El m¨®n com a ofrena

La mitologia contempor¨¤nia al voltant de Brooklyn com un espai ple de vida i oportunitats, on potencialment a cada revolt s¡¯amaga una experi¨¨ncia enlluernadora sense sortir de la quotidianitat, o b¨¦ un ve¨ª que al darrere t¨¦ una hist¨°ria o an¨¨cdota digna de farcir un relat ben literari, ha estat sobretot en mans de l¡¯escriptor Paul Auster, un rendit admirador de Creix un arbre a Brooklyn, de la nord-americana Betty Smith (Nova York, 1896; Connecticut, 1972). Els motius de l¡¯afinitat s¨®n ben clars: ambd¨®s han explorat la geografia de proximitat com a forjadora del car¨¤cter i han ent¨¨s que un microcosmos molt espec¨ªfic pot esdevenir universal si del que ens parla ¨¦s, sobretot, de la circulaci¨® d¡¯afectes i trasbalsos pel seu sistema sanguini. ?s un motiu d¡¯alegria que L¡¯Altra Editorial tradueixi una de les novel¡¤les amb m¨¦s encant de la literatura nord-americana de la primera meitat del segle XX, l¡¯obra que possiblement va copsar amb m¨¦s sensibilitat la lluita di¨¤ria de la poblaci¨® immigrant a Nova York en aquest per¨ªode sota el filtre de la mirada, alhora somiadora i vulnerable, de la inf¨¤ncia, encarnada en Francie Nolan. Amb la recuperaci¨® de Frankie Addams de Carson McCullers, es pot dir que L¡¯Altra ha aplegat en poc temps dues de les grans hero?nes menors d¡¯edat de la ficci¨® nord-americana: l¡¯una, dins d¡¯un bullici¨®s ve?nat urb¨¤ del nord del pa¨ªs; l¡¯altra, en un poble del sud deixat de la m¨¤ de D¨¦u.

Parlar de Creix un arbre a Brooklyn ¨¦s fer-ho de la Francie, filla d¡¯immigrants alemanys a la recerca d¡¯un somni americ¨¤ ent¨¨s des dels m¨ªnims (com a superviv¨¨ncia), a qui coneixem amb 11 anys, durant una pl¨¤cida tarda d¡¯estiu de 1912 al barri de Williamsburg, contemplant un arbre que simpatitza amb els pobres, i l¡¯acomiadem al cap de quatre anys, despr¨¦s que tant ella com l¡¯arbre hagin superat un bon nombre d¡¯obstacles i hagin estat testimonis de com les gasta la vida, demostrant en tot moment, aix¨° s¨ª, esperit de resist¨¨ncia i superaci¨®.

Smith va declarar que el que reflectia el llibre no era tant material autobiogr¨¤fic com una visi¨® de la seva exist¨¨ncia tal com hauria d¡¯haver estat, per¨° el que l¡¯enlaira ¨¦s precisament la petjada de l¡¯autenticitat i la sinceritat com a marcs de la ficci¨®, la sensaci¨® que se¡¯ns parla des del cor (i, per descomptat, el cor t¨¦ motius que escapen a la veritat dels fets). L¡¯autora posa en tensi¨® la pobresa end¨¨mica de la fam¨ªlia Nolan, i els estralls que aix¨° causa en el nucli dur (alcoholisme del pare afectu¨®s i bandarra, feines esgotadores de la mare lluitadora i pr¨¤ctica), amb la ment curiosa i ¨¤vida de coneixements de la noia, lectora vora? i esperit positiu per naturalesa. La gana, la mort, les privacions, les crisis de fe, la maldat¡­ es creuen pel seu cam¨ª, per¨° no s¨®n mai prou per v¨¨ncer la seva fortalesa mental, ¨¦s a dir, la seva capacitat d¡¯interpretar el m¨®n com a possibilitat i no com a limitaci¨®, com a ofrena i no com a sacrifici.

En torn de la protagonista, Smith construeix una encisadora com¨¨dia humana, on cada individu se¡¯ns fa proper amb la capacitat de l¡¯autora d¡¯insuflar-los humanitat i escalfor amb ben poc, submergint-nos en un Brooklyn ple de figures i rituals que evoquen, majorit¨¤riament amb tendresa, un m¨®n ja desaparegut, fet de petits comer?os, oficis d¡¯una altra era i supersticions que encara es resisteixen a abra?ar els temps moderns. Per Creix un arbre a Brooklyn el temps flueix amb serenor i convida a retrobar-nos amb una forma significativa de relacionar-nos amb els altres i amb el m¨®n, celebrant valors com la dignitat i l¡¯esfor?. Afegeixi la seva lectura als prop¨°sits d¡¯enguany.