El castell¨¤ est¨¤ discriminat a Espanya?

El l¨ªder del PP, Pablo Casado, va aprofitar una visita recent a Barcelona per presentar la seva proposta de llei de la llengua, que planteja que con¨¨ixer els idiomes cooficials sigui ¡°un m¨¨rit, per¨° no un requisit per a l¡¯acc¨¦s a places p¨²bliques¡±; que els actes administratius siguin ¡°sempre en castell¨¤, a m¨¦s de l¡¯altra llengua cooficial¡±, o que ning¨² no pugui ser sancionat si no se li comunica en castell¨¤. El projecte estableix, a m¨¦s: ¡°La llengua vehicular ordin¨¤ria de l¡¯ensenyament ¨¦s el castell¨¤ i a les comunitats aut¨°nomes en les quals hi hagi lleng¨¹es cooficials, aquestes es podran considerar tamb¨¦ com a vehiculars¡±. El PP tamb¨¦ vol que senyals, plafons i plaques estiguin ¡°almenys en castell¨¤¡±. El que segueix ¨¦s una descripci¨® del sistema actual.

Acc¨¦s a places d¡¯ocupaci¨® p¨²blica. A Catalunya, els funcionaris han d¡¯acreditar un nivell de catal¨¤ que varia segons la categoria. Les infermeres, per exemple, necessiten el C (el nivell m¨¦s baix ¨¦s l¡¯A, el m¨¦s alt el D) per accedir a una pla?a p¨²blica. L¡¯Escola d¡¯Administraci¨® P¨²blica imparteix cursos als empleats que s¡¯incorporin a la Generalitat per trasllat.

A les Balears, saber catal¨¤ ¨¦s un requisit per ocupar llocs de funcionari de l¡¯Administraci¨® general i especial de la comunitat. El nivell de coneixement que s¡¯exigeix va des de l¡¯A-2 (b¨¤sic) al C-1 (domini funcional efectiu). En total hi ha sis certificats de coneixement de catal¨¤. D¡¯aquestes exig¨¨ncies est¨¤ excl¨°s el personal del Servei de Salut i dels hospitals. Per a ells, el t¨ªtol de catal¨¤ no ¨¦s necessari per obtenir una pla?a p¨²blica, encara que els professionals que no acreditin el seu coneixement en dos anys tenen vetat el cobrament de plus de carrera professional i l¡¯acc¨¦s als concursos de trasllat. Hi ha cursos gratu?ts de catal¨¤ per als treballadors.

Al Pa¨ªs Basc, hi ha zones de majoria bascoparlant i de majoria castellanoparlant, i en cada una es fixen els requisits d¡¯eusquera per a l¡¯acc¨¦s a l¡¯Administraci¨® amb un nombre de places m¨¦s alt o m¨¦s baix en les quals un determinat nivell de coneixement ¨¦s exigible. El PSE va demanar el 2016 una revisi¨® dels requisits i de les places a qu¨¨ s¡¯havia assignat un determinat nivell d¡¯eusquera obligatori, i aquesta revisi¨® s¡¯est¨¤ materialitzant en l¡¯actualitat. ¡°Es tracta¡±, explica el diputat socialista Eneko Andueza ¡°que tots els ciutadans tinguin els mateixos drets i oportunitats¡±. Aquest any el Parlament basc aprovar¨¤ una llei que garantir¨¤ l¡¯aprenentatge gratu?t de l¡¯eusquera a tots els ciutadans.

A Gal¨ªcia, la llei auton¨°mica de funci¨® p¨²blica demanda el coneixement del gallec per ocupar un lloc a l¡¯Administraci¨®. A la majoria de les places ¨¦s un requisit, per¨° a les sanit¨¤ries dona punts, no ¨¦s eliminatori.

A la Comunitat Valenciana no hi ha requisit ling¨¹¨ªstic per accedir a la funci¨® p¨²blica, tot i que saber la llengua cooficial dona m¨¦s punts, segons estableix la llei de 2010, aprovada pel PP. Ara b¨¦, el 2017, el Govern de PSPV-PSOE i Comprom¨ªs va desenvolupar la llei vigent amb un decret ara en vigor en el qual es fixa el grau de coneixement del valenci¨¤ en funci¨® del nivell de l¡¯oposici¨®. Es demana a posteriori i si no es t¨¦ el nivell, es concedeix un temps per adquirir-lo. Aquest projecte es va quedar sense tramitar al Parlament valenci¨¤. En tot cas, el requisit ¨¦s per al personal de les diferents conselleries, per¨° no per al personal docent d¡¯educaci¨® ni per als de sanitat.

La llengua a l¡¯ensenyament. A Catalunya, la llengua vehicular a l¡¯escola ¨¦s el catal¨¤. S¡¯imparteixen dues hores de castell¨¤ a la setmana a prim¨¤ria, tres a secund¨¤ria i dues a batxillerat. El model funciona des de fa 30 anys, per¨° l¡¯¨²ltima d¨¨cada hi ha hagut den¨²ncies de fam¨ªlies que reclamaven m¨¦s hores en castell¨¤. La disputa perqu¨¨ els pares poguessin triar la llengua vehicular va acabar amb diverses decisions judicials favorables que reconeixien aquest dret, tot i que la Generalitat les va ignorar. El 2014, el TSJC va establir que calia fer un 25% de classes en castell¨¤ i aquesta mesura l¡¯han aplicat alguns centres en els quals hi ha hagut les demandes. Ciutadans i el PP consideren que la immersi¨® ¨¦s una forma d¡¯adoctrinament nacionalista i asseguren que el nivell de castell¨¤ en els nens catalans ¨¦s inferior. Els ex¨¤mens PISA no han detectat aquesta difer¨¨ncia.

Balears es regeix pel Decret de M¨ªnims aprovat pel Govern del PP de Jaume Matas el 1997 que blinda la pres¨¨ncia del catal¨¤ en el sistema educatiu i estableix que almenys el 50% de l¡¯ensenyament s¡¯imparteixi en aquesta llengua.

A Euskadi hi ha tres models educatius, l¡¯A, el B i el D. El m¨¦s est¨¨s per matr¨ªcula ¨¦s el D, en el qual l¡¯idioma vehicular ¨¦s l¡¯eusquera, i amb diverses assignatures en castell¨¤. El B ¨¦s mixt (50% i 50% m¨¦s o menys) i l¡¯A ¨¦s amb el castell¨¤ com a idioma vehicular i eusquera com a assignatura. Aquest ¨²ltim a poc a poc est¨¤ desapareixent. En aquest model hi ha un consens b¨¤sic des de fa diverses d¨¨cades. Les dades de l¡¯informe PISA no s¨®n especialment bones per a l¡¯educaci¨® basca, i fonts de la comunitat educativa apunten que la qualitat s¡¯ha ressentit a Euskadi no tant pels alumnes, sin¨® per l¡¯esfor? d¡¯euskaldunitzaci¨® del professorat que no parlava la llengua basca.

A Navarra, gaireb¨¦ el 13% de la poblaci¨® utilitza l¡¯eusquera. Actualment el 25% dels escolars estudia en el model D.

A Gal¨ªcia, un decret del 2010 estableix que les classes s¡¯han d¡¯impartir en gallec i castell¨¤ al 50%, per¨° a l¡¯article 3 fixa quina ¨¦s la llengua principal: ¡°A l¡¯Administraci¨® educativa de Gal¨ªcia i als centres d¡¯ensenyament sostinguts amb fons p¨²blics s¡¯utilitzar¨¤, amb car¨¤cter general, la llengua gallega i se¡¯n fomentar¨¤ l¡¯¨²s oral i escrit¡±. La llei de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, que fixa el gallec com a llengua vehicular de l¡¯ensenyament, es va signar fa 35 anys per l¡¯expresident de la Xunta, per Alian?a Popular, Xerardo Fern¨¢ndez Albor.

A la Comunitat Valenciana, l¡¯alumne pot triar la l¨ªnia en castell¨¤ o valenci¨¤ (la forma tradicional d¡¯anomenar el catal¨¤), amb diverses assignatures en les dues lleng¨¹es oficials en cada una. Segons la Conselleria d¡¯Educaci¨®, el 100% dominava el castell¨¤ i el 30%, el valenci¨¤. La Generalitat va aprovar la Llei del pluriling¨¹isme el 2018, que progressivament pret¨¦n ¡°un m¨ªnim del 25% en castell¨¤, un m¨ªnim del 25% en valenci¨¤ i entre un 15% i un 25% en angl¨¨s¡±. La resta es regula en la llengua que decideixi el centre tenint en compte el seu context socioling¨¹¨ªstic, ja que hi ha territoris a l¡¯interior que no han estat mai catalanoparlants. Segons Educaci¨®, m¨¦s del 90% de centres han aprovat el seu projecte ling¨¹¨ªstic per dos ter?os. I incideixen que ¡°m¨¦s del 50% dels centres han optat per tenir m¨¦s d¡¯un 25% en valenci¨¤¡±.

En quina llengua es comunica l¡¯Administraci¨®. A Catalunya, tota la documentaci¨® de la Generalitat ¨¦s en catal¨¤ tret que es reclami en castell¨¤. A les Balears, la llei, aprovada el 1986 pel PP, estableix que el catal¨¤ ¨¦s la llengua del Govern aut¨°nom, del Parlament i de les institucions p¨²bliques. Les certificacions s¡¯expedeixen en catal¨¤, excepte en el cas que la persona interessada demani la seva versi¨® castellana.

A Euskadi, qualsevol ciutad¨¤ que es vulgui comunicar amb l¡¯Administraci¨® ho pot fer en les dues lleng¨¹es. Durant el mandat d¡¯EH Bildu a la Diputaci¨® de Guip¨²scoa, es va aprovar un pla de normalitzaci¨® de l¡¯eusquera que va acabar als tribunals. Els jutges van considerar que diversos articles tenien un efecte discriminatori sobre el castell¨¤.

A la Comunitat Valenciana, quan es truca al tel¨¨fon de la Generalitat (012), una veu de dona respon en valenci¨¤ i immediatament ofereix ser at¨¨s en valenci¨¤ o en castell¨¤. Al tel¨¨fon d¡¯emerg¨¨ncies 112, es contesta en castell¨¤ o valenci¨¤ indistintament. A les finestretes de qualsevol instituci¨® auton¨°mica sol passa el mateix, si b¨¦ el castell¨¤ ¨¦s m¨¦s habitual.

Una posici¨® diferent segons el territori

En general, la visi¨® dels problemes de la llengua no ¨¦s la mateixa des de Madrid que des del lloc on es parla, encara que es comparteixi el mateix color pol¨ªtic.

A Gal¨ªcia, el PP d¡¯Alberto N¨²?ez Feij¨®o va rebre amb fredor les promeses ling¨¹¨ªstiques llan?ades per Pablo Casado. El president gallec no es dona per al¡¤ludit. Els canvis defensats per Casado, afirma, no van dirigits a la comunitat gallega perqu¨¨ all¨¤ ¡°l¡¯idioma no ¨¦s un problema¡±.

El l¨ªder del PP gallec va guanyar les eleccions auton¨°miques del 2009 trencant la pau ling¨¹¨ªstica instaurada per Manuel Fraga i agitant propostes d¡¯esperit similar a les de Casado per evitar que UPyD li guany¨¦s terreny entre l¡¯electorat m¨¦s espanyolista. Va prometre, per exemple, que les fam¨ªlies podrien triar la llengua en la qual estudien els seus fills, per¨° ja al despatx presidencial de la Xunta va topar que el marc legal li ho impedia. El Tribunal Superior de Just¨ªcia de Gal¨ªcia va dictaminar el 2012 que ¨¦s l¡¯Administraci¨® la que ha d¡¯establir l¡¯idioma d¡¯ensenyament.

A Catalunya, el diputat Santi Gim¨¦nez fa pinya amb Casado. Afirma que el castell¨¤ est¨¤ discriminat tant a l¡¯Administraci¨® com a l¡¯escola, i apunta que no es respecten les sent¨¨ncies judicials que defensen que el castell¨¤ sigui vehicular. ¡°Aquesta llei deixaria els dos idiomes en igualtat de condicions¡±. I posa aquest cas com a exemple: un granad¨ª no pot accedir a la funci¨® p¨²blica si no sap catal¨¤, per¨° s¨ª a la inversa. ¡°El catal¨¤ hauria de ser un m¨¨rit, no un requisit. Una altra cosa ¨¦s que de manera gradual es pugui anar ensenyant¡±, diu. ¡°No crec que l¡¯¨²s d¡¯una llengua cooficial minvi els serveis p¨²blics, per¨° s¨ª els drets d¡¯uns ciutadans que han d¡¯exigir massa vegades que se¡¯ls atengui en una determinada llengua. S¡¯han d¡¯esfor?ar massa perqu¨¨ als efectes pr¨¤ctics tot es fa en catal¨¤¡±.

El president del PP de les Balears, Biel Company, creu que ¨¦s necessari ¡°equilibrar les dues lleng¨¹es¡±, per¨° prefereix no utilitzar termes com ¡°discriminaci¨®¡±. Aposta per derogar el decret del catal¨¤ a la sanitat aprovat pel Govern de Francina Armengol. ¡°En l¡¯¨¤mbit sanitari s¡¯ha utilitzat la llengua com un requisit i cal deixar de posar barreres. A les Balears han deixat de venir metges perqu¨¨ se¡¯ls exigia que parlessin la llengua de les illes i no es pot minvar un servei b¨¤sic com ¨¦s la sanitat posant traves per q¨¹estions de llengua¡±.

Des del Pa¨ªs Basc, el candidat popular a l¡¯alcaldia de Sant Sebasti¨¤, Borja S¨¦mper, afirma: ¡°L¡¯objectiu d¡¯una llei de lleng¨¹es no pot ser cap altre que garantir el dret a l¡¯¨²s de la llengua comuna i el respecte i la promoci¨® de les lleng¨¹es vernacles all¨¤ on n¡¯hi hagi¡±. Creu que ¡°no es garanteix l¡¯acc¨¦s a l¡¯Administraci¨® p¨²blica en igualtat de condicions ni es pren en consideraci¨® la diferent realitat socioling¨¹¨ªstica¡± del territori. S¨¦mper planteja una paradoxa: ¡°El que passa ¨¦s que els m¨¦s ben preparats en la llengua vernacla aconsegueixen els millors llocs en els llocs on aquesta llengua no es parla i els que tenen menys compet¨¨ncia en eusquera cobreixen les destinacions en els llocs on l¡¯eusquera ¨¦s majoritari¡±.

La l¨ªder del PP a la Comunitat Valenciana, Isabel Bonig, creu que el castell¨¤ s¨ª que est¨¤ discriminat a la seva comunitat. ¡°El 93% dels alumnes a la prov¨ªncia de Castell¨® estudien nom¨¦s en l¨ªnies en valenci¨¤. Hi ha molts municipis on no hi ha oferta escolar en llengua castellana, no es pot triar. Aqu¨ª PSPV i Comprom¨ªs estan seguint amb la imposici¨® ling¨¹¨ªstica el mateix full ruta que el separatisme a Catalunya fa 20 anys. Hi ha territoris d¡¯Espanya on el castell¨¤ ¨¦s perseguit¡±, assenyala.

¡°Aqu¨ª, a m¨¦s d¡¯eliminar l¡¯elecci¨® dels pares a l¡¯hora d¡¯elegir la llengua dels seus fills, s¡¯ha volgut imposar el requisit ling¨¹¨ªstic obligatori per accedir a la funci¨® p¨²blica, i en alguns llocs ja passa aix¨ª¡±, afegeix. Per a Bonig, la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica afecta la qualitat dels serveis. ¡°Limita la capacitat per atreure talent. Si no saps valenci¨¤ no pots ser metge en un hospital p¨²blic, encara que siguis una emin¨¨ncia? Hi ha qui creu que no. De fet, ja passa que per a determinats llocs el valenci¨¤ compta m¨¦s, per exemple, que una tesi doctoral¡±, es queixa.

La l¨ªder popular a Navarra, Ana Beltr¨¢n, ha tingut nombrosos enfrontaments amb la presidenta del Parlament, Ainhoa Azn¨¢rez (de Podemos) perqu¨¨ li donaven pas a les sessions parlament¨¤ries en eusquera, malgrat que la Cambra t¨¦ traducci¨® simult¨¤nia. Considera que les comunicacions biling¨¹es ¡°entorpeixen la feina¡± i suposen ¡°una falta de respecte¡±.