Els catalans pobres viuen vuit anys menys de mitjana que els rics

La pobresa passa factura a la salut i apropa a la mort. Un estudi del Departament de Salud xifra en vuit anys la difer¨¨ncia entre l¡¯esperan?a de vida d¡¯una persona de renda molt baixa (amb ingressos de subsist¨¨ncia, no contributius) i una altra de rendes superiors als 100.000 euros. La investigaci¨®, que demostra que el risc de morir augmenta a mesura que baixa el nivell de renda, constata una m¨¤xima que la comunitat cient¨ªfica ja va advertir en nombroses ocasions: el 80% dels determinants de la salut s¨®n socials i les condicions socioecon¨°miques de la poblaci¨® influeixen en el seu estat de salut.

Las persones amb menys recursos econ¨°mics, les que estan en situaci¨® de pobresa o es troben en risc d¡¯exclusi¨® social tenen pitjor salut. Tamb¨¦ utilitzen molt m¨¦s els serveis sanitaris i tenen una esperan?a de vida vuit anys inferior als de rendes altes. Segons l¡¯estudi realitzat per la Unitat d¡¯Informaci¨® i Coneixement de l¡¯Observatori del Sistema de Salud de l¡¯Ag¨¨ncia de Qualitat i Avaluacions Sanit¨¤ries (AQuAS), les persones de renda alta (m¨¦s de 100.00 euros l¡¯any) tenen una esperan?a de vida de 83,8 anys. Per contra, les persones que cobren menys ¡ªles que subsisteixen amb ajudes i prestacions no contributives com a ¨²nic ingr¨¦s¡ª tenen una esperan?a de vida de 76,6 anys.

¡°L¡¯equitat en salut ¨¦s el millor indicador de just¨ªcia social. La situaci¨® socioecon¨°mica afecta molts ¨¤mbits: la mortalitat, la morbiditat, la salut mental¡­¡±, apunta Joan Benach, expert en salut p¨²blica i coordinador del Grup d¡¯Investigaci¨® sobre Desigualtats en la Salud (GREDS-Emconet) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). L¡¯estudi apunta que en el nivell de renda baix (persones que cobren menys de 18.000 euros anuals) tamb¨¦ es troba el percentatge m¨¦s alt de poblaci¨® de 75 anys o m¨¦s. No obstant aix¨°, els investigadors ja han tingut en compte aquest element per ajustar les conclusions de l¡¯estudi. ¡°S¡¯ha calculat l¡¯esperan?a de vida dels individus, ajustant per grup d¡¯edat i sexe¡±, expliquen a aquest diari fonts del Departament de Salud.

Els investigadors afirmen que el risc alt o moderat d¡¯emmalaltir o morir en la poblaci¨® de rendes altes ¨¦s del 8%; entre el col¡¤lectiu amb menys ingressos, aquest risc augmenta fins al 27%. ¡°Les persones de renda baixa tenen un 25% m¨¦s de mortalitat que els de renda mitjana; i els de renda molt baixa, un 50% m¨¦s¡±, apunten els investigadors a l¡¯estudi.

La mortalitat entre la poblaci¨® amb m¨¦s ingressos, no obstant aix¨°, ¨¦s m¨¦s elevada que entre la gent de renda mitjana, un extrem que els cient¨ªfics de Salud atribueixen al fet que ¡°la morbiditat pot estar infravalorada perqu¨¨ ¨¦s el grup en qu¨¨ hi ha m¨¦s doble cobertura¡±. Les dades disponibles per a l¡¯estudi s¨®n de la xarxa sanit¨¤ria p¨²blica, per la qual cosa els investigadors no disposen de la informaci¨® que recullen les m¨²tues privades que tenen els pacients.

M¨¦s visites al metge

M¨¦s enll¨¤ del risc de mort, la situaci¨® socioecon¨°mica dels catalans es cristal¡¤litza perfectament en una simple consulta al metge de cap?alera. Com menys ingressos, m¨¦s nivell d¡¯hiperfreq¨¹entadors, com es coneixen en l¡¯argot m¨¨dic als usuaris que visiten m¨¦s de 24 vegades l¡¯any els serveis d¡¯atenci¨® prim¨¤ria o m¨¦s de sis, a l¡¯especialista. ¡°La utilitzaci¨® de serveis augmenta a mesura que baixa el nivell de renda¡±, apunten els investigadors en aquest informe, que recull els resultats preliminars d¡¯un estudi m¨¦s ampli que estan cuinant.

Fins i tot entre les rendes m¨¦s baixes, les difer¨¨ncies entre l¡¯¨²s dels serveis sanitaris ja s¨®n significatives. La probabilitat de convertir-se en hiperfreq¨¹entadors d¡¯atenci¨® prim¨¤ria ¨¦s del 32% en rendes baixes i del 48% en rendes altes. Les derivacions a les consultes de l¡¯especialista, concreta l¡¯estudi, tamb¨¦ augmenten a mesura que es redueix el nivell renda.

¡°No es pot estudiar la salut p¨²blica sense la classe social¡±

L¡¯estudi elaborat pel Departament de Salud cont¨¦ conclusions particulars per a l¡¯atenci¨® especialitzada. En aquest ¨¤mbit, la probabilitat que les persones en risc d¡¯exclusi¨® social siguin hiperfreq¨¹entadores es redueixen dr¨¤sticament. ¡°Des d¡¯atenci¨® prim¨¤ria se¡¯ls deriva m¨¦s, per¨° hi ha un percentatge m¨¦s gran que no va a l¡¯especialista¡±, assenyala la investigaci¨®.

¡°Aix¨° podria ser fruit¡±, afegeix l¡¯estudi, ¡°d¡¯una dificultat del pacient per gestionar la seva agenda, ja que la programaci¨® amb els especialistes es pot endarrerir mesos, o pot ser a causa de la prefer¨¨ncia per utilitzar serveis amb m¨¦s immediatesa, com serien les urg¨¨ncies¡±.

Joan Benach, expert en salut p¨²blica, insisteix que els resultats d¡¯aquest estudi van en la l¨ªnia de tota la literatura cient¨ªfica des dels anys 80, quan es va posar sobre la taula per primera vegada l¡¯impacte de les desigualtats socials a la salut. ¡°No es pot fer cap estudi de salut p¨²blica sense tenir en compte la classe social. La teva posici¨® socioecon¨°mica marcar¨¤ el teu nivell de pobresa o precarietat¡±, agrega.