Evolucions del Jo po¨¨tic

Hi hagu¨¦ el Jo del poeta rom¨¤ntic que, enfrontat a un m¨®n que no volia la poesia, decid¨ª que la seva ¨²nica opci¨® vital era el su?cidi. Aix¨ª ho va exemplificar Thomas Chatterton i ho va immortalitzar dram¨¤ticament Alfred de Vigny. La impossibilitat de viure com a Jo po¨¨tic condu?a a la trag¨¨dia. El Jo rom¨¤ntic funcionava per un antagonisme insalvable amb la societat.

En el modernisme, l¡¯excentricitat va ser la manera de manifestar la raresa del poeta. El seu enfrontament contra el marbre p¨²blic, envaint l¡¯estatu¨¤ria com molsa per les llivanyes, va donar-li, curiosament, aparences cosmopolites. Era atractiu, suggestiu. Semblava interessant.

El vat amb aura popular, molt m¨¦s textualitzat per l¡¯evoluci¨® del m¨®n cap a una universalitat lectora, quedava buidat de la contesa, de la causa po¨¨tica com a resist¨¨ncia i oposici¨®, i en canvi guanyava un aire oracular que li feia assolir el dest¨ª cobejat (oh, Jo po¨¨tic consentit!) a trav¨¦s de l¡¯enigma de l¡¯escriptura.

Aquesta actitud m¨¤gica i prof¨¨tica feia que el poeta assol¨ªs un valor social, que serv¨ªs per a alguna cosa: escriure.

Per tot aix¨°, el Jo po¨¨tic modernista es comen?¨¤ a fragmentar en una dualitat movedissa: l¡¯artista que conviu amb cordialitat i l¡¯artista desertor, tots dos en un sol Jo.

Per¨° la viv¨¨ncia d¡¯aquest entra-i-surt c¨ªvic encara estava conformada sobre un sentit completament rom¨¤ntic de la malaltia po¨¨tica ¡ªdiguem-ne aix¨ª.

Amb les avantguardes, el Jo po¨¨tic es va descentrar i disgregar completament. Va ser un magn¨ªfic espectacle perqu¨¨, a mesura que es descomponia, s¡¯anava tornant cada vegada m¨¦s egoc¨¨ntric: l¡¯escriptura era un protocol minuci¨®s de concentraci¨® en un projecte de dissoluci¨®, la literatura treballava la funci¨® autocreadora, el Jo po¨¨tic es dedicava exclusivament al Jo po¨¨tic.

I aquest ¨¦s el salt m¨¦s extraordinari, perqu¨¨ ja no hi ha una voluntat de transcend¨¨ncia o un desig de posteritat, sin¨® que el Jo es fa personatge, simplement, per ser, es literaturitza per poder realitzar-se en el projecte art¨ªstic.

Aix¨° ho explica molt b¨¦ Juan Ram¨®n Jim¨¦nez al text Ideoloj¨ªa, quan diu: ¡°Si yo me he dado vida consciente en mi obra, recre¨¢ndome, nada me importa morir o que ella muera. He cumplido con mi deber consciente¡±.

Hom es fa a si mateix en l¡¯obra. O, com a m¨ªnim, cerca la manera de fer-se en l¡¯obra, de ser m¨¦s enll¨¤ de si mateix.

En el recent llibre Poemes intestins d¡¯Albert Mestres (Edicions 62, 2018), hi ha un poema que podria servir-nos per tancar aquesta elucubraci¨®: [...]¡°no refila no / ella cap enfora / de dins cap enfora / cap a alg¨² no no / no / refila cap dins / per fer venir alg¨² / la merla¡±. I aquest alg¨², la majoria de vegades, segons interpreto, ¨¦s el Jo po¨¨tic. La merla.