Mor Mar Moreno, redactora en cap de ¡®SModa¡¯

No haur¨ªem volgut mai haver d'escriure aquestes paraules. Mai. Per¨° la nostra professi¨®, basada en la paraula, ens dona el privilegi de poder explicar hist¨°ries. I avui toca explicar la seva.

Mar Moreno tenia una personalitat c¨¤lida, un carisma dol? que amagava una fortalesa que potser nom¨¦s s'apreciava amb una segona mirada, per¨° que hi era; era s¨°lida, com les dones que admirava. L'¨²ltima va ser Manuela Carmena, que entrevista en el proper n¨²mero de S Moda. Quan va arribar a la redacci¨® despr¨¦s d'haver parlat amb ella se la veia contenta. I sabem que ho estava. Perqu¨¨ feia les entrevistes per aprendre i per aix¨° els personatges amb els quals decidia conversar no estaven escollits a l'atzar. Li agradava escoltar per endur-s'ho a l'¨¤nima. La Mar sempre tenia ganes de saber, de con¨¨ixer i de ser. Volia omplir-se de bones frases i pensaments. De vegades, sense adonar-se que nom¨¦s amb la seva pr¨°pia vida ja estava construint una gran dona. Per¨° amb aix¨° no n'hi havia prou, lluitava sempre contra corrent per evolucionar. I per aix¨° la cultura va ser una de les seves grans passions.

El Ni?o de Elche, Los Planetas, Israel Galv¨¢n. L'emocionaven. Adorava Roc¨ªo M¨¢rquez i, en general, les dones fortes, capaces de canviar les coses. Estimava el teatre, d'Almagro a El Kamikaze. La Verbena de la Paloma en versi¨® de Messiez¡­ s'ho passava molt b¨¦, conservava aquesta curiositat infantil que no haur¨ªem de perdre mai. Era una periodista Peter Pan, amb una il¡¤lusi¨® innata.

En recerca activa d'harmonia i de pau interior, amant del ioga i de les retirades espirituals, venia cada dia a complir amb un treball, per¨° tamb¨¦ amb una necessitat de repartir afecte. Per a ella era important que les persones que l'envoltaven, la gent de l'equip, se sent¨ªs a gust. Sempre disposada amb una paraula amable, un detall, un somriure o sorprenent amb una abra?ada espont¨¤nia, que era una cosa que li encantava fer. Tamb¨¦ deixava regals sobre les taules dels companys despr¨¦s del tancament, per aplacar nervis momentanis i demostrar que per a ella no existia el rancor. Era incapa? d'enemistar-se o de discutir.

Professionalment responsable, tena? i optimista, fins i tot les coses m¨¦s dif¨ªcils es podien resoldre. Semblava haver-se tatuat un lema molt nostre: ¡°El ¡®no¡¯ no existeix fins que no t'ho diuen¡±, fins i tot en les conteses m¨¦s ins¨°lites. No hi havia res impossible: ¡°Per provar¡­¡±, deia. Perqu¨¨ la Mar aplicava rigor i serietat sense que li falt¨¦s un somriure.

Reia especialment quan explicava les an¨¨cdotes del seu poble, Huelma (Ja¨¦n) ¨Caqu¨ª era m¨¦s Mar que mai¨C, on sabem que avui, com en aquesta revista, ¨¦s un dia molt trist. Tamb¨¦ li canviava la cara quan parlava de la seva fam¨ªlia. Com a Elena Anaya, que va entrevistar recentment, la maternitat va donar ¡°una altra llum a la seva mirada¡±. I a la del seu marit, amb qui, a m¨¦s d'amor, compartia afici¨® per l'Estudiantes. I les seves germanes, que eren com les seves mares. Perqu¨¨ la Mar va tenir diverses mares. I un pare, que potser ja est¨¤ abra?ant.

Mar, no haur¨ªem volgut mai haver d'escriure aquestes paraules. Mai. Per¨° endu-te-les, per si hi ha alguna frase bona que pugui omplir-te una miqueta m¨¦s l'¨¤nima.

Sempre estar¨¤s amb nosaltres.

L'equip de S Moda.