El temor als nens immigrants

Els adolescents marroquins passegen desorientats per la pla?a Catalunya, al centre de Barcelona, envoltats d¡¯un brogit que els ¨¦s ali¨¨. N¡¯hi ha una desena asseguts en bancs, a prop d¡¯un furg¨® policial. ?s on passen les tardes. Mohammed, de 15 anys, t¨¦ gana i fred. Assegura que fa vuit dies que dorm al carrer, des que va fugir del seu centre d¡¯acollida, a Sabadell. Denuncia que el tractaven malament i que no hi havia ¡°res¡± a fer. Quan es va queixar al director sobre les normes, diu que aquest li va etzibar: ¡°Si no t¡¯agraden, te¡¯n vas al puto carrer¡±. El seu somni ¨¦s ser cuiner, per¨° es penedeix d¡¯haver emigrat a Espanya. Els seus amics al Marroc li van prometre que s¡¯allotjaria en albergs bons i que es podria comprar roba. ¡°?s la mentida m¨¦s gran del m¨®n¡±, conclou, desenganyat. Diu que ell no, per¨° que els seus amics roben per sobreviure. ¡°No sabem qu¨¨ farem¡±, es lamenta.

Durant les dues darreres setmanes la tensi¨® a Catalunya ha augmentat diversos graus i s¡¯han registrat episodis greus de viol¨¨ncia. Nois com Mohamed desperten el rebuig al carrer. Veuen com les senyores agafen fort les seves bosses o els vigilants els persegueixen pels passadissos dels supermercats. ¡°La gent ¨¦s una mica racista¡±, sost¨¦ el jove. ¡°?s un problema de cada dia. Estic pensant a prohibir-los l¡¯entrada¡±, assegura Alba Gim¨¦nez, la responsable d¡¯experi¨¨ncia del client d¡¯una hamburgueseria del costat de la pla?a. La treballadora afirma que els adolescents proven de dormir a l¡¯establiment, consumeixen drogues als serveis i es posen violents si els demana que se¡¯n vagin.

El nombre de nens que migren sols cap a Espanya ha augmentat els darrers dos anys i, segons el Ministeri de l¡¯Interior, ja en s¨®n m¨¦s de 13.000, m¨¦s del doble dels que es van registrar el 2017. Els experts consideren que la xifra, a m¨¦s de ser inferior perqu¨¨ el registre oficial no ¨¦s rigor¨®s, ¨¦s m¨¦s que manejable. Per¨° l¡¯acolliment d¡¯aquests nens ha exposat les costures dels sistemes de protecci¨® de les comunitats aut¨°nomes. Les administracions han passat a habilitar centres nom¨¦s per a menors estrangers, en qu¨¨ falten mediadors i psic¨°legs, com ha denunciat recentment Unicef. La cura dels nens s¡¯ha subcontractat, hi ha demores per tramitar-ne la documentaci¨®, traves perqu¨¨ estudi?n i treballin i llits en els terres dels passadissos.

A Barcelona, la ciutat espanyola on m¨¦s va cr¨¦ixer el 2018 la delinq¨¹¨¨ncia (un 17,2%) , fonts policials relacionen els menors sols amb l¡¯increment dels furts.

Per¨° la radiografia d¡¯aquests nens a Catalunya, la segona comunitat que m¨¦s n¡¯acull, revela que la gran majoria no encaixa en l¡¯imaginari que menyspreen alguns ve?ns. El 79% dels 3.000 nens que depenien de la Generalitat al novembre no havia consumit cap tipus de droga i el 91% no tenien cap requeriment policial ni judicial, segons un document al que ha tingut acc¨¦s aquest diari. En aquest informe, les autoritats catalanes, no obstant aix¨°, reconeixen un fenomen que no deixa en bon lloc l¡¯atenci¨® dedicada als menors desprotegits: ¡°A mesura que augmenta el temps que estan acollits en el centre augmenta tamb¨¦ la proporci¨® de nens amb requeriments policials i judicials¡±. Despr¨¦s de sis mesos sota tutela, el percentatge de nens amb algun requeriment passa del 9% al 20%.

Els darrers mesos s¡¯han repetit els casos en els quals alcaldes i ve?ns de localitats, poc acostumats a la novetat, s¡¯han trobat, sense previ av¨ªs, convivint amb grups d¡¯immigrants adolescents pels quals no hi havia cap m¨¦s planificaci¨® que unes aules de castell¨¤ i una taula de ping pong. En alguns d¡¯aquests pobles, on la Generalitat ha derivat els nens a albergs i cases de col¨°nies davant del desbordament dels seus centres, la metxa de la xenof¨°bia tamb¨¦ ha trigat poc a encendre¡¯s. ¡°Hi ha molt desconeixement i no s¡¯ha treballat als municipis. Cal demanar als Ajuntaments que busquin activitats i que col¡¤laborin. ?s important que la poblaci¨® els conegui i que participin en les activitats de la comunitat¡±, analitza l¡¯antrop¨°loga Nuria Empez, que treballa amb joves migrants des del 2003. ¡°Els nens venen de traject¨°ries de vida molt complicades, necessiten un entorn positiu i es troben amb recursos molt limitats, amb personal poc preparat i una gesti¨® improvisada¡±.

Episodis puntuals

Les tensions s¡¯han fet visibles les dues darreres setmanes. Encaputxats i enfuriats, dissabte passat 25 individus van assaltar un alberg de Castelldefels on viuen 60 menors estrangers tutelats per la Generalitat. Van rebentar part del mobiliari i van atacar amb pedres adolescents i educadors. L¡¯endem¨¤ un grup encara m¨¦s nombr¨®s, de prop de 60 persones, va tornar al centre i hi van llan?ar pedres. Uns dies abans, a 78 quil¨°metres d¡¯all¨¤, a Canet de Mar, un altre municipi petit de la prov¨ªncia de Barcelona, un home entrava amb un matxet en un altre allotjament, un atac que canalitzava la ira d¡¯una part del poble que ja havia deixat clar, armat amb cassoles i xiulets, que no volia els nouvinguts com a ve?ns. Els acusen de robar, tot i que les xifres per aquest delicte hagin disminu?t i la mateixa alcaldessa mantingui que els responsables s¨®n m¨¤fies que venen de fora.

Els atacs, reconeix la Generalitat, han disparat les alarmes. ¡°Ens preocupa que alg¨² pugui tenir aquestes actituds contra col¡¤lectius vulnerables¡±, lamenta la secret¨¤ria d¡¯Inf¨¤ncia, Adolesc¨¨ncia i Joventut, Georgina Oliva, que apunta cap a ¡°pulsions pol¨ªtiques que vulguin fer veure que hi ha conflictes de conviv¨¨ncia on realment no n¡¯hi ha¡±.

Els incidents han repercutit a Catalunya, per¨° s¡¯han vist diverses manifestacions contra la pres¨¨ncia dels menors immigrants a Madrid, Andalusia, Saragossa, Ceuta o Melilla, on els experts tamb¨¦ apunten defici¨¨ncies en l¡¯atenci¨® als nens. ¡°Es tracta d¡¯episodis de rebot puntuals, fruit de pol¨ªtiques d¡¯acolliment improvisades. En molts casos al darrere hi ha una administraci¨® negligent que afronta una gesti¨® molt complexa¡±, afirma l¡¯antrop¨°loga Mercedes Jim¨¦nez, una de les que coneixen m¨¦s la realitat d¡¯aquests nens a Espanya. ¡°?s cert que hi ha m¨¦s menors i que estem instal¡¤lats en una visi¨® d¡¯urg¨¨ncia i d¡¯alarmisme social, per¨° oblidem que fa 20 anys que hi ha menors no acompanyats en aquest sistema de protecci¨®. Hi ha recursos suficients per haver-ho fet millor. Falta previsi¨®, mancada ordenaci¨®¡±.

Es fa fosc a pla?a Catalunya. Mohamed, que tremola de fred, diu que aquesta nit provar¨¤ de dormir en una comissaria a Matar¨®, a 45 minuts amb tren. L¡¯hi ha recomanat un amic. ¡°Aqu¨ª si no tens fam¨ªlia, germ¨¤, germana, la vida ¨¦s molt dura¡±, es queixa. ¡°No hi ha ajuda¡±.