Corrochano i Mayoral, les dones que manen al cel espanyol

El 1993, quan Sonia Corrochano va comen?ar a estudiar Enginyeria Aeron¨¤utica a la Universitat Polit¨¨cnica de Madrid, tot just comen?aven a construir-se els lavabos per a dones a totes les plantes de l¡¯edifici. Despr¨¦s de 26 anys, ella i Elena Mayoral han arribat a dalt de tot, al cel, de Madrid i Barcelona. El seu nomenament com a directores d¡¯aeroport constitueix encara avui una excepci¨® en un sector for?a masculinitzat. A m¨¦s de pert¨¤nyer a la mateixa generaci¨® i d¡¯haver estudiat a la mateixa escola, totes dues comparteixen objectius en els seus respectius aer¨°droms: aconseguir m¨¦s rutes, amb un focus especial a les de llarg radi; augmentar el nombre de passatgers ¡ªen el cas de Barajas, passar dels 58 milions de l¡¯any passat a 80 el 2026; el Prat vol passar de 50 a 70 en el mateix termini¡ª, i abordar en els anys vinents uns desenvolupaments urban¨ªstics que, si tiren endavant, convertiran Aena en la immobili¨¤ria m¨¦s gran d¡¯Espanya.

Reunides a la sala de control de l¡¯aeroport madrileny, les dues directives expliquen qu¨¨ les uneix i qu¨¨ les separa al capdavant dels dos principals aer¨°droms espanyols m¨¦s grans. ¡°Tots volem maximitzar el nombre de rutes, i sobretot les estrat¨¨giques. La connectivitat amb ?sia ens interessa a totes dues i est¨¤ molt poc desenvolupada. Per¨° la part positiva de pert¨¤nyer a la mateixa xarxa d¡¯Aena ¨¦s que podrem oferir rutes amb una triangulaci¨® a Madrid i Barcelona. En uns casos, competim, i en d'altres, ens ajudem¡±, assegura la catalana. ¡°Jo no parlaria de competici¨® entre nosaltres, sin¨® de com competim a Aena amb Heathrow, Charles de Gaulle o Schiphol¡±, concreta Mayoral.

Corrochano (el Prat): ¡°En uns casos, competim, i, en uns altres, ens ajudem¡±. ¡°Despr¨¦s d¡¯uns estius dolents, treballem per millorar la puntualitat¡±

Aena s¡¯ha llan?at a una operaci¨® per mobilitzar, juntament amb socis externs, m¨¦s de 4.200 milions d¡¯inversi¨® en els desenvolupaments urbans annexos als dos aeroports. El projecte est¨¤ centrat en la log¨ªstica, per¨° tamb¨¦ en oficines i hotels. Totes dues directores parlen amb cautela d¡¯aquests projectes. ¡°En la primera fase es van analitzar els terrenys per veure quins tenien potencial de desenvolupament. Ara ens trobem en la segona, en la qual hem contractat especialistes que ens ajudin a definir el model¡±, explica Corrochano, que insisteix en el desig de Catalunya de posicionar-se com a pol log¨ªstic i d¡¯aprofitar les sinergies del port, la zona franca i l¡¯aeroport.

A Madrid, Mayoral detecta molt ¡°inter¨¨s¡± per desenvolupar els projectes. ¡°La prova ¨¦s que Ryanair acaba de posar en servei un hangar. S¡¯estan construint els de Globalia i Swiftair. I [dimarts passat] es va inaugurar la nau nova de DHL. Hi ha necessitat i ganes de tirar endavant projectes d¡¯hotels i log¨ªstics¡±, continua la cap de l¡¯Adolfo Su¨¢rez.

Mayoral (Barajas): ¡°Volem arribar a 80 milions de viatgers el 2026¡±. ¡°Hi ha necessitat i ganes de desenvolupar hotels i centres log¨ªstics¡±

Totes dues, amb un perfil marcadament t¨¨cnic, eludeixen les preguntes amb el m¨¦s m¨ªnim mat¨ªs pol¨ªtic. Neguen que la par¨¤lisi pr¨¨via a les eleccions hagi d¡¯afectar la seva tasca ¡ª¡°Aqu¨ª treballem amb plans molt t¨¨cnics a llarg termini¡±, repeteixen, tot i que Mayoral accepta a contracor que Aena, com a empresa p¨²blica, acaba depenent del que digui el ministre de Foment de torn¡ª, i Corrochano nega que el proc¨¦s hagi afectat l¡¯aeroport que dirigeix. ¡°La marca Barcelona ¨¦s molt resistent. Els congressos i els creuers garanteixen una s¨¨rie de passatgers. Aquestes activitats s¡¯han mantingut. Aix¨ª que si la destinaci¨® pateix, nom¨¦s ho fa en els vols punt per punt¡±, assegura. I ha patit, Barcelona, en aquest segment per la crisi pol¨ªtica? ¡°Els nostres resultats s¨®n de creixement¡±, es limita a respondre.

M¨¦s enll¨¤ d¡¯aconseguir noves rutes i nous viatgers, les dues enginyeres insisteixen en la seva aposta per millorar la qualitat dels serveis que ofereixen. ¡°Hem de fer un gran salt. El repte m¨¦s important ¨¦s aconseguir que un dia els viatgers passin els controls de seguretat sense que el temps d¡¯espera sigui el tema de conversa¡±, assegura amb un somriure la directora de Barajas. Cap de les dues ofereix les seves dades internes, per¨° asseguren que m¨¦s del 95% dels viatgers de tots dos aeroports esperen menys de deu minuts. ¡°A Barcelona, fa diversos estius que la puntualitat no ha estat bona. Hem engegat iniciatives per millorar aquest aspecte¡±, conclou la cap del Prat.