Els catalans rics viuen fins a 12 anys m¨¦s que els de rendes baixes
Un home de classe alta t¨¦ una esperan?a de vida similar a la d'un ciutad¨¤ su¨ªs, mentre que l'expectativa de vida d'un pobre ¨¦s semblant a la d'una persona de Ruanda
La situaci¨® socioecon¨°mica dels individus passa factura a la seva salut. Tant, que condiciona fins i tot la seva esperan?a de vida. Segons un estudi publicat a la revista cient¨ªfica Preventive Medicine, un catal¨¤ de nivell socioecon¨°mic alt t¨¦ una esperan?a de vida similar a la d'un ciutad¨¤ su¨ªs. No obstant aix¨°, un catal¨¤ de renda baixa t¨¦ una expectativa de vida semblant a la d'una persona de Ruanda. La investigaci¨®, que ha creuat dades socioecon¨°miques, de diagn¨°stic i mortalitat de sis milions de catalans, apunta al fet que l'esperan?a de vida ¨¦s fins a 12 anys superior en les rendes altes en comparaci¨® amb les baixes.
¡°Trobem un fort patr¨® social d'esperan?a de vida i mortalitat¡±, sost¨¦ l'estudi, que ha creuat les dades de salut i socioecon¨°miques de tots els residents a Catalunya m¨¦s grans de 18 anys. Aquesta investigaci¨® cristal¡¤litza la bretxa d'esperan?a de vida que hi ha a Catalunya segons el nivell socioecon¨°mic dels ciutadans. L'estudi apunta que els catalans identificats amb les rendes m¨¦s baixes tenen una esperan?a de vida fins a 12 anys inferior a la d'aquells que tenen un estatus socioecon¨°mic elevat. Per g¨¨neres, la bretxa entre dones ¨¦s de nou anys i entre homes, de 12. ¡°Com m¨¦s baix ¨¦s l'estatus socioecon¨°mic, m¨¦s grans s¨®n les probabilitats de mort, independentment de l'edat i el sexe¡±, sost¨¦ la investigaci¨®.
A trav¨¦s d'una base de dades an¨°nima del Servei Catal¨¤ de la Salut (CatSalut), els investigadors van estudiar la renda de tots els catalans inclosos a l'estudi i van desglossar l'estatus socioecon¨°mic en quatre grups segons els seus ingressos: des de m¨¦s de 100.000 euros l'any ¡ªles rendes altes¡ª fins a menys de 18.000 euros anuals ¡ªcondici¨® socioecon¨°mic baix¡ª. L'indicador de renda ¡°molt baix¡± corresponia a aquells individus que reben ajudes o assist¨¨ncia social per part de l¡¯Administraci¨®.
El 66% de la mostra eren persones de baix nivell socioecon¨°mic, el grup m¨¦s nombr¨®s; el 28% eren de nivell mitj¨¤; el 4%,d'estatus molt baix; i amb prou feines l¡¯1% corresponia a les rendes altes. Els resultats van posar de manifest que l'esperan?a de vida als 18 anys ¨¦s de 64,9 en els homes de classe alta i de 70,2 entre les dones del mateix estatus social ¡ªa aquestes xifres cal sumar-li l'edat de 18 des de la qual parteix la poblaci¨® analitzada¡ª. En els catalans de classe baixa, no obstant aix¨°, l'esperan?a de vida als 18 anys descendeix als 52,9 anys en els homes i als 60,8 en les dones.
Per donar context a les dades analitzades, els investigadors sostenen que l'esperan?a de vida dels homes catalans de classe alta (64,9 anys) ¨¦s superior a la de Su?ssa ¡ªel 2016, quan es van recollir les dades, era el pa¨ªs amb la m¨¦s esperan?a de vida als 18 anys¡ª. En canvi, el grup d'homes en l'estatus socioecon¨°mic m¨¦s baix tenen una expectativa de vida (52,9 anys) similar a la de Ruanda o El Salvador. Entre les dones, les catalanes de rendes altes viuen tant (70,2 anys) com les japoneses, mentre que les dones residents a Catalunya amb un nivell socioecon¨°mic m¨¦s desfavorit tenen una esperan?a de vida (60,8 anys) similar a la de Sri Lanka o Hondures, ¡°dos pa?sos amb l'esperan?a de vida m¨¦s baixa del m¨®n¡±, matisen els cient¨ªfics. ¡°Aquestes difer¨¨ncies tamb¨¦ s'han reportat als Estats Units, on els estrats m¨¦s baixos tenen una esperan?a de vida similar a la de Pakistan o Sudan¡±, afegeix l'estudi.
Els resultats d'aquesta investigaci¨® segueixen la l¨ªnia assumida ja fa temps per l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salud (OMS) sobre la influ¨¨ncia dels determinants socials en la salut: segons l¡¯OMS, par¨¤metres com l'habitatge, la feina, els ingressos o l'entorn social, entre d¡¯altres, estan darrere de la majoria de les inequitats sanit¨¤ries. No obstant aix¨°, matisa el cardi¨°leg Miguel Ca¨ªnzos-Achirica, epidemi¨°leg cardiovascular de l'hospital de Bellvitge de Barcelona i autor de l'estudi, hi ha elements ¡°que criden l'atenci¨®¡±. ¡°En un entorn com aquest, amb tots els factors protectors com l'esperan?a de vida m¨¦s alta del m¨®n i acc¨¦s universal a la salut, hi ha una difer¨¨ncia de 10 anys. ?s una difer¨¨ncia molt gran¡±, avisa el cardi¨°leg.
L'equip de Ca¨ªnzos-Achirica ja ha estudiat en altres ocasions la influ¨¨ncia dels factors socioecon¨°mics i, en patologies concretes, com la insufici¨¨ncia card¨ªaca, la bretxa es dispara. ¡°La gent amb menys renda desenvolupa m¨¦s malalties i la seva evoluci¨® ¨¦s pitjor¡±, sost¨¦. En un estudi publicat fa uns mesos, el cardi¨°leg va demostrar que, en pacients amb insufici¨¨ncia card¨ªaca, les rendes m¨¦s baixes es van associar amb una esperan?a de vida m¨¦s curta als 50 anys (de 22,2 anys en classes altes i 12,8 en rendes baixes).
L¡¯¡®efecte salm¨®¡¯ dels migrants rebaixa les morts
Los investigadors admeten ser conservadors amb les dades i, de fet, la mortalitat en les rendes m¨¦s baixes podria ser molt m¨¦s gran del que s'exposa en l'estudi. Aix¨° s'explica, addueixen els experts, per l¡¯¡°efecte salm¨®¡±: ¡°Els immigrants s'emmalalteixen i tornen als seus pa?sos d'origen, la qual cosa pot esbiaixar les estimacions de mortalitat en aquesta subpoblaci¨®¡±.
Els cient¨ªfics al¡¤leguen que aquest subgrup poblacional es troba, generalment, entre els individus de rendes m¨¦s baixes, on la mortalitat ja ¨¦s m¨¦s gran, aix¨ª que s'estaria subestimant el nombre de morts.
Amb tot, i malgrat un eventual biaix conservador, els experts defensen que la bretxa d'esperan?a de vida caracteritzada a l'estudi obre la porta a revisar agendes pol¨ªtiques ¡°en les quals la protecci¨® de grups altament vulnerables, com les persones amb estatus socioecon¨°mics baixos, hauria de ser una prioritat¡±, apunten.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.