Parlar, avui, en quartets i tercets

Un sonet ¨¦s una composici¨® po¨¨tica de catorze versos, habitualment decas¨ªl¡¤labs. Sonet ¨¦s el diminutiu de so; so, en el sentit de can?¨® o poema. Una can?¨® breu, doncs. Fingint una etimologia impossible, ?ngel Terron va titular uns seus sonets Sons nets (2004). Seguint el joc, Carles Rebassa (Palma, 1977) publica ara uns Sons bruts. S¡¯hi adverteix una voluntat de transgressi¨® que l¡¯¨²s d¡¯una forma tradicional semblaria contradir. Segons confessi¨® pr¨°pia, es tracta del resultat de quinze anys de practicar el sonet, impulsat per ¡°un desamor insofrible¡±, cosa que connecta directament amb els primers grans sonetistes, com Dant i Petrarca. Es tracta d¡¯un recull de 68 sonets, m¨¦s un altre que compleix la funci¨® de nota autobiogr¨¤fica, homologable en extensi¨® doncs a Sol, i de dol, de J. V. Foix, que en cont¨¦ 70. No ¨¦s freq¨¹ent avui dia que alg¨² es llanci decididament a cultivar una forma regulada; per aix¨° fa falta que confi? en les possibilitats d¡¯aquesta forma. N¡¯hi ha prou de con¨¨ixer superficialment Ronsard, Shakespeare, Quevedo o Carner per veure que el sonet pot satisfer les necessitats expressives d¡¯avui dia i que la invenci¨® de noves maneres de compondre no implica que les antigues hagin caducat. Borges en va parlar com d¡¯un arquetip, per la seva provada capacitat de vehicular m¨²ltiples aspectes de la realitat humana; aix¨° no ¨¦s cap virtut inherent a un determinat nombre de versos i s¨ªl¡¤labes, sin¨® al seu ¨²s continu al llarg dels segles, del XIII fins ara. El primer pas per fer poesia ¨¦s recon¨¨ixer aquest llegat, no pas abominar-lo.

'Sons bruts'

Carles Rebassa

Proa

90 p¨¤g.

15,50 euros

En un moment d¡¯inseguretats formals i d¡¯experimentacions l¨²diques, pot ser un bon senyal que el premi Carles Riba hagi recaigut en un llibre amb un prop¨°sit tan ben definit. Els sonets de Rebassa, que ha publicat uns quants reculls de poemes i una novel¡¤la (Eren ells, premis Pin i Soler i Ciutat de Barcelona), s¨®n formalment impecables: tots els versos s¨®n decas¨ªl¡¤labs i l¡¯esquema de rimes ¨¦s el m¨¦s habitual. Presumiblement, ens ha estalviat les primeres provatures i ens ha donat nom¨¦s els ben acabats. Un dels problemes que amenacen l¡¯autor que vulgui fer servir formes heretades ¨¦s caure en la imitaci¨®; en aquest cas s¡¯hi observa un esfor? per trobar una manera de parlar pr¨°pia i que reflecteixi el moment actual de la llengua sense artificis que la desfigurin.

Certament, ning¨² no parla en quartets ni tercets en la vida real, per¨° la m¨¤gia liter¨¤ria resideix a fer-nos creure que la veu del sonet s¡¯expressa amb tota naturalitat. Rebassa ho aconsegueix. Exposa sentiments de sempre ¡ªel dolor per la separaci¨® de l¡¯amant, l¡¯afany per recuperar-lo, l¡¯amor que es torna odi¡ª amb expressions f¨¤cils d¡¯entendre, fins i tot amb la vulgaritat d¡¯una conversa entre amics: ¡°¡­ per l¡¯arena de la vida / jo vull no socarrar-me el cul de tu¡±. I a difer¨¨ncia dels poetes que situen l¡¯experi¨¨ncia amorosa en un entorn inconcret, aqu¨ª hi ha punts de concreci¨® que ens aproximen a la hist¨°ria: ¡°quan tu em deixis tot sol, jorn fosc, per Palma¡±. Per dir-ho amb un terme propi de la poesia trobadoresca, aquest ¨¦s un trobar leu, lleuger, sense rebuscaments ret¨°rics, i les imatges s¨®n immediatament comprensibles. Enemic dels eufemismes i no gaire diplom¨¤tic, el seu llenguatge vol ser directe i no defuig els mots malsonants. Per exemple, en una enumeraci¨® de ¡°plaers veritables¡±, que fa pensar en el Poema de los dones, de Borges, hi consten aquests: ¡°Cagar a la mar. Boixar amb desconeguts¡±. Cal dir que la literatura, afortunadament, ni avala ni condemna les conductes de risc.