El fill de la dama de la hipop¨°tama s¡¯instal¡¤la al Museu Egipci

?s un home assegut amb perruca i faldell¨ª. Per¨° sota la mirada de l¡¯expert ¨Cl¡¯egipt¨°leg Luis Manuel Gonz¨¢lvez, conservador del Museu Egipci¨C revela coses que el fan fascinant. L¡¯estil de l¡¯escultura (la seva indument¨¤ria, la musculatura i el gruix de les seves cames) el remet al Regne Antic; tanmateix, les inscripcions al seient es refereixen a un per¨ªode m¨¦s modern, les dinasties XXV-XXVI, 500 anys abans de Crist, aix¨ª que probablement ¨¦s una obra arca?tzant. Es deia Gemefsetkap, que significa ¡°ell es troba en un lloc amagat¡± ¨Csens dubte ja no¨C, era sacerdot i la seva mare va ser la dama Ankhtinetreret, un nom ¡°bastant raret¡± segons Gonz¨¢lvez, que es tradueix com ¡°ella ¨¦s viva amb la hipop¨°tama¡±, que ja ¨¦s t¨ªtol, la qual cosa mostra una vinculaci¨® curiosa amb l¡¯hipop¨°tam femella en el seu aspecte de representant de la divinitat. Aix¨ª com el mascle solia tenir una connotaci¨® hostil (era perill¨®s i destru?a els sembrats), la femella s¡¯associava a la protecci¨® del difunt i com Taweret la Gran (!) s¨ªmbol de la fertilitat i protectora dels embarassos.

Aquesta ¨¦s nom¨¦s una de les formidables hist¨°ries que han implicat els 18 objectes acabats d¡¯adquirir en subhasta que arriben al Museu Egipci de Barcelona ara mateix per incorporar-se a la col¡¤lecci¨®, en feli? coincid¨¨ncia amb la celebraci¨® del 25¨¨ aniversari d¡¯inauguraci¨® del centre. El mecenes, col¡¤leccionista i empresari hoteler Jordi Clos, president de la fundaci¨® arqueol¨°gica amb el seu nom de qu¨¨ dep¨¨n el museu, ha presentat aquest mat¨ª les noves peces al costat de Gonz¨¢lvez i la directora del Museu Egipci, Maixaxa Taul¨¦, un trio que riu tu de la Tr¨ªada de Menkaure. Clos i Gonz¨¢lvez han destapat teatralment les quatre vitrines on es trobaven els objectes que semblaven, amb els llen?ols blancs, ¨¨muls excitants d¡¯aquell vell Belphegor, el fantasma del Louvre.

A m¨¦s de l¡¯escultura esmentada de Gemefsetkap, en figura en el conjunt una altra tamb¨¦ d¡¯un sacerdot, aquest innominat (s¡¯ha perdut la inscripci¨® dorsal amb el seu nom, encara que consta que servia al d¨¦u Montu) per¨° que, en canvi, porta l¡¯ex¨°tica vestimenta caracter¨ªstica dels sacerdots consistent en una pell de lleopard (cap i urpes incloses), amb les taques convertides a petites rosetes, a tall de mant¨® penjat a l¡¯espatlla i que li cobreix el tors. El museu no tenia cap representaci¨® similar. Probablement el m¨¦s fam¨®s portador d¡¯aquesta indument¨¤ria ¨¦s el fara¨® Ai en la seva imatge com a sacerdot sem a les pintures de la tomba de Tutankamon, en una escena en la qual est¨¤ executant davant la m¨°mia del rei difunt la cerim¨°nia d¡¯obertura de la boca (Wep-ra). Precisament una altra de les adquisicions noves del museu ¨¦s una placa que representa els elements associats a aquest ritual a tall d¡¯encunyaments en relleu i que conserva una de les peces, just la m¨¦s interessant, el ganivet peseshkef, amb el qual s¡¯activaven simb¨°licament els sentits de la m¨°mia, per¨° que tamb¨¦ podia servir ¨Cglups¨C per practicar la incisi¨® abdominal en iniciar l¡¯embalsamament.

Una altra pe?a interessant¨ªssima ¨¦s un petit bloc de calc¨¤ria amb el motllo d¡¯una au que podia servir per fabricar amulets o potser ¨¦s (presenta una ret¨ªcula) un assaig d¡¯escultor. A la gent li encantar¨¤, tot i que el museu ja en tenia un, el min¨²scul ta¨¹t de musaranya (un animalet ¨¤mpliament momificat a Egipte i al qual es venerava per la seva activitat tant nocturna com di¨¹rna i les seves connotacions osir¨ªaques), que presenta una miniescultura de la bestiola i que sembla (cal fer encara un esc¨¤ner a la pe?a) que conserva restes org¨¤niques. Per¨° el m¨¦s destacable del lot, adquirit a la casa de subhastes Pierre Berg¨¦&Associ¨¦s, creada pel company sentimental d¡¯Yves Saint Laurent, segurament s¨®n els dos objectes que porten el cartutx amb el nom, respectivament, de dos dels faraons m¨¦s famosos, la reina Hatshepsut i el rei Amenofis III, pare d¡¯Akhenaton. En el primer cas es tracta d¡¯un gotet d¡¯alabastre procedent d¡¯un dip¨°sit de fundaci¨®, possiblement del temple de Montu a Armant, i en el segon d¡¯un tubet de cosm¨¨tic alcofoll de fusta que llueix el prenom d¡¯Amenofis III, Nebmaatre, i sembla que conserva una mica de la subst¨¤ncia a l¡¯interior.

Les sabatilles, que van ser utilitzades abans de col¡¤locar-les al costat d¡¯un difunt, s¡¯exhibeixen en una bonica caixa vuitcentista on les devia posar el col¡¤leccionista que les va adquirir i que els dona un aire molt rom¨¤ntic, al Le roman de la momie de Gau(l)tier (no Jean Paul, i perdonin l¡¯atro? joc de paraules, malgrat la proced¨¨ncia, sin¨® Th¨¦ophile). Les espardenyes, com les ha denominat Clos, s¨®n de fulla de palma i de pura pensa d¡¯un n¨²mero 45, o sigui d¡¯un egipci que trepitjava fort.

Aix¨ª mateix, formen part de les noves adquisicions uns ¡°percings¡± de bot¨® d¡¯alabastre per a orella i una excepcional base de recolzacaps de l¡¯Imperi Nou, de fusta, amb incrustacions en os que representen dues mones i que, segons ha indicat Gonz¨¢lvez (els simis eren s¨ªmbol d¡¯activitat sexual desmesurada), incitarien a tenir somnis humits.

Clos ha destacat que la compra ¨¦s ¡°extraordin¨¤ria¡± i ha dit que ¨¦s la m¨¦s important del museu despr¨¦s de la ¡°irrepetible¡± adquisici¨® el 1992 a Nova York d¡¯objectes de la col¡¤lecci¨® del Toledo Museum d¡¯Ohio. El col¡¤leccionista i mecenes s¡¯ha felicitat de la coincid¨¨ncia amb l¡¯aniversari del Museu Egipci (una festa amb els patrons i amics del museu celebrar¨¤ aquesta nit l¡¯efem¨¨ride).

Maixaxa Taul¨¦ ha recordat que el museu es va inaugurar el 1994 a la rambla de Catalunya amb 400 peces (es va traslladar a l¡¯actual seu el 2000) i avui en posseeix 1.200, la qual cosa, ha dit, dona la mesura de l¡¯esfor? de col¡¤leccionista que hi ha darrere. Ha afirmat que el Museu Egipci va cobrir un important buit a Barcelona i que en aquests anys ha rebut 2.700.000 visites i ha presentat 85 exposicions. La directora ha apuntat que cada any es duen a terme 1.500 activitats i ha destacat la import¨¤ncia de l¡¯organitzaci¨® de cursos, tallers i visites escolars.

Preguntat per qu¨¨ els falta encara, Gonz¨¢lvez ha sospirat per una espasa de l¡¯Imperi Nou que no han pogut adquirir en aquesta ¨²ltima compra. ¡°Ens falta armament, i coses de la vida quotidiana que jo valoro especialment com a arque¨°leg¡±, ha respost mentre li brillaven els ulls pensant segurament en els tresors del vell Museu Egipci del Caire, al desmantellament progressiu del qual, en favor del nou Gran Museu Egipci al costat de les Pir¨¤mides de Giza, ha assistit amb la natural nost¨¤lgia, i molta enveja.