Una setmana amb Gaud¨ª

Antoni Gaud¨ª ¨¦s autor d'una obra poli¨¨drica en la qual a m¨¦s a m¨¦s dels seus reconeguts i multivisitats edificis va crear mobles, objectes i estructures que continuen, m¨¦s de cent anys despr¨¦s, generant inter¨¨s. ?s el que ha passat aquesta ¨²ltima setmana en la qual fins a quatre dels seus treballs, relacionats amb quatre dels seus principals edificis, n¡¯han estat protagonistes: des de la cessi¨® de l'excepcional rebedor de la Casa Mil¨¤ al MNAC, fins a la presentaci¨® d'una c¨°pia a grand¨¤ria real de la cascada de la Casa Vicens, passant per la possibilitat de comprar una c¨°pia numerada del penjador de la Casa Calvet o viure, de primera m¨¤, els treballs de restauraci¨® de la Casa Batll¨®.

Divendres. El rebedor de la Pedrera.

El pis noble de la Casa Mil¨¤ va ser un parad¨ªs del modernisme, per¨° els 1.323 metres quadrats que Gaud¨ª va construir i va decorar per a un del seu mecenes, Pere Mil¨¤, van quedar en gaireb¨¦ res en morir ja que la seva v¨ªdua, Roser Segimon, es va desfer dels mobles i va arrasar les formes corbes que decoraven els sostres (menys la de la zona de serveis). Per¨° es van salvar els del rebedor que folraven les parets amb diversos armaris de paret i un parell de bancs. Set d'aquestes peces han estat dipositades per la Sagrada Fam¨ªlia al MNAC on s'exposaran despr¨¦s de restaurar-les.

Es coneixen poques dades d'aquests mobles. A la Fundaci¨® Catalunya la Pedrera expliquen que despr¨¦s de morir Segimon, la Inmobiliaria Provenza va llogar el 1964 el pis a la companyia d'assegurances Northern que el 1966 va fer obres per instal¡¤lar-s¡¯hi. ?s en aquest moment quan els mobles es lliuren a Amics de Gaud¨ª, presidida per Joan Bassegoda i Nonell, un dels especialistes m¨¦s grans en l'arquitecte. Van estar exposats a la Casa Gaud¨ª del Park G¨¹ell, on, com recorda Llu¨ªs Gueilburt, especialista en mobles gaudinians, va caldre "collar els bancs per impedir que els turistes tiressin ampolles buides dins".

Dilluns. El penjador de la Casa Calvet.

Gaud¨ª era un creador total. Un home del Renaixement i un manetes. Constru?a cases i tots els seus elements, s¡¯ocupava dels detalls m¨¦s petits, com ara tiradors de portes i finestres i penjadors. Com el que va fer per al (es creu) despatx de l'amo de la Casa Calvet, una de les seves primeres obres que va ser premiada com la millor casa constru?da a Barcelona el 1900. De 23 cent¨ªmetres i poc m¨¦s d'un quilo de pes, la pe?a, formada per tres elements de fusta de roure i una cinta de ferro que les uneix, ¨¦s original es miri per on es miri. Aquesta miniobra d'art que es conserva a la C¨¤tedra Gaud¨ª (el Museu del Modernisme en conserva dos m¨¦s d¡¯iguals des del 2011) es pot adquirir per 1.028,5 euros despr¨¦s que DB Barcelona en vengui r¨¨pliques id¨¨ntiques, de forma il¡¤limitada, per¨° numerades. "?s una obra petita, per¨° intensa", explica Juanjo Lahuerta, director de la c¨¤tedra que certifica les c¨°pies.

Dimarts. La restauraci¨® de la Casa Batll¨®.

La Casa Batll¨® (1906) rep m¨¦s d'un mili¨® de visitants a l'any. Per aix¨°, els seus responsables no han dubtat a mantenir-la oberta durant els treballs de restauraci¨® del pis principal, on s'estan recuperant els estucats de les parets en forma de trencad¨ªs, alguns amb juntes de pa d'or, malgrat les mol¨¨sties que creen el passeig continu dels visitants. En la visita, que realitza Cases Singulars, ¨¦s possible enfilar-se a la bastida, a 30 metres d'altura, i mirar, de tu a tu, el drac (o peix?) que corona el terrat. Aqu¨ª s'est¨¤ realitzant una minuciosa tasca de conservaci¨® de la cer¨¤miques de la pell (o escates?) d'aquesta fera adormida, a m¨¦s de reparar el vidriat de l'enorme creu de quatre bra?os, una altra marca de l'arquitecte. La fa?ana estar¨¤ llesta abans de Sant Jordi. L'interior, al juny.

Dijous. La cascada de la Casa Vicens.

L'¨²ltima obra de Gaud¨ª presentada la setmana passada ha viatjat a Cornell¨¤ en qu¨¨ el Museu de les Aig¨¹es ha reprodu?t a escala real l'enorme cascada que va crear el 1885 per a la Casa Vicens, on va ser fins al 1945, moment en el qual es va derrocar per la pressi¨® urban¨ªstica una part de la finca. Per crear aquesta c¨°pia fidedigna s'han fabricat 27.000 maons i s'han emprat les mateixes t¨¨cniques de l'¨¨poca, segons va explicar el catedr¨¤tic d¡¯Estructures de l¡¯ETSAB, Josep Vicen? G¨®mez, que ha dirigit durant sis mesos l'obra, "seguint els pl¨¤nols i les fotografies de l'original", segons Daniel Giralt-Miracle, un altre dels grans experts de Gaud¨ª i responsable del projecte. Amb aquesta obra, com no podia ser d'una altra manera, Gaud¨ª va trencar l'esquema de les fonts ornamentals del moment, i va crear una obra funcional amb un gran arc parab¨°lic, que servia per refrescar la casa, en els ja t¨°rrids estius de l'¨¨poca, una esp¨¨cie d'aire condicionat de l'¨¨poca.