Falsos debats

Construir un ¡°ninot¡± i cremar-lo. Aix¨° passa cada any a Val¨¨ncia. Es coneix amb el nom de Falles i s¨®n una festa. Santiago Sierra ha plantat un ¡°ninot¡± a Arco, en aquest cas de Felip VI. Alguns parlaran de descontextualitzaci¨® d¡¯un objecte, una q¨¹esti¨® tan antiga que als primers que ho van fer ja se¡¯ls considera cl¨¤ssics. D¡¯altres hi veuran una cr¨ªtica al mercat de l¡¯art, que sens dubte les mereix, per¨° una mica m¨¦s profundes. I ¨°bviament alguns detectaran una provocaci¨® pol¨ªtica que ha tingut com a premi que el Rei modifiqu¨¦s el seu itinerari en la seva visita a la fira. La desactivaci¨® ir¨°nica de les cr¨ªtiques no forma part de les maneres i els modals d¡¯una instituci¨® tan encotillada com la monarquia.

En realitat, l¡¯¨²nica cosa rellevant de la broma de Santiago Sierra ¨¦s la seva efic¨¤cia comunicativa. Tots sabem que ¨¦s un artista m¨¦s atent a l¡¯impacte medi¨¤tic que no pas a l¡¯impacte creatiu. I en aquest terreny ja se sap que no hi ha cap aliat millor que la f¨¤tua ineptitud del poder. En aquest cas, a difer¨¨ncia de l¡¯any passat, no hi ha pogut comptar, el Govern i les autoritats no li han donat cap cop de m¨¤. S¨ª que ha tingut la col¡¤laboraci¨® de la premsa, especialment de les televisions, amb alguns mitjans exercint de patges reials. Resultat: el Felip VI de Sierra ha funcionat com a atracci¨® de fira. Els visitants es feien selfies amb la immensa figura, envoltats de micr¨°fons perqu¨¨ expliquessin si consideraven que la pe?a havia de ser all¨¤. L¡¯ombra de la censura sempre plana en aquest pa¨ªs.

?s una pena que tan sovint en mat¨¨ria d¡¯art i cultura les pol¨¨miques es perdin en els t¨°pics. A aquest mateix tipus d¡¯exercici correspon el debat sobre l¡¯ampliaci¨® del Macba, que ha derivat en una absurda imatge de confrontaci¨® entre el museu i el centre d¡¯atenci¨® prim¨¤ria (CAP). S¨®n temps amb horitzons electorals en la ment de tots i cadasc¨² juga les seves cartes. Per¨° no entenc la ra¨® estrat¨¨gica ¨Ctret que es busquin motius lobb¨ªstics m¨¦s o menys ocults¨C que ha mogut el Macba a plantejar el debat en termes de l¡¯escassa prioritat que les institucions donen a la cultura (en aquest cas assenyalant l¡¯Ajuntament) en un conflicte en qu¨¨ l¡¯altra part interessada a ocupar la capella en litigi ¨¦s la sanitat b¨¤sica.

Sens dubte, la cultura ¨¦s la Ventafocs de les prioritats de la pol¨ªtica. Quan em vaig fer c¨¤rrec del CCCB, un regidor de l¡¯Ajuntament de qui no vull recordar el nom em va advertir que no em fes il¡¤lusions, que si algun dia s¡¯hagu¨¦s de tancar el centre, al carrer no hi hauria cap manifestaci¨® de protesta. Em va servir de molt: com a desafiament per buscar un model en qu¨¨ fos dif¨ªcil fer marxa enrere i com a injecci¨® de realitat: hi ha altres prioritats en la ciutadania. Una d¡¯elles, probablement la primera, ¨¦s la salut. I en aquest sentit situar aquests dos pols ¨Ccultura i salut¨C en el debat ¨¦s un error t¨¤ctic al qual alguns han arrossegat el museu, cosa que no li posar¨¤ les coses f¨¤cils al Macba al barri.

CAP i museu han de tenir els espais que necessiten i ¨¦s obligaci¨® de les institucions trobar una soluci¨® raonable, en qu¨¨ sempre la salut anir¨¤ per davant, i m¨¦s encara en un barri com el Raval, que no disposa ni de bon tros dels equipaments que tenen altres barris de la ciutat. Per¨° aquesta ¨¦s la tasca pol¨ªtica, el debat cultural ¨¦s un altre. ?s el model del Macba. On vol anar? Realment ¨¦s l¡¯hora de convertir-lo en la forma cl¨¤ssica d¡¯un Museu Nacional d¡¯Art Contemporani o b¨¦ correspondria m¨¦s aviat aprofundir en la l¨ªnia d¡¯un model propi en un moment en qu¨¨ l¡¯univers art¨ªstic est¨¤ en plena mutaci¨®?

En aquesta ciutat hi ha una certa obsessi¨® a relacionar turisme i equipaments culturals, com si l¡¯avaluaci¨® depengu¨¦s del nombre de visitants de fora. I ¨¦s d¡¯aquesta banalitat que emana la temptaci¨® d¡¯acudir a la forma cl¨¤ssica de museu-col¡¤lecci¨®. Una pregunta: La col¡¤lecci¨® del Macba ¨¦s prou important perqu¨¨ sigui una cita obligat¨°ria de refer¨¨ncia internacional? A partir de la resposta que s¡¯hi doni, pot ser m¨¦s f¨¤cil trobar l¡¯especificitat des de la qual el Macba s¡¯ha de projectar al m¨®n, comen?ant pel seu barri, com a model genu¨ª, amb nous espais o sense. Barrejar debats ¨Cen aquest cas, el pol¨ªtic i l¡¯art¨ªstic¨C nom¨¦s serveix per eludir les q¨¹estions de fons.