Les aerol¨ªnies reobren el debat sobre el soroll de l¡¯aeroport d¡¯El Prat
Les companyies demanen canviar la configuraci¨® de pistes per augmentar operacions
Nou cap¨ªtol del debat sobre si l¡¯aeroport de Barcelona-El Prat ha d¡¯operar amb pistes independents o segregades. Les companyies a¨¨ries, agrupades sota les sigles ALA, reclamen que ha arribat l¡¯hora de reestudiar un model que garanteix menys mol¨¨sties per als ve?ns per¨° que encotilla l¡¯activitat de l¡¯aeroport. Javier G¨¢ndara, president d¡¯ALA, ha avan?at que reobriran les negociacions amb els ajuntaments que es constitueixin despr¨¦s de les eleccions municipals.
L¡¯aeroport de Barcelona-El Prat funciona de manera diferent de com va ser dissenyat. ¡°Totalment diferent¡±, apunta Javier G¨¢ndara, president de l¡¯Associaci¨® de L¨ªnies A¨¨ries i director general d¡¯Easyjet a Espanya. Amb l¡¯operativa primitiva, els sorolls que patien els municipis afectats per les maniobres d¡¯enlairament i aproximaci¨® van motivar mobilitzacions ve?nals fins a aconseguir, el 2006, un protocol que obliga els avions a desviar-se expressament cap al mar per mitigar l¡¯impacte ac¨²stic sobre les zones residencials.
Gav¨¤, Viladecans, Castelldefels, Begues, El Prat, Sant Boi i fins i tot Sitges diuen que estan afectats pel bramul dels motors. L¡¯adopci¨® d¡¯una configuraci¨® de pistes segregades va disminuir l¡¯empremta de soroll, per¨° la pau ve?nal entre aeroport i municipis es tensa, despr¨¦s que ALA, una entitat que agrupa m¨¦s de 70 companyies, plantegi reestudiar la conveni¨¨ncia d¡¯un model que considera ineficient per al funcionament de la instal¡¤laci¨®.
El protocol de pistes segregades implica racionar les operacions d¡¯enlairament i aterratge de cada pista, i preveu un gir a l¡¯esquerra, cap al mar, en les maniobres de sortida. Amb el format de pistes independents s¡¯aconsegueix m¨¦s rotaci¨® de moviments en cada una de les pistes principals, a costa que els avions sobrevolin les teulades dels barris residencials pr¨°xims a l¡¯aeroport. Els ajuntaments han insistit reiteradament que no hi ha cap altra opci¨® possible al model actual perqu¨¨ cal preservar la qualitat de vida dels ve?ns. El tema ¨¦s tan sensible que alguns municipis, com ¨¦s el cas de Castelldefels, fins i tot tenen una oficina d¡¯atenci¨® ciutadana centrada a tractar la problem¨¤tica dels sorolls dels avions.
Per¨° el model de funcionament actual no conven? les companyies a¨¨ries i Javier G¨¢ndara, en una compareixen?a convocada per anunciar el balan? d¡¯activitat aeroportu¨¤ria, va aprofitar per demanar que es revisi. Erigit en portaveu de les companyies a¨¨ries, al¡¤lega que no t¨¦ sentit plantejar creixements de l¡¯aeroport mitjan?ant ¡°una terminal sat¨¨l¡¤lit¡± si es continua estant subjecte a uns par¨¤metres que limiten les operacions. Preguntat sobre la negativa taxativa que mostren els consistoris cada vegada que es planteja la possibilitat de revisar el protocol, G¨¢ndara va apuntar que ¡°hi ha eleccions municipals¡±, i va dir que confia que els comicis deixin uns consistoris oberts a iniciar un di¨¤leg ¡°sense l¨ªnies vermelles¡±. Va afegir que ¡°la ind¨²stria est¨¤ oberta a fer-se c¨¤rrec de segons quins temes¡±, amb refer¨¨ncia a la possibilitat que les companyies paguin compensacions als consistoris. ¡°El dret al medi ambient hi ¨¦s, per¨° tamb¨¦ existeix el dret a la mobilitat dels ciutadans¡±, va apuntar.
Compensacions m¨¦s barates i culpes repartides
Les companyies a¨¨ries tornen a avisar que els problemes sobrevolen l¡¯aeroport de Barcelona-El Prat. Amb la campanya d¡¯estiu a la cantonada, persisteixen les circumst¨¤ncies que van multiplicar els retards d¡¯un any enrere. Les incid¨¨ncies amb el control del tr¨¤nsit aeri en espai aeri franc¨¨s, Marsella, i alemany, Karlsruhe, no s¡¯han solucionat i els avions que aterren a El Prat depenen sobre manera d¡¯aquests controladors, de la seva sobrec¨¤rrega de feina i de les seves possibles protestes. En aquest sentit, les companyies a¨¨ries reclamen que es reparteixin les responsabilitats en cas de retard: ¡°Que no nom¨¦s les companyies ens fem c¨¤rrec dels costos¡±, reclama ALA. Javier G¨¢ndara tamb¨¦ lamenta que les compensacions als viatgers afectats ¡°s¨®n desproporcionades¡± at¨¨s el model de negoci actual de l¡¯aviaci¨® comercial, on el baix cost t¨¦ un paper protagonista. Les indemnitzacions a qu¨¨ t¨¦ dret un viatger afectat per un servei deficient oscil¡¤len entre els 250 euros i els 600 euros, segons la mateixa Associaci¨® de L¨ªnies A¨¨ries.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.