Cans, ensa?mades i pat¨¦s

Un ca de cabellera rossa i blanca dit Dic, un collie, va ser per ventura l'animal m¨¦s ben alimentat i tractat d¡¯aquell poble. L¡¯animal cada demat¨ª compartia el berenar del humans, li tocava l¡¯ull de l'ensa?mada, el cor de l¡¯espiral, de mans de la seva propiet¨¤ria/protectora, una dona que en dirien ara animalista tot i que part de la seva fortuna va engreixar d'una matan?a de porcs. En Dic era un popular, de carrer i simp¨¤tic.

Els ve?nats varen fer gran la llegenda del ca senyor que menjava ensa?mades i de tot en el benestar compartit amb aquella dona gran, solit¨¤ria, lectora i cin¨¨fila, que abans va tenir un lloro xerrador. A la cuina hi havia dos men¨²s, en paral¡¤lel, com a moltes de llars del m¨®n. La casa havia tingut un exotisme pioner, gran dan¨¨s, na Baby, una femella geganta, que se n¡¯anava a pescar amb el sogre de la casa, vinater. I aquell ca el va acompanyar en l¡¯hora solit¨¤ria de la seva mort sobtada canya en m¨¤. Va lladrar i udolar, no es va fer enfora del cos imm¨°bil, arran de mar d¡¯un port quasi desert. Un altre animal de la mateixa casta, ara, ¨¦s el tercer habitant total d'un casal pag¨¨s i rom¨¤ntic d'artistes amb art i lletres, on es cuina segons ¨¦s tradici¨® de receptari propi i es reverencia la natura.

Als amunts de Dei¨¤ i al Maresme, na Best va semblar sempre una gossa (era catalana) tranquil¡¤la i ultraeducada que va fer costat fidel, anys, als seus tenedors, gent moderna, creativa i sabuda i per aix¨°, discreta. Amb d¡¯altres veus, a les sobretaules, na Best no va emprenyar, fer nosa, ni va insistir a compartir els plats d¡¯arr¨°s o italians en safates belles. Mirava, atenta o s¡¯endormiscava. Era borda (encreuada) i adoptada, ¨¤gil recorria el seu territori mallorqu¨ª de la Tramuntana, ara enva?t per l¡¯oblit pag¨¨s, els caminants i les cabres.

Un dia el ca de Dei¨¤ va c¨®rrer darrera d'un cabrit que fug¨ª a un cingle, la cabra vella va sortir al pas i encercl¨¤ na Best contra el fondal, l¡¯envest¨ª i la llan?¨¤ cap avall. Un fatal envit d¡¯instints. Un pintor plasma retrats i escenes de les seves cusses i cans pastors en les correries amb b¨¨sties i cabres que posseeixen el seu territori silvestre i de cultiu. Els cans de pastor i continentals rossos i abans negres no molesten el personal. Mengen all¨° bo que queda. La cussa ¨¦s nedadora i acompanya els seus amos i es submergeix per treure una pedra i jugar.

Menys pa eixut o greixos directes, molts de cans dom¨¨stics mengen de tot, contra la doctrina de l'educador i veterinari que prefereixen la dieta del pinso i les normes: lloc, hora, mateixa raci¨®. Per¨° hi ha cans urbanites que mengen costelles i porcella, peix cru, gambes, s¨ªndria, estofat, patates (bullides), tom¨¤quet no, mel¨®, pomes, pastanaga, carxofa crua, culleradetes de iogurt, no llet i no en parlem de formatge. Els guisats no picants ni salats, llenties, pilotes, arr¨°s sec...Tot el que es cuina i menja l¡¯amo.

Les grans guardes de cans eivissencs, cans de ca?ar conills, ¡®podencs¡¯, rebien un ranxo de les sobres de les cuines dels hotels, especialment es veien sacs de panets secs a voler. Tamb¨¦ s¡¯us¨¤ per engreixar endiots i porcs emper¨° no fan bona carn. En l'instant primari, gaireb¨¦ prehum¨¤, quan esdev¨¦ la captura del conill, el ca?ador sense arma dona un premi sabor¨®s al seu aliat: en el passat era un tros de botifarr¨® sec o d¡¯altres llepolies.

En Terry va quedar registrat per anar a missa, era un canet de carrer i casa bona, sense ra?a coneguda, propietat d'un vicari de sotana, que entrava a vegades a l'esgl¨¦sia a cercar l¡¯oficiant en la seva vellesa. ¡°El ca ve a missa¡±, deien els escolans. Acudia al so de les campanetes dels Sants, a meitat de l'ofici. L'animal mai es va disgregar de la figura del capell¨¤, la germana i la criada. En morir ¡ªl¡¯animal¡ª el van embalsamar i va quedar exposat a l¡¯entrada del casal prop del pas de la verge Dolorosa de la process¨®. Un canonge contemporani en la seva fe va gestar la pitjor met¨¤fora per menysprear un p¨¨ssim menjar: ¡°¨¦s com un v¨°mit de cussa¡±.

La s¨¨rie de televisi¨® IB3 Amor de cans i el palimpsests que segueix, entre la cuina, la bogeria i les disputes heredit¨¤ries, es tanca amb una lapid¨¤ria ¡±amor de gossos, amor de germans¡±. Un caner, l¡¯home que estima els cans, un poeta insular postgeneracional i seriosament lesionat, viu entre la seva perspic¨¤cia sobre el passat, 1.000 p¨¤gines de la seva escriptura vital sobre Mallorca, els menjars i les maies, els cacics i els nobles. L¡¯autor t¨¦ la flama de la vida amb la persona amb qui conviu i la fidelitat de tres i quatre gossos de carrer adoptats, sempre damunt i al seu voltant, amb els quals menja, poc, i dialoga, escriu, poc, i xerra molt sobre el futbol, el Balears.

L'olor que s'expandeix en l'obertura d'una llauna de pat¨¦ de porc de marca insular que comen?a per M desperta la gana a O, un bich¨®n malt¨¨s que no ¨¦s de miniatura, que compareix i aixeca la mirada i la trufa (nas) aguditzant el seu instint olfactori. Igual que en sentir el crec-crec de la cel¡¤lofana, de bosses de fruita seca o galetes i el perfum del sofregit dels arrossos.

N¡¯O fa el cap viu, va restar mesos devora de la seva amiga, malalta, i en partir ella de vegades recerc¨¤ en els buit dels seus redols on rebia calidesa i petits detalls de menjua, espipellades. Aquella cussa com tantes d¡¯altres espera el qu¨¨, rere la porta i cerca pel carrer semblances. Alguns dies solitaris, n¡¯O apareix entotsolada al despatx-llibreria sense usuari. S¡¯ha vist que llepa i toca alguns lloms de llibres i agendes plenes ¡ªno ¨¦s gana¡ª i s¡¯ajeu davall la taula de l¡¯ordinador, com feia, en una estora buida, ara sense peus inquiets ni el teclejar r¨¤pid.