Poder ¨¦s voler

Queda enrere aquell temps en qu¨¨ l¡¯independentisme insistia que els presos no eren moneda de canvi. Ho deien, s¨ª, per¨° mai ha estat aix¨ª. Puigdemont ja va posar com a condici¨® en la seva correspond¨¨ncia a Rajoy l¡¯octubre del 2017 ¨Cabans de la declaraci¨® fallida d¡¯independ¨¨ncia, de l¡¯aplicaci¨® del 155 i de la detenci¨® dels membres del Govern que no van marxar del pa¨ªs¨C que els Jordis sortissin de la pres¨® preventiva a la qual havien estat condemnats per la jutgessa Lamela per un presumpte delicte de sedici¨® a causa de les protestes davant de la seu de la Conselleria d¡¯Economia, el 20 de setembre del mateix any.

La frase declarativa s¡¯ha anat repetint amb la const¨¤ncia dels qui saben controlar els rituals i la seva propaganda. Aix¨ª, l¡¯esl¨°gan va prosperar durant la campanya electoral de desembre d¡¯aquell any per mobilitzar uns votants que, malgrat tot, es van inclinar una mica m¨¦s pels qui es van fer presents des de l¡¯estranger i eren ovacionats que no pas pels qui estaven obligats al silenci darrere de les reixes i eren plorats. Un comportament curi¨®s d¡¯una part de la ciutadania que afegeix un altre ingredient social digne de ser estudiat en aquest complex assumpte que ens envaeix. ?s el que ERC vol revertir. Per aix¨° la triple candidatura del seu l¨ªder, a qui reten homenatge proper al culte. Puigdemont recull el testimoni i posa en escac el que va ser el seu partit amb una opa implacable imposant els seus fidels, que li dediquen, agra?ts, una adoraci¨® sense condicions. No sembla, doncs, que l¡¯aspirada rep¨²blica es conformi, ara com ara, amb un sol rei.

Per descomptat que aquesta lectura no ser¨¤ mai reconeguda ni per ells ni pels seus perqu¨¨ el relat oficial passa per altres conceptes tamb¨¦ ben sabuts: internacionalitzar la causa a trav¨¦s de les eleccions al Parlament Europeu, for?ar negociacions amb Madrid canalitzant a trav¨¦s seu el vot al Congr¨¦s i el Senat i convertir Barcelona en la capital de l¡¯independentisme sense la qual la secessi¨® dif¨ªcilment podr¨¤ tenir el suport social imprescindible perqu¨¨ no es discuteixi. No parlo de la capitalitat republicana perqu¨¨ en aix¨° tamb¨¦ hi ha els comuns, com han demostrat amb les seves iniciatives i comportaments municipals en reiterades ocasions. Gestos, molts; accions determinants, poques.

Per¨° en aix¨° consisteix la pol¨ªtica avui a bona part de l¡¯univers: a predicar i no donar blat. Ho veiem arreu on les convulsions pr¨°pies posen al centre de les seves respectives reivindicacions grans al¡¤legats, simples argumentacions, greuges sobrats i emocions fortes. Ho verbalitza Trump, ho domina Putin i ho evidencia el Brexit. Per darrere, les xarxes socials fan la seva feina i WhatsApp va cam¨ª de convertir-se en el julivert de totes les salses. Ho vam descobrir al Brasil de Bolsonaro, ho vam constatar a l¡¯Andalusia de Vox i ho anirem vivint a la Catalunya insubmisa que t¨¦ en el seu electorat de m¨¦s edat i cabells blancs els creients incondicionals capa?os de fer seus els sentiments aliens. L¨°gics, d¡¯altra banda, en els qui m¨¦s han viscut i patit. Per aix¨° les dones ahir relegades i avui empoderades lideren aquesta causa segons detecten alguns treballs demosc¨°pics qualitatius. El m¨¤rqueting pol¨ªtic s¡¯ha engegat.

Tot aquest desplegament tamb¨¦ t¨¦ el seu cost. Un ¨¦s el que es veu, es pot quantificar i es dibuixa en la p¨¨rdua de for?a del Govern, que arrossega el perill de minimitzar les nostres institucions. Un altre ¨¦s el que s¡¯amaga al darrere de les freq¨¹ents cortines de fum que es despleguen per intentar despistar-nos. En aquest costat fosc fa anys que hi han col¡¤locat la cultura. I amb la cultura tot el que t¨¦ a veure, curiosament i paradoxalment, amb l¡¯ensenya del pa¨ªs. Identitat inclosa.

La propera marxa de Laura Borr¨¤s de la conselleria obligar¨¤ al tercer relleu en un any i mig al capdavant d¡¯aquest negociat tan important. I amb ell tot el que representa per a un sector que no ha superat l¡¯impacte negatiu provocat per la crisi econ¨°mica i la percepci¨® ciutadana que la pobresa cultural ha augmentat al ritme de l¡¯econ¨°mica sense que ning¨² l¡¯hagi pal¡¤liat.

Si la imatge habitual d¡¯instrumentalitzaci¨® dels c¨¤rrecs pol¨ªtics a costa dels interessos electorals es projecta sobre all¨° que, en la mort, continua sent vida, en la feli? expressi¨® d¡¯Andr¨¦ Malraux, ens veurem obligats a continuar sentint-nos s¨²bdits dels qui l¡¯independentisme pret¨¦n alliberar-nos. Perqu¨¨, i tornant al mitificat intel¡¤lectual franc¨¨s, si la cultura ¨¦s la suma de totes les formes d¡¯art, d¡¯amor i de pensament que, en el curs dels segles, ens ha perm¨¨s ser menys esclavitzats, que ens espera tenint-la per una conselleria menor? Segurament continuar nominant pel¡¤l¨ªcules en llengua castellana als Premis Gaud¨ª, veure passar de llarg les millors exposicions i pintar pancartes reivindicatives amb faltes d¡¯ortografia.