¡°Ens veiem al carrer el dia 8 i a la lluita cada dia!¡±

La ¡°setmana feminista¡± de TV3 es va preguntar aquest dimarts a la nit I ara qu¨¨?. La pregunta ¨¦s el nom del programa que, despr¨¦s del documental de Sense ficci¨® que tamb¨¦ es plantejava una q¨¹esti¨® en femen¨ª (De qu¨¨ es queixen les dones?), a ¨²ltima hora i fins a quarts de dues de la matinada va voler analitzar el feminisme i la manifestaci¨® i la vaga de divendres. Ho va fer amb pausa, amb arguments i amb entreteniment. Un plat¨® ple de pantalles sobre un gran s¨ªmbol femen¨ª al terra llustr¨®s, sis cadires ocupades pels convidats per debatre (paritat, per descomptat: tres dones i tres homes), una petita graderia amb p¨²blic, Xavi Rosi?ol presentant diverses dades i estudis i, conduint les dues hores de programa farcit d¡¯entrevistes, Laura Rosel, que tornava a TV3 despr¨¦s de la seva destituci¨® al Preguntes freq¨¹ents i que, de tota manera, en va fer moltes, de preguntes freq¨¹ents. De fet, parlar de feminisme amb un munt de gent ens fa caure en preguntes necess¨¤ries per¨° tamb¨¦ freq¨¹ents.

Les sis cadires les ocupaven?l¡¯actriu J¨²lia Barcel¨®; la periodista Olga Viza; la consultora de comunicaci¨® Miriam Hatibi;?el m¨²sic Gerard Quintana; l¡¯escriptor murci¨¤ Juan Soto Ivars; l¡¯exl¨ªder d¡¯En Com¨² Podem Xavier Dom¨¨nech (presentat com a ¡°historiador¡±). M¨¦s que discutir sobre el tema, van comentar les dades que aportava el programa, les experi¨¨ncies que explicava i les injust¨ªcies tan clamoroses com assumides per la societat (almenys fins ara) que denunciava. I, esclar, tothom hi va estar d¡¯acord. Aix¨ª, poc debat hi podia haver. Segur que m¨¦s d¡¯un haur¨¤ trobat a faltar un punt de vista diferent, potser una dona no feminista, o alg¨² que hagu¨¦s parlat en nom del ¡°feminisme liberal¡± (i de passada ens expliqu¨¦s qu¨¨ ¨¦s) o algun (o alguna) masclista conven?ut (o conven?uda). Ben mirat, la calma i l¡¯educaci¨® amb qu¨¨ han pogut intervenir els convidats hauria desaparegut des del minut zero. I aquesta no era la intenci¨® del programa.

Des de bon comen?ament ¨Cquan ning¨² no va saber qui era Ada Hegerberg¨C fins al final, en qu¨¨ ens va demostrar que dels 40 mitjans de comunicaci¨® catalans m¨¦s llegits, escoltats, vistos, visitats (premsa escrita, r¨¤dio, televisi¨®, mitjans digitals) nom¨¦s n¡¯hi ha un dirigit per una dona, I ara qu¨¨ ha escalfat l¡¯ambient per a la jornada reivindicativa del 8 de mar?. [Nota del redactor, que va seguir atentament el programa: Hegerberg ¨¦s la millor futbolista del m¨®n i porta un gol m¨¦s que Messi (a qui no ha calgut presentar); l¡¯¨²nica dona que dirigeix un mitj¨¤ catal¨¤ ¨¦s Ester Vera, de l¡¯Ara (aquesta se la sabia)]. Olga Viza va explicar una dada curiosa: Cristina Cubero, directora de Relacions Externes de Mundo Deportivo, ¨¦s l¡¯¨²nica directiva d¡¯un diari esportiu a tot el m¨®n.

Es van sentir coses interessants que obririen reflexions importants, com ara la necessitat del sistema de quotes per garantir la paritat (¡°fan r¨¤bia, per¨° s¨®n necess¨¤ries¡±, va dir Olga Viza); o la declaraci¨® de Maria Teixidor, una de les poques directives d¡¯un club de futbol a Catalunya, que no va poder respondre amb un no a la pregunta si el seu club, el Bar?a, ¨¦s un club masclista; o l'acceptaci¨® que en parlar de feminisme es parla de sistema, no d¡¯individualitats: es va esmentar m¨¦s d¡¯un cop Margaret Thatcher, la f¨¨rria primera ministra brit¨¤nica als anys setanta i vuitanta, per remarcar que tan poderosa com va ser, no es pot dir que fos feminista; o la constataci¨® que hi ha dones que no s¨®n feministes; o l¡¯exist¨¨ncia (o no) d¡¯un porno femen¨ª; o el paper de la pol¨ªtica, que, en paraules de la professora de Filosofia Fina Birul¨¦s, ¡°pot fer molt, per¨° no tot¡±; o que potser caldria analitzar l¡¯enfocament des del que es tracta el feminisme als mitjans... I es van sentir tamb¨¦ coses intranscendents per¨° curioses, com ara que Gerard Quintana es va fer m¨²sic per follar m¨¦s, ja que era molt lleig; o que la cantant i instagramer Kyne no es depila.

En definitiva, una de les conclusions que cau pel seu propi pes ¨¦s que el problema no ¨¦s falta de talent, sin¨® d¡¯oportunitats, i que, com va dir Viza en la seva reflexi¨® final, en la lluita de les dones ¡°no hi ha marxa enrere, que aix¨° s¡¯ha acabat!¡± La cita ¨¦s el 8 de mar? per¨° la reivindicaci¨® continuar¨¤, com va recordar l¡¯activista Patsil¨ª Toledo, una de les entrevistades al programa: ¡°Ens veiem al carrer divendres i en la lluita cada dia!¡±.