Ofensiva contra la segregaci¨® escolar a Catalunya

La segregaci¨® escolar s¡¯ha convertit en un problema de primer ordre a l¡¯escola catalana. ¡°Avui hi ha m¨¦s escoles guetitzades¡±, advertia el 2016 el S¨ªndic de greuges, Rafael Rib¨®, en un dur¨ªssim informe. El S¨ªndic es referia a les escoles que, per l¡¯alta concentraci¨® d¡¯alumnes immigrants que tenen a les aules, semblen guetos. Llavors, un centenar d¡¯escoles catalanes, gaireb¨¦ el doble que al 2006, tenien m¨¦s d¡¯un 50% d¡¯alumnat estranger.

L¡¯estudi del S¨ªndic va posar en alerta tota la comunitat educativa i, afavorit per Rib¨®, va comen?ar a gestar-se un pacte institucional per posar l¨ªmit a aquest fenomen. Les anades i vingudes d¡¯alguns actors i la situaci¨® pol¨ªtica han retardat la posada de llarg d¡¯un acord que aquest dilluns ha vist, per fi, la llum. El Pacte contra la Segregaci¨® Escolar, que disposa del favor del Govern i l¡¯oposici¨® del PP, C¡¯s, la CUP, el sindicat USTEC i la Federaci¨® d¡¯Associacions de Fam¨ªlies FAPAC, aposta per revisar les quotes que cobra l¡¯escola concertada, garantir la gratu?tat als alumnes m¨¦s desfavorits i fulminar la matr¨ªcula viva ¡ªenmig del curs¡ª en els centres d¡¯alta complexitat.

¡°El problema n¨²mero u en l¡¯educaci¨® a Catalunya ¨¦s la falta d¡¯igualtat d¡¯oportunitats¡±, indica Rib¨®. I calia eliminar-lo. El pla t¨¦ 189 mesures per reduir els ¨ªndexs de segregaci¨® escolar i una comissi¨® de seguiment per garantir el compliment del document, que ha estat secundat per bona part de l¡¯arc pol¨ªtic catal¨¤, la pr¨¤ctica totalitat dels ajuntaments de m¨¦s de 10.000 habitants, sindicats i entitats de la comunitat educativa.

Les propostes per abordar la segregaci¨® acaparen totes les etapes educatives, des del prec¨ªs moment de la preinscripci¨®. De fet, el pla recull una de les mesures anunciades pel conseller del ram, Josep Bargall¨®: un nou decret d¡¯admissions, que reguli els criteris d¡¯acc¨¦s i la proporci¨® m¨¤xima d¡¯alumnat amb necessitats educatives especials. Malgrat que el nou decret encara ¨¦s a la cuina i no veur¨¤ la llum fins al curs 2020-2021, el Govern ja aplicar¨¤ el pr¨°xim curs algunes mesures com els punts extra per malalties digestives cr¨°niques, celiaquia o el fet de tenir familiars (pares, germans) exalumnes del centre. No obstant aix¨°, queda per davant incidir en altres propostes de pes com limitar la quota d¡¯alumnes amb necessitats espec¨ªfiques en els centres d¡¯alta complexitat o la no escolaritzaci¨® de matr¨ªcula viva ¡ªalumnes que arriben nous a meitat de curs¡ª en aquest tipus d¡¯escoles.

El Pacte tamb¨¦ aborda un dels temes m¨¦s controvertits del model educatiu i en el qual cap conseller no s¡¯ha atrevit a intervenir encara: les quotes que cobra l¡¯escola concertada. Aquestes quotes xoquen amb el principi de gratu?tat del sistema p¨²blic, per¨° els centres concertats justifiquen que els recursos p¨²blics que reben no s¨®n suficients per sufragar l¡¯escolaritzaci¨® de l¡¯alumnat. El pla preveu fer una auditoria per quantificar el preu real d¡¯una pla?a escolar i, en qualsevol cas, garantir la gratu?tat de la pla?a concertada als alumnes m¨¦s desfavorits. Tamb¨¦ exigeix que es publiquin aquests imports i els conceptes i advoca per avan?ar cap a l¡¯eliminaci¨® d¡¯aquestes quotes.

El Pacte preveu tamb¨¦ una altra de les mesures anunciades per Bargall¨® sobre el finan?ament dels centres concertats: aquells que assumeixin m¨¦s coresponsabilitat pel que fa a una escolaritzaci¨® equilibrada, tamb¨¦ rebran m¨¦s recursos. El Govern vol repartir els recursos p¨²blics en funci¨® de la realitat socioecon¨°mica dels centres.

El pla parteix de la base que caldr¨¤ millorar el finan?ament de tot el sistema i, per aix¨°, algunes mesures exposades requereixen una inversi¨® pressupost¨¤ria que, de moment, el Govern no podr¨¤ garantir ¡ªels Pressupostos d¡¯aquest any no s¡¯han aprovat: per exemple, la reducci¨® de r¨¤tios en els centres d¡¯alta complexitat o una injecci¨® extraordin¨¤ria de recursos a aquest tipus d¡¯escoles ¡ªja s¡¯aplica un increment, per¨° el document assenyala que hauria de ser m¨¦s gran.