Addicci¨®

S¡¯ha de suposar que, en llegir Iris Murdoch (1919-1999), hi haur¨¤ molts escriptors que s¡¯estimarien m¨¦s no ser-ho per estalviar-se la dolorosa consci¨¨ncia de les lli?ons constants que imparteix, entossudida a demostrar, p¨¤gina rere p¨¤gina, que ella s¨ª que pot fer una s¨¨rie d¡¯operacions liter¨¤ries que no estan a l¡¯abast de tothom. Com que no li faltava la voluntat de l¡¯ambici¨®, va saber novel¡¤lar el credo, l¡¯est¨¨tica i el m¨¨tode de Shakespeare ¡ªl¡¯escenificaci¨® adulta de complexos assumptes morals¡ª, i la vintena llarga de novel¡¤les que va escriure podrien considerar-se com uns cap¨ªtols esparsos i desordenats que configurarien un tap¨ªs colossal on es narra qu¨¨ passa despr¨¦s de les grans explosions morals, quan les seves catastr¨°fiques ones expansives es perden m¨¦s enll¨¤ de l¡¯infinit. I, com passa nom¨¦s amb els grans escriptors de veritat, costa molt que els seus admiradors es posin d¡¯acord sobre quin ¨¦s el t¨ªtol que representaria millor el cat¨¤leg de totes les seves virtuts liter¨¤ries: hi haur¨¤ qui s¡¯instal¡¤li per sempre en El mar, el mar, un tractat sobre la gelosia, sobre els perills de la nost¨¤lgia i l¡¯autocompassi¨®, sobre l¡¯art de fer mal a les persones que s¡¯estimen; o hi haur¨¤ qui segurament s¡¯enamori d¡¯El pr¨ªncep negre i de l¡¯escriptor creativament bloquejat que la protagonitza i dels duels que mant¨¦, immers en l¡¯¨¨xtasi de l¡¯enveja, amb els altres membres de la comunitat liter¨¤ria de Londres; o potser hi haur¨¤ qui decideixi que el llibre d¡¯Iris Murdoch que l¡¯ha d¡¯acompanyar ¨¦s el thriller metaf¨ªsic i vodevilesc que construeix a Henry i Cato. En l¡¯¨²nic que coincideixen els seus admiradors ¨¦s que s¡¯est¨¤ davant d¡¯una escriptura que crea addicci¨®.

I per qu¨¨ Iris Murdoch no falla mai? Doncs perqu¨¨ treballa amb un aparell aparentment decimon¨°nic ¡ªpersonatges plens de clarobscurs, di¨¤legs dram¨¤tics, sorpreses argumentals ben lligades¡ª que no ¨¦s incompatible amb l¡¯originalitat narrativa. O perqu¨¨ desdenya la velocitat i edifica pacientment unes trames s¨°lides. O perqu¨¨ els seus textos solen anar puntejats de reflexions vitals i filos¨°fiques que no grinyolen gens, a la recerca del lector c¨°mplice ¡ªi madur¡ª que estigui disposat a iniciar-se en la rara experi¨¨ncia del riure edificant. O perqu¨¨ Iris Murdoch t¨¦ la cortesia i la generositat d¡¯inventar-se unes veus narradores que no s¨®n fiables del tot i que paren unes trampes estrat¨¨giques que s¡¯han d¡¯anar superant com a part del joc euf¨°ric on es participa durant la lectura.

L¡¯¨²nica queixa ¨¦s que les editorials catalanes l¡¯han menystingut massa: als anys seixanta la poeta Montserrat Abell¨® va traduir la primera novel¡¤la d¡¯Iris Murdoch, Sota la xarxa, per¨° no ¨¦s fins el 2017, gr¨¤cies a Edicions de 1984, que el lector va tenir una altra vegada l¡¯oportunitat de llegir de nou en catal¨¤ una obra seva, El mar, el mar.