, Pol¨ªgrafa, Senda i ProjecteSD. RocioSantaCruz, que en un primer moment va ser exclosa a causa de la quantitat cada any m¨¦s elevada de galeries en llista d'espera, ha estat acceptada in extremis. Per quart any consecutiu Santacruz participar¨¤ per partida doble, amb la seva galeria i com a directora d'Arts Libris, la fira internacional de llibres d'artista i edici¨® contempor¨¤nia, nascuda a Barcelona el 2009, que en aquesta ocasi¨® reunir¨¤ 34 expositors, deu dels quals s¨®n barcelonins. Gaireb¨¦ resulten m¨¦s cridaneres les abs¨¨ncies d'Estrany-de la Mota, que acaba d'anunciar el seu tancament al final d'aquesta temporada, i de Carles Tach¨¦ per motius personals.
De les 38 galeries que componen el programa Projectes d'artista, disseminat per tota la fira, tres s¨®n catalanes: Ana Mas, amb una instal¡¤laci¨® escult¨°rica de Luc¨ªa C. Pino; l'Espai Tactel, amb Antonio Fern¨¢ndez Alvira, i Senda, que ha recuperat obres de la primera ¨¨poca d'Antoni Miralda, de la s¨¨rie Soldats Sold¨¦s. Es tracta d'un conjunt de fotografies que surt a la llum per primera vegada despr¨¦s de m¨¦s de 40 anys amagat a l'estudi de l'artista. Aquestes fotografies, totes c¨°pies vintage, van ser fetes per Miralda a Par¨ªs i revelades en blanc i negre entre el 1965 i el 1973. Acumulats sobre collages i inserits en elements aliens, com mobiliari, escultures o monuments p¨²blics, els soldadets de joguina, que s'han convertit en un dels segells del llenguatge de Miralda, constitueixen una de les seves primeres aproximacions a les idees de serialitat, acumulaci¨® i arxiu, caracter¨ªstiques de tota la seva traject¨°ria. Amb aquesta mostra monogr¨¤fica, Senda i Miralda no nom¨¦s celebren el Premi Vel¨¢zquez d'Arts Pl¨¤stiques, que va ser atorgat a l'artista el 2018, sin¨® que confirmen l'actualitat d'un al¡¤legat antibel¡¤licista, par¨°dia de les mitologies de la viol¨¨ncia i els arquetips del patriotisme, que tornen a viure un auge sinistre.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.