La llista de X

Torno a trobar-me amb X (l¡¯anomenar¨¦ aix¨ª per no comprometre¡¯l), despr¨¦s de no veure¡¯ns durant els ¨²ltims quatre mesos. Com fem des de fa anys, ens veiem al Zurich. En aquest hist¨°ric bar, ens ass¨¨iem tamb¨¦ als anys setanta, ens posem a recordar. De vegades ten¨ªem com a ve?ns de taula Paco Candel i el pintor postita Antonio Beneyto. A pocs metres, en aquell llavors, hi havia un quiosc de diaris (que no ¨¦s el mateix que hi ha ara uns metres m¨¦s allunyat) regentat per un excomissari de la policia nacional, durant la dictadura de Franco, i tamb¨¦ autor de novel¡¤les polic¨ªaques i de ci¨¨ncia-ficci¨®, Tom¨¢s Salvador. Aquest s¡¯asseia a compartir caf¨¨ i tert¨²lia cap a les 11 del mat¨ª amb Candel (que sempre el va defensar de les acusacions d¡¯¡°home del r¨¨gim¡±) i Beneyto. Solia fer les dues coses gaireb¨¦ alhora. Estar de tert¨²lia a la terrassa i atendre el seu negoci des dels 10 metres que el distanciava.

Quins temps aquells, ens diem amb X, sabent que estem dramatitzant. ¡°Hi ha llistes en les quals si no hi surts, no ets ning¨²¡±, enuncia de sobte, com necessitant trencar com m¨¦s aviat millor el silenci. Ho va dir gaireb¨¦ en sordina, com per a ell mateix abans que per a qualsevol interlocutor. ¡°Qu¨¨¡±, vaig preguntar, perqu¨¨ la frase m¡¯havia arribat desdibuixada. ¡°Que hi ha llistes i llistes. Que en algunes ¨¦s millor que no hi surtis i en d¡¯altres, si hi surts, descobreixes que ets alg¨², saps que comptes per a alguns o per a alguna cosa¡±.

Seguint el seu raonament, que de seguida vaig entendre que no era exactament un lament, li vaig dir que sense sortir en aquesta llista, tamb¨¦ era alg¨², si ¨¦s que parl¨¤vem d¡¯ell. Ho era per a mi i per a molta gent que el coneixia, vaig pensar. Vam decidir t¨¤citament continuar parlant del tema amb tota naturalitat, sense que jo sab¨¦s encara a quina enigm¨¤tica llista es referia.

Llavors X va comen?ar un mon¨°leg sobre la naturalesa dels gestos, sobre la import¨¤ncia d¡¯aquests senyals miraculosos que t¡¯arriben donant compte de la teva exist¨¨ncia, sobre aquests missatges que et designen com a habitant d¡¯una comunitat en la qual participes i de la qual necessites el reconeixement com l¡¯aire que respires. No medalles, delimitava, ni reconeixements estentoris. Nom¨¦s ser en aquesta llista, potser la m¨¦s important de la teva exist¨¨ncia, per poder dir gr¨¤cies i seguir amb la teva vida. ¡°I oblidar-te de la male?da llista¡±, va delimitar desganat. Tamb¨¦ et podries oblidar de la llista en la qual no surts, vaig intentar aconsellar-lo in¨²tilment. ¡°Aquesta ¨¦s una altra q¨¹esti¨®¡±, em va dir. ¡°Far¨¦ com que m¡¯oblido de l¡¯assumpte, sobretot perqu¨¨ no m¡¯impedeixi continuar fent el que sempre he fet en aquesta ciutat, millor o pitjor, que va ser pensar molt en ella, amb m¨¦s o menys fortuna, reflexionar i fer alguna cosa, encara que fos ¨ªnfim, perqu¨¨ fos millor. I no tant, va voler aclarir gaireb¨¦ amb urg¨¨ncia, perqu¨¨ fos millor per anar millor, sin¨® perqu¨¨ s¨¦ que aix¨ª tamb¨¦ m¡¯aniria b¨¦ a mi, que tampoc soc un ciutad¨¤ tan bo i desinteressat¡±. Ens vam acabar la consumici¨® i ens vam acomiadar. Sab¨ªem que ens trobar¨ªem ben aviat perqu¨¨ no feia massa que havia estat avi i volia que conegu¨¦s la seva neta.

Em vaig quedar pensant en el que X m¡¯havia dit. No vaig intentar esbrinar quina llista podia ser aquesta en la qual ell no sortia. Aix¨ª que vaig comen?ar a pensar en una llista semblant i qu¨¨ hauria passat si jo tampoc no hi hagu¨¦s sortit. No em va sorprendre descobrir que tamb¨¦ hagu¨¦s arribat a la mateixa conclusi¨® que X. Vaig pensar en una altra possibilitat, posats ja a imaginar l¡¯inimaginable. Que es confeccion¨¦s la llista de tots els que no hi surten. Una llista paral¡¤lela. Seria el m¨¦s just. Fins i tot el m¨¦s saludable per als absents. Aquella sensaci¨® d¡¯invisibilitat, de retret callat, no vaig saber mai a qui de X, tot aix¨° quedaria neutralitzat per aquesta llista oportuna. Ara mateix ja visualitzo les dues llistes. La que cita els que compten i la que cita els que no. Totes les coses tenen dues cares. No nom¨¦s les monedes. La lluna, que il¡¤lumina tant els que surten a la llista com els que no, tamb¨¦ t¨¦ dues cares. Sempre volem con¨¨ixer la que no veiem. Com la llista en la qual surten els que no compten. O es van oblidar d¡¯ells, que tamb¨¦ podria ser, posats a consolar-nos.

Quan vegi X li transmetr¨¦ aquestes reflexions. I intentar¨¦ de comportar-me amb ell com si jo tampoc no hagu¨¦s sortit en cap llista. I si alguna vegada surto en alguna, no li ho dir¨¦.