Oliveres, serps, Eivissa i m¨¦s

Les illes d'Eivissa i Formentera apareixen representades, no oficialment, per un perfil de sargantana. Es veu en samarretes, clauers, adhesius, joies, cal?at, portes o portades dels llibres o cotxes, i a la pell en els tatuatges. ?s la icona natural sobrevinguda que tamb¨¦ usen algunes marques de Menorca.

Aquests r¨¨ptils, simp¨¤tics i fugissers, molt presents en el litoral, s¨®n els vestigis, distints a illes i illots, d'una diversitat d'arrel primitiva, prehumana. Un altre tret de les anomenades illes Piti¨¹ses era l'abs¨¨ncia de serps i altres bestioles verinoses, segons oficialitza la interessant Enciclop¨¨dia EEiF.

Mai, fins a finals del segle XX, com aquell que diu, abans-d'ahir, a les illes del sud de les Balears havien existit serps, el primer depredador de les sargantanes. Els cronistes de l'antiguitat subratllaven l'abs¨¨ncia d'aquests ofidis m¨¦s que simb¨°lics i cr¨ªptics tamb¨¦. Les monedes p¨²niques estampades a Eivissa mostren un d¨¦u salvador, Bes, amb una serp a una m¨¤ i un bast¨® i ganivet a l¡¯altre costat. En el llibre de 1984 Ibiza, Le Palais Paysan, Rotthier i Joachim usen com a senya una serp que es mossega la coa ouroboros, evocant l¡¯etern retorn.

Ara els dos logos o icones antag¨°nics coexisteixen, han entrat en col¡¤lisi¨® de superviv¨¨ncia. Les serps van arribar a les illes ocultes o en ous en cossiols gegants o paquets de terra i arrels de grans oliveres continentals, arbres enormes arrencats i traslladats massivament a l'arxip¨¨lag per ser trasplantats, en un artifici de mercadeig, a vegades en ofertes outlet.

Les petites sargantanes ¡ªs¨®n moltes esp¨¨cies¡ª decreixen perqu¨¨ milers de serps han empr¨¨s una vertiginosa invasi¨® de la naturalesa d'Eivissa i Formentera ¡ªtamb¨¦ a Mallorca¡ª, vinculades a la importaci¨® de milers i milers d'oliveres velles, arrelades. I les serps devoren les sargantanes, s¨®n la meitat de la seva dieta. En dos anys s'han capturat m¨¦s de 3.000 serps ja a les Balears del sud amb g¨¤bies i paranys. N¡¯hi ha milers i milers a llaure. A Formentera s¡¯espera poder controlar la colonitzaci¨®.

Les oliveres velles, centen¨¤ries, no mil¡¤len¨¤ries, de troncs torturats i tan usats en la pintura i la po¨¨tica cl¨¤ssiques, estan lligades a la decoraci¨® expr¨¦s i creaci¨® r¨¤pides de jardins i rotondes. Els experts no dubten: va ser en el pa de terra, en les arrels i forats dels troncs van viatjar les serps peninsulars en hibernaci¨® o en posada. En les dues ¨²ltimes d¨¨cades s'ha generat un grav¨ªssim problema mediambiental, simb¨°lic i social. Una allau de serps ignotes fins fa poc.

No s¨®n serps perilloses per a les persones per¨° la seva llegenda genera p¨¤nic entre alguns, f¨¤stic o sorpresa. En qualsevol cas aquesta invasi¨®, incident ecol¨°gic, no altera el creixement dels nous olivars d'Eivissa, bastants (a Mallorca hi ha 80 marques d¡¯oli en la DO). Arreu es procedeix al cultiu cl¨¤ssic i avan?at encara que hi ha monumentals trulls, tafones, amb molins de sang medievals, que algun dia funcionen per extreure¡¯n el suc.

Des de les terres p¨²niques es mouen petits productors: Benet, Oliada, Balanzat, Can Nefra, Garrovers, Ca Dom, es Pla de n¡¯Ortiz, can Miquel Guasch, can Rich, s¨®n algunes de les refer¨¨ncies gaireb¨¦ artesanes de l¡¯oli d¡¯Eivissa, de la terra ara amb serps i sargantanes. A la necr¨°polis del puigs dels Molins aferrat a la ciutat antiga hi ha olivers vells, de cents d¡¯anys o manco. Ara els experts han amollat cabres per all¨¤ per fer net d¡¯herba el patrimoni.

No lluny d'una carretera on hi ha moltes oliveres nanes d'importaci¨®, en Cuco ¡ªpodador i empeltador¡ª usa un b¨°til petit d'oli de l'olivar jove que ell va crear per als senyors de s¡¯Horta Vella i que el veneci¨¤ Plessi va il¡¤lustrar amb tronc d'una olivera vella del qual brolla una deu. Amb l'ess¨¨ncia oliosa es va pintar el pa amb oli inevitable que ajuda a sostenir un berenar at¨¤vic, rural, al pas. All¨ª no hi ha ficcions vegetals.

Una sobrassada de Vic, o blanca, antiga ¡ªque nom¨¦s coneixen a Mallorca, en alguns llocs¡ª, ajuda, a petites dosis, en fines rodanxes. La sobrassada va madurar b¨¦, es deixa tallar. ?s un dissabte fred i assolellat, en un indret de Mallorca cap al sud. Apareix la primera flor negra de les carxofes aut¨°ctones, tan cares, tan breus i que desitgen ser r¨¤pid un card blau i espin¨®s per decorar o fer quallar la llet.

?s indiferent on i de qui ¨¦s perqu¨¨ ¨¦s un no-lloc, la immensa normalitat i poca fanf¨¤rria dels entorns i la gent de l'illa profunda interior, que no est¨¤ en els mapes, ni en els llibres de luxe i no geolocalitzen les xarxes i els seus paranys.

En l'exterior d'un habitatge pag¨¨s suficient, usant una graella de llar de m¨¦s de setanta anys sobre unes brases t¨¨nues, nascudes de branques de podes i cad¨¤vers d'arbres, en Cuco en l'exterior torra fines tallades de xulla blanca, ventresca salada i curada, un tast singular de la matan?a.

?s una cita anual del grup de berenars i tert¨²lies di¨¤ries infinites, circulars i apassionades: de gent madura i jubilada o amb temps per a l'oci: el pag¨¨s, un metge, un exbancari, un ext¨¨cnic xarcuter; el cavallista amable amb tots e?s a Fran?a de carreres. Va fallar tamb¨¦ el m¨¦s discursiu, un exjove jubilat del banc de Mario Conde; no va arribar el fuster que es cuida i recorre amb bicicleta les carreteres del territori. Els noms dels convocats s¨®n reflex de la tradici¨® insular: Miquel, Miquel, Miquel, Biel, Joan, Toni, Bernat. Dos d'ells pregunten sobre Treufoc i un altre postil¡¤la sobre Amor de Cans, dues s¨¨ries noves i diferents d'IB3. Segueix el berenar i el tast de l'embotit.

El cor dels quatre presents mira el torrador al costat del tronc sec i trencat de l'ametller titular de la fa?ana de la casa prop de la palmera simb¨°lica. Hi ha desenes d'arbres m¨¦s que han agonitzat drets, com els ametllers de 35 anys que en Cuco va sembrar i va adre?ar amb podes. ¡°Les figueres moren, s'assequen i no rebroten; el mal comen?a damunt i va fins a l'arrel, de dalt a baix¡±, observa.

En les travessies per la Menorca singular, un altre grup, en Toni i els seus amics reporten en les xarxes les seves caminades setmanals en les quals festegen en gran la seva vida i el paisatge m¨¦s net i vent¨®s, amb guisats de temporada ( fregit, faves i pastissos). L'inventari d'olis menorquins qualla i progressa: Son Felip, Pont Modorro, Morvedra i Olivaret, per exemple.

Pep Solivellas, un altre dels berenars de dissabte, va crear la seva marca de refer¨¨ncia global, com els d¡¯Aubocassa feren un petit gegant; tots dos pugnen distint amb la gran plantaci¨® d'oliveres de Balears, el latifundi de Son Mesquidassa dels Rossell¨®. Un paisatge de 150.000 arbrets en l¨ªnia, regat, collit i premsat en m¨¤quines. Com al segle XVIII, a Son Moragues i les finques comprades agregades, Bruno Entrecanales, rescata l¡¯esperit i la finca de s¡¯Arxiduc a la Serra de Tramuntana, els grans olivars antics. Ell ven l'oli m¨¦s car, gaireb¨¦ 100 euros, en compet¨¨ncia desigual amb la megafinca biol¨°gica de cavalls i vinya d'Es Fangar, del su¨ªs Peter Einsemann.

La sembra d'oliveres per onsevulla, algunes, poques, replantacions d'ametllers i molta, molta vinya, tinta de colors nous alguns espais de la geografia rural insular que no va ser abandonada a l'oblit selv¨¤tic, la garriga prim¨¤ria o la urbanitzaci¨® dispersa.