?ngels Margarit: ¡°Ens cal m¨¦s comunicaci¨® corporal i menys paraules¡±

Al despatx de directora del Mercat de les Flors (que des de fa uns anys ha afegit el significatiu terme Casa de la Dansa) en una de les torres de l¡¯edifici a prop de la c¨²pula pintada per Miquel Barcel¨®. Pujar fins all¨¤ per les escales sense deixar de mirar la hipn¨°tica creaci¨® del mallorqu¨ª, que sembla girar a la part alta, predisposa a trobar-te amb la core¨°grafa i ballarina: en la mem¨°ria, Margarit sembla estar sempre dansant, com un encreuament de rosella i dervix, la seva circular creaci¨® Corol¡¤la. Per¨° aqu¨ª, al Mercat, la core¨°grafa i ballarina no hi ¨¦s per ballar, sin¨® per impulsar la dansa, que ¨¦s una altra mena d¡¯art i de moviment. Li dic d¡¯entrada que em sorpr¨¨n que en el seu reducte, amb aire de colomar, no hi hagi instal¡¤lat una barra. ¡°No¡±, riu c¨°mplice, ¡°per¨° quan puc faig exercicis, per no quedar-me r¨ªgida amb tantes hores d¡¯oficina¡±. Aquesta ¨¦s la seva segona temporada com a directora, la primera que ¨¦s responsabilitat plena seva. Diverses de les coses que ha programat, com la Batsheva Dance Company o les actuacions de dansa orquestrades per Boris Charmatz al Macba, per posar nom¨¦s dos exemples, han deixat un p¨°sit intens a la retina, la ment i el cor de l¡¯espectador.

Pregunta. Com va la temporada?

Resposta. Crec que va b¨¦. Congreguem p¨²blics molt diferents. M¡¯interessa que la gent vegi coses diverses, noms variats. ?s la meva primera temporada completa, l¡¯any passat m¨¦s de la meitat ja estava acordada pel director anterior, Cesc Casades¨²s. Fem un gran esfor? per explicar la temporada, que ¨¦s molt completa i complexa tem¨¤ticament, amb espectacles per¨° tamb¨¦ moltes altres activitats interconnectades, confer¨¨ncies, cinema, tallers, pedagogia, debats. Hem tingut Charmatz per partida m¨²ltiple, una manera de visualitzar b¨¦ un artista, de posar-li el focus, el que anomenem Constel¡¤laci¨®, amb 20 ballarins per al segle XX al Macba, Flip Book (l¡¯homenatge a Cunningham) aqu¨ª, i tamb¨¦ la setmana passada 10.000 gestos. Una altra Constel¡¤laci¨® ser¨¤ la retrospectiva que oferirem a l¡¯abril de treballs de La Ribot, de 1993 a 2014, amb l¡¯espectacle Panoramix, v¨ªdeos i videoinstal¡¤lacions, tot un pack; i una altra Constel¡¤laci¨® ¨¦s la de treballs d¡¯Escarlata Circus que oferirem al maig... Ara, de dijous a diumenge, a la sala gran (MAC) tenim a la Veronal amb Pasionaria, que es va veure al Grec. M¨¦s tard, al maig, arribar¨¤ una de les nostres grans apostes, Flamingos, d¡¯Albert Quesada, una pe?a de gran format fruit del Projecte C¨¨l¡¤lula, amb el qual al Mercat acompanyem un creador en la gestaci¨® d¡¯una obra de mida mitjana o gran, que avui dia s¨®n les m¨¦s dif¨ªcils de produir per a un artista.

P. Aquesta l¨ªnia li interessa especialment.

R. ?s on tenim un gran repte. No hi ha pr¨¤cticament estructures de creaci¨® al pa¨ªs, ni p¨²bliques ni privades, i avui dia els artistes estan descapitalitzats per afrontar produccions de format mitj¨¤ i gran, que precisament s¨®n les susceptibles d¡¯atreure un altre tipus d¡¯espectadors i ampliar la base del p¨²blic de dansa. Tenim una gran necessitat de produccions pr¨°pies ambicioses d¡¯aquestes dimensions, i ajudar que es facin ho veig com una de les nostres prioritats.

P. No t¨¦ la sensaci¨® que s¡¯ha produ?t un cert retra?ment en el p¨²blic de dansa?

R. No, no ho sento aix¨ª. Es podria cr¨¦ixer, ¨¦s clar. Per¨° no veig un retroc¨¦s. ?s cert que estem molt necessitats de recursos per cr¨¦ixer i que estem en una societat que no s¡¯ha recuperat de la crisi. Segueix sense ser f¨¤cil que tota la fam¨ªlia vagi a veure dansa o qualsevol altre espectacle, i a la ciutat passen moltes coses. La situaci¨® socioecon¨°mica ¨¦s la que ¨¦s. La gent ha de treballar moltes hores per guanyar-se la vida. Per¨° insisteixo, no crec que hi hagi hagut retra?ment en la dansa, que, en tot cas, no ¨¦s una cosa de masses. Nosaltres hem esgotat entrades diverses vegades. Marlene Monteiro Freitas, amb les seves Bacants, per exemple, va ser un ¨¨xit total. Pens¨¤vem que nom¨¦s vindrien joves i van ser tres dies de plens, amb la gent sortint molt impressionada. La temporada passada l¡¯ocupaci¨® va estar entre el 70% i el 80%, que ¨¦s la mitjana d¡¯altres anys al Mercat. Aquest any ja ho veurem.

P. Com est¨¤ el panorama?

R. Nosaltres som el vaixell ins¨ªgnia en un sector en qu¨¨ abunden les coses petites i que t¨¦ molt¨ªssimes necessitats. Hi ha tot un teixit amb el qual ens complementem i col¡¤laborem. ?s molt important que siguem conscients d¡¯aquest paper de suport i tamb¨¦ de la nostra missi¨® de servei p¨²blic: hem d¡¯influir no nom¨¦s en all¨° art¨ªstic sin¨® tamb¨¦ en all¨° social. Ha de cr¨¦ixer el nostre suport als artistes i tamb¨¦ a la comunitat. El problema per desplegar tot el nostre potencial ¨¦s la manca de recursos, per¨° compte, aix¨° no ¨¦s excusa ni ens aturar¨¤.

P. Amb quin pressupost compten?

¡°No ho pots fer tot. A la dansa cl¨¤ssica li toca anar al Liceu. No dubto que hi hauria d¡¯haver m¨¦s cl¨¤ssica, per¨° no aqu¨ª¡±

R. Una mica m¨¦s de quatre milions d¡¯euros. Ens finan?a un 60% l¡¯Ajuntament de Barcelona, un 35% la Generalitat, i el Ministeri de Cultura aproximadament un 5%.

P. Qu¨¨ necessitarien?

R. 500.000 euros m¨¦s seria meravell¨®s. Per desplegar-nos al m¨¤xim, un mili¨®.

P. En el seu moment va semblar que el ministeri apostava fort pel Mercat.

R. El primer any va aportar 1,6 milions, ara s¨®n uns 365.000 euros. Jo no hi era quan es va parlar d¡¯aquest desplegament, per¨° ¨¦s evident que no s¡¯ha produ?t.

P. Es va assenyalar llavors que el Mercat havia de ser un centre coreogr¨¤fic que irradi¨¦s a tot l¡¯Estat.

R. I de fet ho ¨¦s pel que fa al que fem. El Mercat ¨¦s central en dansa per a la creaci¨® a tot Espanya. Madrid ha estat molt desert en programaci¨® i hem estat pr¨¤cticament l¡¯¨²nic lloc que coprodueix i que t¨¦ resid¨¨ncies d¡¯artistes. Per¨° ¨¦s que fins i tot a Europa som un referent com a Casa de la Dansa. En realitat no s¨¦ per qu¨¨ l¡¯Estat no dona m¨¦s. La seva aportaci¨® va caure quan la crisi i no s¡¯ha recuperat.

P. Com ¨¦s la relaci¨® amb l¡¯alcaldessa Ada Colau? ?s aficionada a la dansa?

R. Ada ve poc, per¨° em consta que est¨¤ interessada en el que es fa aqu¨ª, sobretot en els projectes que barregen l¡¯art i el social. Ella segurament no t¨¦ temps per venir com a espectadora, per¨° sempre tenim representants de l¡¯¨¤mbit de cultura del govern municipal. Ens sentim amb for?a suport.

P. S¡¯ha parlat molt de la import¨¤ncia del teatre, del cinema i de la lectura en aquests moments complexos i tan crispats. ?s la dansa igualment important?

R. Ens cal molt la comunicaci¨® corporal, necessitem el cos. Estem saturats d¡¯imatges i la paraula mateixa ¨¦s molt virtual. La societat actual, la democr¨¤cia, necessita m¨¦s tocar-se i percebre els cossos dels altres. M¨¦s comunicaci¨® corporal i menys paraules. Al Mercat valorem molt la capacitat transformadora de la dansa en processos educatius, per exemple. Aquesta temporada tenim un programa de dansa comunit¨¤ria que van obrir Anna Borralho i Joao Galante amb Trigger of happiness, una pe?a participativa amb joves; estem molt interessats en projectes d¡¯aquest tipus, i amb gent gran.

P. Com est¨¤ l¡¯ecosistema de les companyies catalanes? Aix¨° havia estat un verger, per¨°...

R. Aquest ¨¦s un pa¨ªs que no ha pogut sostenir les seves companyies. Han faltat estructures de suport fort i que es cre¨¦s un teixit. Es va perdre l¡¯impuls i es va malmetre molt talent. Es necessita un suport pol¨ªtic fort i sostingut. La noves generacions no tenen prou recursos, segueix havent-hi companyies i ballarins excel¡¤lents, per¨° viuen en una precarietat que els impedeix mantenir estructures estables. La gent que aconsegueix entrar en circuits internacionals ¨¦s la que pot fer que les coses els funcionin. No vull semblar negativa; en tot cas, la temperatura de la dansa ¨¦s bona, hi ha inter¨¨s i bons professionals.

P. Qu¨¨ ha estat dels vells companys de viatge? Danat, Lan¨°nima...

R. Sabine Dahrendorf est¨¤ ficada en la t¨¨cnica del M¨¨tode Feldenkraist d¡¯ensenyament som¨¤tic de cos i dansa. Alfonso Ord¨®?ez continua al Centre Coreogr¨¤fic de Lle¨®. Juan Carlos Garc¨ªa viu a Escandin¨¤via i es dedica especialment a la fotografia. Cesc Gelabert ha estat ballant als EUA amb Baryshnikov i ara ¨¦s al TNC. Maria Rovira es mou molt a Cuba i ha fet la coreografia de la pel¡¤l¨ªcula Yuli...

P. Qu¨¨ hi ha de l¡¯etern debat sobre si el Mercat s¡¯ha d¡¯obrir a altres tipus de dansa, especialment la cl¨¤ssica?

R. Ja estem oberts a moltes classes de dansa. Per¨° la cl¨¤ssica, no. El seu lloc no ¨¦s el Mercat. En el meu projecte, el Mercat est¨¤ abocat a una missi¨® a la ciutat. ?s el lloc de creaci¨® de dansa contempor¨¤nia. Compte, aix¨° no t¨¦ a veure amb el llenguatge, es pot treballar la dansa contempor¨¤nia des del flamenc o des del circ. Per¨° hi ha pocs recursos al pa¨ªs i cal centrar-se en objectius. No pots fer-ho tot. A la dansa cl¨¤ssica li toca anar al Liceu. No dubto que hi hauria d¡¯haver m¨¦s cl¨¤ssica, per¨° no li toca al Mercat.

P. Com han viscut des del davant la crisi del Teatre Lliure?

R. N¡¯hem estat al marge. Hi tenim relaci¨® cordial de ve?natge, per¨° les nostres, la del Lliure i el Mercat, s¨®n realitats molt diferents. El relleu generacional en dansa s¡¯ha anat produint naturalment, perqu¨¨ els creadors en dansa no hem tingut mai l¡¯estatus dels de teatre. No ens hem pogut relaxar mai.

P. Per¨° qu¨¨ opina de l¡¯afer Pasqual?

R. No crec que hagi estat un assumpte pol¨ªtic, sin¨® professional i feminista. Hi ha d¡¯haver mecanismes per evitar asimetries. Jo estic a favor de la democr¨¤cia i la transpar¨¨ncia constants, i he arribat al Mercat per concurs p¨²blic. Dit aix¨°, els linxaments en les xarxes no m¡¯agraden. No m¡¯agrada com funcionen les xarxes i com dimensionen coses que no ho mereixen. Em semblen un mitj¨¤ molt superficial i perill¨®s.

P. El Mercat ha tingut alguna actitud davant del proc¨¦s independentista i tot el que ha generat?

R. Vam ser dels primers que vam deixar butaques lliures amb el nom dels presos, i vam llegir un manifest abans de les funcions. Aquesta situaci¨® per la qual passa Catalunya afecta a tots i a tot. De fet, em sembla que en general es valora poc fins a quin punt, perqu¨¨ ¨¦s molt greu.

P. Juan Carlos Martel ¨¦s el nou director del Lliure. Ja han parlat?

R. Ens hem saludat i ens hem comprom¨¨s a fer-ho aviat.

P. Si hagu¨¦s estat una dona, com semblava que es pretenia, n¡¯haurien sigut tres a la Ciutat del Teatre, ple femen¨ª amb vost¨¨ i Magda Puyo al costat, a l¡¯Institut del Teatre.

R. S¨ª.

P. En tot cas, vost¨¨ no ¨¦s la primera dona al capdavant del Mercat. Ja hi va ser Elena Posa, de 1991 a 1995.

R. Soc la segona dona i la primera ballarina. Des de molt jove sempre d¨¨iem que, fins que una generaci¨® de ballarins i madur¨¦s i arrib¨¦s als llocs de gesti¨®, no estar¨ªem ben defensats. Cal anar all¨¤ on puguis canviar les coses. A la Casa de la Dansa s¡¯ha fet molt, per¨° ara toca convertir-la tamb¨¦ en una Casa de l¡¯Artista.

P. Tornar¨¤ a ballar i a coreografiar?

R. Per contracte ¨¦s impossible que el Mercat faci una producci¨® meva. Per¨° a m¨¦s em veig incapa? de compatibilitzar creaci¨® i gesti¨®. Ara no puc estar en el meu univers creatiu. He gaudit molt creant i en gaudir¨¦ en el futur, per¨° ara ho passo molt b¨¦ amb aquesta experi¨¨ncia, i puc fer que passin coses.