L¡¯estrafol¨¤ria tra?ci¨®

Al Quadern del 7 de febrer, Josep Massot informava de la donaci¨® a la Biblioteca Nacional de Catalunya de l¡¯arxiu de Sebasti¨¤ Gasch, que, entre altres documents, reuneix l¡¯extens¨ªssima? correspond¨¨ncia del cr¨ªtic: un total de 12.000 cartes. Encara no he pogut comprovar si, en aquest conjunt, hi ha les que li va adre?ar Llu¨ªs Valls Areny (1927-2007) als anys cinquanta del segle passat, per¨° fa anys que conec, per lla?os familiars, les que Gasch va escriure a aquest pintor. S¨®n cartes plenes d¡¯afinitat amb l¡¯esperit i l¡¯obra de Valls Areny, que considera heroica en les condicions de repudi que troba a les comarques catalanes tota tela que no mostri l¡¯exuber¨¤ncia del paisatge, amb la llum estrident i el color ostent¨®s de la tradici¨® local. La pintura que aspira a ser nom¨¦s pintura no es proposamai reproduir les coses del m¨®n per mimar-ne les formes i presentar-les de manera que afalaguin el goig dom¨¨stic, sin¨® que se n¡¯apodera al seu arbitri per crear-les de nou. Aquesta va ser sempre per Gasch, en conson¨¤ncia amb el pensament modern, l¡¯ess¨¨ncia que separa l¡¯art dels seus succedanis.

¡°Ja sap com l¡¯admiro¡ªdiu a Valls Areny en una carta del 21 de juny de 1957¡ª, com admiro el seu esfor? persistent per alleugerir la seva pintura de coses sup¨¨rflues i fullaraca¡±. El pintor, que va n¨¦ixer i va viure a Castellar del Vall¨¨s, havia comen?at a exercir el seu ofici pintant del natural, per¨° aviat es va adonar que el que ell volia extreure del paisatge nom¨¦s ho podia obtenir al taller amb una laboriosa depuraci¨® formal, i aquest descobriment el va anar portant a explorar sense pausa camins molt allunyats dels seus or¨ªgens. A Gasch se li va fer de seguida evident que Valls Areny no pintava ¡°per acontentar les tietes¡±, com diria el seu amic J. V. Foix parlant dels poetes; i recon¨¨ixer una clara voluntat art¨ªstica en un pintor de comarques el vamotivar a dedicar-li una de les columnes ¡ªla del 6 d¡¯octubre de 1956¡ª que escrivia setmanalment a la revista Destino.

L¡¯article t¨¦ un valor especial perqu¨¨ Gasch, com reiterar¨¤ despr¨¦s a la correspond¨¨ncia amb Valls Areny, explica un d¡¯aquells fen¨°mens que, sense deixar de ser d¡¯una obvietat aclaparadora, no se solen dir p¨²blicament. ¡°A fuerza de ser prodigado hasta la saciedad [escriu en refer¨¨ncia al paisatgisme catal¨¤] engendr¨® las obras m¨¢s triviales que registra la historia de la subpintura¡±. I afegeix, poc despr¨¦s, que ¡°son todav¨ªa legi¨®n los pintorzuelos que contin¨²an hallando satisfacci¨®n en esa est¨¦ril estandardizaci¨®n¡±.

Aquesta satisfacci¨®, que el temps no ha sabut moderar, ha treballat sempre amb porf¨ªdia per? barrar el pas al talent, i l¡¯evoluci¨® de Valls Areny cap a una pintura que, en els anys que la contempla Gasch, es va fent robusta amb l¡¯assimilaci¨® de les tend¨¨nciesmodernes, va provocar durant anys les ires dels vilatants, els quals, en paraules del cr¨ªtic, no hi sabien veure res m¨¦s que una ¡°estrafol¨¤ria tra?ci¨®¡±.