La Catalunya eterna de Torra

Hem entrat en la fase nihilista. ?s el territori desconegut que ja anunciava el clarivident Artur Mas quan tot va comen?ar. Mai en la hist¨°ria de les actuals generacions s'havia conegut una desorientaci¨® i falta d'ordre mental com aquesta en la classe dirigent del catalanisme establert. Ni governa ni deixa governar. No es governa a Catalunya, ni interessa l'autogovern, ni s'ha deixat governar a Madrid, com ha demostrat la irresponsable actitud independentista davant dels Pressupostos. Amb el risc addicional obert per la inc¨°gnita de les eleccions anticipades del 28 d'abril, en qu¨¨ ni un sol dels resultats previsibles pot millorar la posici¨® de les forces independentistes i del Govern de la Generalitat.

Aquesta fase ¨¦s de radicalitat extrema, encara que sense capacitat pol¨ªtica. Com una bomba que treballa en el buit. Nom¨¦s produeix desgast i polaritzaci¨®. El perill secessionista va passar, la for?a del moviment ha quedat estancada, per¨° la seva din¨¤mica continua erosionant la cohesi¨® de la societat, cosa a la qual contribueix notablement la vista del judici i l'exhibici¨® de les versions contraposades d'uns fets viscuts per molts des d'un ¨²nic canal d'informaci¨® uniforme.

Una vista judicial com la que estem seguint pot tenir efectes pedag¨°gics i fins i tot cat¨¤rtics, i ¨¦s d'esperar que en algun moment els tindr¨¤ i siguin ben¨¨fics, per¨° de moment est¨¤ servint per confirmar les conviccions dels que ja estan conven?uts i per ofendre i humiliar encara m¨¦s la gran quantitat d¡¯ofesos i humiliats que ha deixat al seu pas la revoluci¨® dels somriures, convertida en una cat¨¤strofe moral i pol¨ªtica. ?s de t¨¦mer que el punt cr¨ªtic actual, amb la desfilada dels testimonis, faci cr¨¦ixer els mals sentiments, l'odi, el ressentiment o la set de venjan?a, totes passions profundament nocives, sobretot, per als que es deixen portar per aquestes.

Tot es fia, al final, a la sent¨¨ncia del Suprem, especialment si ¨¦s dura, en la mesura que pugui alimentar de nou l'espiral de victimitzaci¨® fins a apropar-se, cosa ben improbable, a la figura de la secessi¨® remeiera o com a ¨²ltim recurs, l'¨²nica que sobre el paper podria suscitar alguna simpatia. Aquestes idees consoladores s¨®n ¨²tils nom¨¦s si serveixen per ajornar decisions irreversibles i per apaivagar els mals esperits. ?s altament improbable que adquireixin sentit en una nova finestra d'oportunitat per a un assaig secessionista, que la societat i el Govern no afrontarien amb la mateixa barreja d'ignor¨¤ncia i indol¨¨ncia exhibides des del 2012 fins ben entrat el 2017 per l'Espanya dirigida per Rajoy.

Encara queda un ¨²ltim i ben¨¨fic consol en el tan anunciat recurs al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, presentat potser imprudentment com a trumfo que posar¨¤ les coses al seu lloc i far¨¤ algun dia just¨ªcia hist¨°rica. Tamb¨¦ aquest pensament reconfortant viu m¨¦s de la ferma convicci¨® en la for?a de les pr¨°pies raons que no pas d'una ajustada percepci¨® de la realitat, un pecat repetit una i altra vegada pels dirigents del moviment i acceptat cr¨¨dulament pels fidels i conformistes independentistes. Res est¨¤ escrit i menys encara quan s'observa la prudent i pacient conducci¨® de la vista per part del jutge Marchena, a qui dif¨ªcilment l¡¯enxamparan en una falta d'atenci¨® a les defenses i als acusats. En realitat, gran part de la depressi¨® en qu¨¨ ha caigut el camp independentista es deu a la deferent actitud de la presid¨¨ncia amb els acusats en la primera part de la vista, quan van poder convertir l'arrencada del judici en una euf¨°rica exhibici¨® de les idees i les versions independentistes dels fets de setembre i octubre.

Catalunya, despr¨¦s del frac¨¤s de la secessi¨®, ha passat de la pol¨ªtica de la inevitabilitat a la pol¨ªtica de l'eternitat, per utilitzar unes encertades expressions de Timothy Snyder sobre la R¨²ssia de Putin, aplicables tamb¨¦ a altres nacionalismes populistes, en el seu extraordinari assaig El cam¨ª cap a la no llibertat (Gal¨¤xia). La primera fase del Proc¨¦s, en la qual es va concentrar i va sublimar la idea d'un ascens del nacionalisme cap a la seva plenitud, es guiava per una translaci¨® independentista de la dial¨¨ctica marxista d'arrel hegeliana que havia de conduir a la culminaci¨® de la hist¨°ria amb la construcci¨® de la Rep¨²blica catalana independent.

Artur Mas i fins i tot Puigdemont representaven encara la marxa cap a aquesta vict¨°ria inevitable, que nom¨¦s es podia pal¡¤liar o substituir per una negociaci¨® victoriosa de la qual sorg¨ªs una Catalunya almenys refor?ada en el seu autogovern o fins i tot associada a Espanya. El sofrent i queix¨®s president Torra, en canvi, no t¨¦ res per oferir, res per pactar, res per governar, nom¨¦s la permanent exhibici¨® d'una Catalunya eterna, oprimida i postrada, a la qual cal exaltar i adorar en els tristos laments del culte victimista en qu¨¨ s'ha instal¡¤lat el secessionisme. El salt de la inevitabilitat a l'eternitat tamb¨¦ ¨¦s el pas de la hist¨°ria al mite, territori en el qual la realitat deixa d'existir i la veritat no t¨¦ a veure amb els fets, sin¨® amb els sentiments i les percepcions subjectives.

No ser¨¤ f¨¤cil tractar amb la Catalunya eterna de Torra. Sobretot perqu¨¨ res alimenta millor la pol¨ªtica de l'eternitat catalana que la pol¨ªtica de l'eternitat espanyola en la qual competeixen amb for?a Rivera, Casado i Abascal.