La Cambra de Comer?, al punt de mira de l¡¯independentisme

El 28 d'abril, les eleccions generals. El 26 de maig, les municipals i les europees. I, per si no fos poc, el 8 de maig, uns comicis en els quals tamb¨¦ s¡¯ha fixat l'independentisme: els de la Cambra de Comer? de Barcelona. L¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Cercle Catal¨¤ de Negocis afavoreixen una campanya amb la qual pretenen competir pels 40 dels 60 seients del ple de la corporaci¨® que es decidiran per sufragi.

Tot i que no presenten un candidat a la presid¨¨ncia, la seva participaci¨®, per la forta capacitat de mobilitzaci¨® i els milers d'empresaris ¡ªsobretot aut¨°noms¡ª que tenen a la base de dades, genera temor entre la resta de candidats. El sistema de vot electr¨°nic ¡ªa dist¨¤ncia i presencialment¡ª que s'estrenar¨¤ en aquestes eleccions genera dubtes sobre les possibilitats entre els tres candidats que s¨ª que opten a arribar a la presid¨¨ncia de la corporaci¨®: Enric Crous, Ramon Masi¨¤ i Carlos Tusquets.

Tusquets representa l'estament m¨¦s cl¨¤ssic de l'empresariat catal¨¤: president del Banc Mediolanum, expresident del Cercle d¡¯Economia i ben posicionat en l'elit econ¨°mica barcelonina. Masi¨¤ ¨¦s, dels tres, el que coneix m¨¦s b¨¦ la Cambra per dins: ha estat m¨¤ dreta dels dos ¨²ltims presidents, el seu oncle Antoni Negre i Miquel Valls, a qui va ajudar a v¨¨ncer davant Negre i del qual s'ha distanciat fins a tal punt en els dos ¨²ltims anys que s'ha convertit en el seu principal opositor. I Crous ¨¦s un home tamb¨¦ conegut a Catalunya, per¨° m¨¦s per la col¡¤laboraci¨® publicoprivada: ¨¦s un hist¨°ric de Damm que en els ¨²ltims anys ha ajudat des de la presid¨¨ncia a recuperar la marca Cacaolat i que ha estat al consell de Fira de Barcelona.

Per la seva proximitat al lobby nacionalista Femcat, a Crous se li ha penjat l¡¯etiqueta d'independentista. Ha abandonat el c¨¤rrec a Cacaolat perqu¨¨, segons assenyalen algunes fonts, a Demetrio Carceller, president de Damm, li disgustava que a alg¨² del grup cerveser se¡¯l vincul¨¦s al secessionisme. No falten elements per sospitar que Crous simpatitza amb el sobiranisme: en la seva candidatura hi ha Joan Font, copropietari de la cadena de supermercats Bon Preu, que tamb¨¦ est¨¤ enrolat en la candidatura que propugna l¡¯ANC. I, de fet, Crous parteix com a favorit per a aquells empresaris que arribin al ple de la Cambra de Comer? des de l¡¯ANC.

El ja expresident de Cacaolat ha fet esfor?os, no obstant aix¨°, per fer equilibris i arrencar-se aquesta etiqueta. Ha integrat la candidatura de Jos¨¦ Mar¨ªa Torres, un empresari que evita costi el que costi parlar de pol¨ªtica i que va aconseguir muntar la seva candidatura gr¨¤cies al suport de Pimec. La participaci¨® de la patronal de petites i mitjanes empreses pot, com les entitats independentistes, jugar un paper rellevant si activa els seus associats.

Per¨° la resta de candidats no volen rendir-se tan aviat i un representant patronal important a Catalunya preveia una votaci¨® molt ajustada, en la qual les tres candidatures es podien repartir llavors els 40 ep¨ªgrafs (es reparteixen per activitat empresarial). Si ¨¦s aix¨ª, entraran en joc els 14 membres del ple, que assumiran el seu seient perqu¨¨ les empreses que representen s¨®n les ¡°de m¨¦s aportaci¨® volunt¨¤ria¡± (les que aporten m¨¦s recursos). Curiosament no hi ha hagut batalla per aquests c¨¤rrecs, que acostumen a controlar companyies clau en l'economia catalana. S'han presentat tantes empreses com vacants hi ha.

Divisi¨® a la patronal

El futur de la Cambra de Comer? de Barcelona est¨¤ tan dividit que fins i tot les patronals Foment del Treball i Pimec han estat incapaces de posar-se d'acord per repartir-se les sis vocalies reservades a les organitzacions empresarials. En disputa encara per com es reparteixen la representativitat davant l¡¯Administraci¨®, totes dues entitats han presentat cadascuna sis candidats a les sis vocalies, per la qual cosa la seva elecci¨®, tret que hi hagi acord previ, quedar¨¤ en mans dels 40 vocals escollits en les eleccions. I aquests tamb¨¦ participaran en l'elecci¨® del nou president.

No hi havia hagut mai abans ni tant inter¨¨s ni tanta divisi¨® per aconseguir el control de la Cambra de Comer? de Barcelona, entitat clau per la seva participaci¨® en organismes de col¡¤laboraci¨® publicoprivada: Fira de Barcelona i Turisme de Barcelona, per esmentar-ne nom¨¦s dos. Per les difer¨¨ncies de criteris en aquests organismes, especialment a Fira, Miquel Valls i Ada Colau han protagonitzat enfrontaments aferrissats en els dos ¨²ltims anys.