El cam¨ª correcte i la direcci¨® contr¨¤ria

Si la meva ombra fos la teva ombra, estaria pensant amb tranquil¡¤litat en la selecci¨® argentina de futbol perqu¨¨ el problema no ¨¦s Messi. Al camp juguen onze contra onze. Leo ofereix garanties en un dels onze llocs, com un deu pur per habilitar jugades de contraatac o, si t¨¦ amb qui fer-ho, la creaci¨® del joc.

No hi ha gaire m¨¦s coses per explicar, no importa debatre el paper de Messi, cal pensar en una selecci¨® aguerrida en la part t¨¤ctica i definitiva en les individualitats. El car¨¤cter del futbol del pa¨ªs. Cal tenir un equip per creure i estimar, un onze; Messi pot ser el n¨²mero dotze, sempre hi ser¨¤ per fer b¨¦ el que sap fer. Per¨° fer embogir el pa¨ªs, i el m¨®n, en una discussi¨® acalorada pel dest¨ª d'un jugador, encara que sigui un virtu¨®s contrastat, no ¨¦s futbol: ¨¦s comunicaci¨® inflamada, infectada. En poques paraules, una selecci¨® de futbol, no un contracte amb les indument¨¤ries esportives.

Un dels problemes del futbol ¨¦s el dels talents que van pel m¨®n buscant contractes importants i l'aparador mundial: aix¨° funciona en la publicitat de begudes, cal?at, navalles d'afaitar i en la circulaci¨® del futbol per televisi¨® arreu del m¨®n; per¨° continua sent un problema del futbol. Insistir en el mateix problema, esperant que es resolgui miraculosament (o gr¨¤cies als miracles d'alg¨²) no ¨¦s un m¨¨tode que respongui a res intr¨ªnsec del futbol, res pur. No ¨¦s un m¨¨tode. S¨®n q¨¹estions comercials i federatives.

Per¨° el futbol es juga. Jugar a futbol. C¨®rrer ¨¦s de covards o de pulmons.

Les botes d'or s¨®n les que pesen m¨¦s.

C¨®rrer o no c¨®rrer, aquesta no ¨¦s la q¨¹esti¨®.

No tot el futbol ¨¦s associatiu al peu; un contraatac brit¨¤nic amb signatura alemanya, com el futbol sacrificat que practica l¡¯Atl¨¨tic de Diego Pablo, s¨®n alternances. Les aficions assumeixen la identitat del joc que fan pr¨°pia, aix¨° tamb¨¦ ¨¦s futbol; a les fredes i a les calentes, l'¨¨pica i l'efic¨¤cia.

Quan el Brasil guanya a M¨¨xic 70 ¨¦s un equip; quan guanyen Alemanya, Anglaterra o It¨¤lia, s¨®n equips.

De vegades ni recordem qui van ser, encara menys si no correspon celebrar les vict¨°ries. Un dels millors jugadors anglesos va jugar sempre en el mateix equip, mai va guanyar la Premier, ni l'equivalent en la seva ¨¨poca, no em consta que hagi guanyat cap copa anglesa, va jugar un ¨²nic partit incomplet per a la selecci¨®; mai va jugar un Mundial ni va aixecar la Copa d¡¯Europa. Per¨° sempre va ser fidel al barri, a la ciutat, a l'equip de tota la vida, al sou que cobrava per viure, espero, com un rei sense corona: Matt Le Tissier. L¡¯Argentina va guanyar els mundials amb guerrers t¨¤ctics; sense Mario Alberto K i sense Diego potser la hist¨°ria hauria estat una altra; per¨° hi eren. Van jugar acompanyats per noms que ressonen en el futbol etern que reflueix el dest¨ª de la gl¨°ria.

El dest¨ª reflueix, tamb¨¦ les seves ales negres, en una naci¨®.

Quan els anys (vuitanta) eren els anys (setanta) postergats (seixanta).