Conversaci¨® i democr¨¤cia

L¡¯¨²s de les noves tecnologies per part de la poblaci¨® ¡ªsense que ara es pugui fer cap distinci¨® entre els nens, els joves, els adults i els ancians¡ª, sumant-hi potser un o altre factor, ha estat la causa que la poblaci¨® llegeixi molt poc. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s la causa de moltes altres desgr¨¤cies o desaparici¨® de bons costums. Entre ells, com ja resulta evident, l¡¯art de la conversaci¨®.

Sobre la base de la conversaci¨® va n¨¦ixer la filosofia socr¨¤tica, que ¨¦s la mare de tota filosofia dial¨¨ctica, i, per anar de dret fins als segles moderns, per la conversaci¨® tamb¨¦ la democr¨¤cia, o el nouveau r¨¦gime, es va obrir pas al segle XVIII. Sobre l¡¯art de la conversa ja hi ha una bibliografia molt rica al mercat en lleng¨¹es de cultura del continent, comen?ant pels llibres de Benedetta Craveri, el llibre de Verena von der HeydenRynsch (Los salones europeos. Las cimas de una cultura femenina desaparecida, 1998), o el m¨¦s antic, igualment bo, de Roger Picard, Les salons litt¨¦raires et la soci¨¦t¨¦ fran?aise, 1610-1789 (1943).

No ¨¦s estrany que molts d¡¯aquests llibres hagin estat escrits per dones, perqu¨¨ elles van ser les grans protagonistes de l¡¯art de conversar durant el temps que va de Llu¨ªs XIV a la revoluci¨® de 1789. Aquell costum que, a l¡¯inici d¡¯aquest per¨ªode, era una cosa reservada a la cort, va passar, amb els anys, a les cases aristocr¨¤tiques de Par¨ªs, i despr¨¦s als salons de l¡¯alta burgesia, en especial la parisenca, per¨° tamb¨¦ la de prov¨ªncies.

Catherine de Vivonne, marquesa de Rambouillet (1588-1665), va ser possiblement la primera gran dama francesa que va reunir a casa seva el bo i millor de la intel¡¤lectualitat francesa i europea en general, amb l¡¯¨²nic prop¨°sit de parlar, compartir idees, con¨¨ixer les novetats de la ci¨¨ncia, ballar una mica, i berenar o sopar, segons els casos. Per l¡¯h?tel (casa noble urbana) Rambouillet van passar-hi l¡¯esteta Rabutin, cunyat de Madame de S¨¦vign¨¦, el poeta Malherbe, reformador de la poesia francesa, el duc de Buckingham o Corneille, el dramaturg. Per¨° ja hem dit que el fenomen va ser d¡¯¨¤mbit europeu: Cristina de Su¨¨cia, que als vuit anys ja parlava nou lleng¨¹es, va convidar Descartes al seu sal¨® i va promocionar-hi la gran m¨²sica de Gesualdo di Venosa; i eclesi¨¤stics d¡¯alta volada van enamorar-se¡¯n al temps que la vida religiosa i el sexe no estaven enemistats.

Al segle XVIII els salons es van multiplicar i aburgesar. Si els del temps de Llu¨ªs XIV encara feien olor de Versalles i s¡¯hi practicava una certa tafaneria paraer¨°tica, o preer¨°tica ¡ªvegeu les novel¡¤les, les mem¨°ries i la com¨¨dia del XVII¡ª, els salons del XVIII es van obrir d¡¯una manera m¨¦s decidida a la conversaci¨® liter¨¤ria, filos¨°fica i pol¨ªtica. En cases nobles urbanes, cases amb boiseries encerades o pintades de colors clars amb dauradures, est¨¤tues mitol¨°giques escampades per aqu¨ª i per all¨¤, mobles de preu, cortinatges de vellut, instruments de m¨²sica, quadres de Van Loo i gravats de Watteau a les parets, les grans dames reunien al voltant de vint o trenta persones ¡ªno tants a la casa de Julie de Lespinasse, que tenia menys fortuna i una casa m¨¦s modesta¡ª, i tot era conversaci¨® guiada per la mestressa, sempre atenta al perill que s¡¯entr¨¦s en paratges pantanosos.

Aix¨ª van fer-ho les sempre recordades i enyorades Madame de Lambert, Madame de Tencin, Madame Geoffrin o Madame du Deffand, entre desenes. Hi acudien les grans testes del segle, entre elles, naturalment, les dels savants, els philosophes i els enciclopedistes: Helv¨¦tius, Holbach, D¡¯Alembert, Diderot, Grimm ¡ªel de la fastuosa Correspondance, font de la millor informaci¨®, literatura i cr¨ªtica del XVIII¡ª, l¡¯abb¨¦ Galiani, Cr¨¦billon i La Harpe. S¡¯hi debat sobre L¡¯esperit de les lleis de Montesquieu i les reformes pol¨ªtiques del canceller Maupeou; s¡¯hi enraona sobre Clarisse, de Richardson; s¡¯hi discuteix sobre la m¨²sica de Piccinni i de Gluck; es contrasten opinions sobre el mesmerisme, moda llavors com sabem tamb¨¦ pel Cos¨¬ fan tutte, de Mozart.

Per¨° el m¨¦s important de tot va ser que, de conversa en conversa, quan a Par¨ªs encara hi havia poca gent que lleg¨ªs els diaris, les opinions liter¨¤ries i pol¨ªtiques d¡¯aquests salons van fer sa¨® a favor de la revoluci¨® que havia de venir a final de segle. Quan es parla de la influ¨¨ncia dels il¡¤lustrats en la revoluci¨® de 1789, cal precisar que aix¨° no es va deure als subscriptors de l¡¯Encyclop¨¦die, que era car¨ªssima, sin¨® a l¡¯expansi¨®, entre la burgesia, de les opinions que es generaven a les desenes de salons de conversaci¨® de tot Fran?a, especialment de Par¨ªs. En suma: aquests salons que avui ens semblarien tan passats de moda van tenir un paper de primer ordre en un canvi hist¨°ric de les conseq¨¹¨¨ncies del qual encara vivim.

El m¨®n ¨¦s ple de dones elegants, intel¡¤ligents i cultes, per¨° costa pensar que puguin tornar aquells salons de conversaci¨® quan, de fet, ja hi ha molt poca gent que experimenti el goig d¡¯una conversa civilitzada, tranquil¡¤la i s¨¤via.