Tres amics units per l¡¯?frica i per un elefant assass¨ª

Jorge de Pallej¨¢ (Barcelona, 1924), escriptor i exca?ador reciclat en fervent conservacionista, arriba mitja hora tard a la cita a la seva pr¨°pia casa per parlar del seu nou llibre Tres amigos y el azar (Universo de Letras), una novel¡¤la sobre l¡¯amistat de tres homes al llarg dels anys, arrelada a l¡¯?frica i que t¨¦ en la seva part central una dram¨¤tica hist¨°ria ¨Camb elements autobiogr¨¤fics¨C protagonitzada per un elefant assass¨ª. El retard de l¡¯autor de t¨ªtols ja llegendaris com ara Simba (Juventud, 1960), Al sur del lago Tchad (Juventud, 1957) i Los b¨²falos del Okavango (Hispano Europea, 1967) permet, a m¨¦s de gaudir d¡¯un aperitiu servit amablement al porxo de la seva bonica casa de Pedralbes que sembla portada directament dels turons de N¡¯Gong o de Simla, entrar a poc a poc a l¡¯escenari i el tempo de la vida actual de Pallej¨¢, que en poc temps ha perdut una filla i ha enviudat. El jard¨ª, tancat per alts arbres, ¨¦s ple d¡¯ocells, atrets per diverses menjadores, en aquest migdia ser¨¨ i llumin¨®s. Regna un silenci puntejat pel cant cristal¡¤l¨ª d¡¯un pit-roig i bufa una brisa malenconiosa.

Quan apareix per fi Pallej¨¢, acompanyat de la seva vella i consentida gossa Vora (un brac hongar¨¨s o vizsla), sorpr¨¨n el contrast entre el cos i el rostre inevitablement envellits de l¡¯amfitri¨® i l¡¯extraordin¨¤ria energia que irradia. Hi ha una cosa sorprenentment juvenil encara en ell i, fins i tot, un punt de coqueteria. Fa que ens portin una ampolla de Jos¨¦ Pariente fresca que ¨¦s tot un perill i delimita el terreny de joc com si f¨®ssim en una pista de polo (una foto dins de la casa mostra el seu pare practicant-lo amb Alfons XIII) i ell fos el capit¨¤ de l¡¯equip.

¡°Els homes podem passar anys separats i sense parlar-nos i l¡¯amistat continua all¨¤, intacta. L¡¯amistat entre homes, la de veritat, l¡¯aut¨¨ntica, ¨¦s collonuda¡±.

¡°No parlis d¡¯animals morts, que no en surti ni un, t¡¯ho demano¡±, comen?a. Diu ¡°t¡¯ho demano¡±, per¨° saps que a partir d¡¯all¨¤ ni una broma amb els trofeus de b¨²fals del sal¨® ni amb els dos majestuosos ullals d¡¯elefant del menjador, cobrats quan la majoria no hav¨ªem nascut i en un safari de Pallej¨¢ gaireb¨¦ et podies trobar Allan Quatermain. ¡°M¡¯he tornat molt susceptible amb aix¨°. Matar un animal, de qualsevol de tipus, em seria completament impossible ara. Em penedeixo d¡¯haver-ho fet. Encara que soni cursi, si pogu¨¦s tornaria la vida als que vaig matar. Va ser una estupidesa, ca?ar ¨¦s una manera de consolidar el teu ego. Tota l¡¯¨¨pica m¡¯ha caigut als peus¡±.

Fa temps que Pallej¨¢, que va practicar la ca?a major en els temps en qu¨¨ ca?ar lleons, elefants, b¨²fals i qualsevol altra classe de grans animals salvatges era una aventura que ning¨² no censurava, va deixar l¡¯escopeta i es va convertir en un comprom¨¨s conservacionista (va ser fins i tot vicepresident d¡¯Adena). Ja a No matar (Juventud, 1994), va explicar i va defensar la seva nova posici¨® com un Saulo de la ca?a. Per¨° ara ha aprofundit tant en aquest cam¨ª que li pregunto si no s¡¯haur¨¤ convertit en animalista, ell, l¡¯autor de Simba! ¡°No, per¨° nom¨¦s perqu¨¨ continuo menjant carn, tot i que poca, i peix, i perqu¨¨ no vull imposar a ning¨² la meva manera de pensar¡±. Pallej¨¢ mira cap al jard¨ª per sobre de la seva copa en qu¨¨ llampurneja, daurat, el vi. ¡°D¡¯alguna manera m¡¯agradava la ca?a perqu¨¨ era una forma d¡¯immersi¨® en la natura a l¡¯encal? de la bellesa dels animals. Per¨° esclar, era una contradicci¨® matar-los i veure com aquesta bellesa s¡¯esva?a. I acabes trobant-te la crua realitat d¡¯una mosca pul¡¤lulant sobre l¡¯ull obert, sense vida¡±.

Tres amigos y el azar, que ¨¦s molt entretinguda i ressuscita magistralment un univers desaparegut, parla de l¡¯?frica (dels safaris entre moltes altres coses, i s¡¯explica la creaci¨® del parc nacional del Chobe, a Botswana), per¨° sobretot de l¡¯amistat. ¡°S¨ª, l¡¯amistat de tres homes, tres companys d¡¯escola a Nairobi en l¡¯¨¨poca del Mau-Mau, l¡¯alt, el guapo i el lleig, com diu fent broma un d¡¯ells. L¡¯amistat masculina no ¨¦s igual que la femenina. Malgrat que som menys expl¨ªcits, m¨¦s eixuts, menys comunicatius, t¨¦ una for?a que sovint la fa estendre¡¯s fins a la mort. L¡¯amistat de les dones ¨Cgeneralitzant molt¨C t¨¦ m¨¦s contacte i confid¨¨ncies, per¨° tamb¨¦ m¨¦s complicacions i alts i baixos. Els homes podem passar anys separats i sense parlar-nos i l¡¯amistat continua all¨¤, intacta. L¡¯amistat entre homes, la de veritat, l¡¯aut¨¨ntica, ¨¦s collonuda¡±.

Dels tres protagonistes, Niko ¨¦s fill d¡¯un ca?ador professional, un white hunter; Kulliki, d¡¯arrels massais, ¨¦s un artista que acaba tenint projecci¨® mundial, i Tom, que esdev¨¦ aviador, el fill d¡¯una rica fam¨ªlia indobrit¨¤nica assentada a Sud-¨¤frica. Niko es convertir¨¤ en un concertista de piano, fet que permet a Pallej¨¢ introduir la seva actual obsessi¨® per la m¨²sica, especialment el Concert n¨²mero 3 de Rakhm¨¤ninov. En la perip¨¨cia a¨¨ria de Tom, Pallej¨¢ trasllada el seu amor pel vol, una cosa que sens dubte va heretar del seu germ¨¤ gran, Jos¨¦ Felipe, pilot de ca?a a l¡¯esquadrilla de Garc¨ªa-Morato durant la Guerra Civil.

Hi ha un fet extraordinari dram¨¤tic que reactiva l¡¯amistat en la novel¡¤la. ¡°L¡¯accident amb l¡¯elefant, s¨ª. Em permetia tamb¨¦ introduir un moment d¡¯emoci¨® particularment intensa en la hist¨°ria¡±. L¡¯elefant ¨¦s un gran mascle enfurismat denominat Killer que t¨¦ una pota cremada pels furtius i sembra un rastre de por i mort al comtat del riu Tana a K¨¨nia, una zona que Pallej¨¢ coneix molt b¨¦ ¨Cprecisament li he parlat a l¡¯arribar del Diario de Kenia 1902-1906 de Richard Meinertzhagen (Ediciones del Viento, 2012), en el qual l¡¯oficial dels King¡¯s African Rifles esmenta la complexa situaci¨® de topar al Tana amb dos lleons portant un sol cartutx¨C.

Despr¨¦s de moltes vicissituds i perills, a la novel¡¤la de Pallej¨¢ el paquiderm assass¨ª cau abatut sobre un dels amics que l¡¯ha ca?at i, per retirar-lo i salvar el ca?ador, cal utilitzar fins i tot una grua. Sembla que l¡¯autor hagi viscut aquest tremend incident. ¡°?s una cosa que em van explicar i que va passar de veritat. Si et cau a sobre un elefant de cinc tones ¨¦s un tr¨¤ngol, sens dubte. Per descomptat, hi ha molt de la meva experi¨¨ncia, del meu coneixement dels elefants i la seva ca?a, en el relat¡±. No debades, Pallej¨¢ (¡°the famous spanish game hunter from Barcelona¡±) apareix citat ¨Ctres vegades!¨C a Hunting the dangerous game of Africa, de John Kingsley-Heath, juntament amb personatges com ara Lionel Palmer, Selous i el coronel Patterson. El lector fidel de Pallej¨¢ reconeixer¨¤ a Tres amigos y el azar l¡¯escena en qu¨¨ l¡¯elefant clava un rev¨¦s al rastrejador boixim¨¤ Mug amb un arbret de mopani que porta agafat a la trompa: ¨¦s igual que l¡¯episodi real de la mort del xef pisteur Ouangara a l¡¯?frica Equatorial Francesa, narrat a Simba. Una altra escena autobiogr¨¤fica ¨¦s quan els protagonistes es troben al bar Delamare de l¡¯hotel Norfolk de Nairobi William Holden, les mateixes circumst¨¤ncies en qu¨¨ el va con¨¨ixer Pallej¨¢.

Quant hi ha de gent real en els personatges de la novel¡¤la? N¡¯hi ha de molt extravagants, aquests valents ca?adors i aquestes dones tan mundanes i seductores... ¡°Alguns estan basats en persones de veritat, persones amb qui m¡¯he anat trobant i amics¡±. A Tres amigos y el azar apareix part d¡¯aquesta galeria de gent adinerada, cosmopolita, amb interessos art¨ªstics o aventurera que ha freq¨¹entat Pallej¨¢ al llarg de la seva vida, a l¡¯?frica o a Cadaqu¨¦s.

La mort de la seva dona, Vanessa Collings, que va seguir la de la seva filla Roc¨ªo, ha estat un cop dur per a Pallej¨¢. ¡°Ja en fa dos anys i mantinc moltes coses tal com ella les va deixar¡±, explica mentre s¡¯ajup per observar la dif¨ªcil floraci¨® d¡¯un arbre Flamboyant portat de l¡¯?frica i al qual li costa aclimatar-se. ¡°Estic b¨¦, una mica desconcertat. Visc aquesta nova etapa com un bis despr¨¦s d¡¯un concert. Escriure la novel¡¤la m¡¯ha entretingut molt. Sempre em sorpr¨¨n com la trama i els personatges prenen vida i els has de subjectar perqu¨¨ no se t¡¯escapin de les mans. Vaig dubtar molt sobre algunes direccions de la hist¨°ria. Amb la Vanessa hav¨ªem viatjat molt. Recordo que quan ens vam casar la vaig portar a l¡¯?frica per ensenyar-li un safari a la vella usan?a. El campament i tota la seva jerarquia, el gunbear que et portava l¡¯arma, els boys i els que arreglaven els trofeus, els mec¨¤nics, i els trackers, que es llan?aven a terra quan disparaves. Despr¨¦s vam estar a Botswana, a l¡¯?ndia el 1967, i despr¨¦s a Col¨°mbia, quantes aventures, i que b¨¦ les aguantava ella¡±. Vanessa, neta del coronel Robert Henry Miles, va ser decisiva en el fet que Pallej¨¢ no tingui sobre la seva consci¨¨ncia un tigre.

El lector fidel de Pallej¨¢ reconeixer¨¤ l¡¯escena en qu¨¨ l¡¯elefant clava un rev¨¦s al rastrejador boixim¨¤ Mug amb un arbret de mopani que porta agafat a la trompa

Pot sorprendre, en un autor nonagenari, la for?a er¨°tica d¡¯algunes escenes de Tres amigos y el azar i el llenguatge expl¨ªcit que s¡¯utilitza de vegades. ¡°T¡¯ho sembla?¡±, diu Pallej¨¢, amb evident satisfacci¨®. ¡°Algunes lectores grans m¡¯ho han retret, per¨° simplement he tractat que els meus personatges joves parlin i es comportin com solen fer-ho¡±.

Passem al menjador, on ens han preparat un dinar que t¨¦ com a plat central un llobarro a la sal i, de postres, un past¨ªs Sacher de Sacha, de la qual cosa Pallej¨¢ gaudeix enormement mentre explica an¨¨cdotes impagables i fins i tot imita amb notable gr¨¤cia F¨¦lix Rodr¨ªguez de la Fuente. ¡°El vaig con¨¨ixer una barbaritat, ens vam fer grans amics, era honest i molt divertit. Es va comprar un Porsche perqu¨¨ li van dir que, ja que tenia diners, adquir¨ªs un bon cotxe. Una vegada em va portar a la Casa de Campo, a Madrid, a veure uns falcons i el paio anava sempre en segona. No li agradava canviar de marxa. En un Porsche!¡±. Mentre fem el caf¨¨ parlem de serps i Pallej¨¢, que ha vist mambes a tocar, explica que el seu ensurt m¨¦s gran va ser a Poblet, quan es va asseure al damunt d¡¯un escur?¨®. Quan torna a explicar la divertid¨ªssima ocasi¨® en qu¨¨ F¨¦lix el va fer viatjar en un jeep amb un hirsut i pudent os formiguer gegant venen ganes de no marxar d¡¯aqu¨ª mai.