L¡¯home que va voler fotografiar tots els alemanys

Els grecs ptolemaics van crear al segle III a. de C. a Alexandria una biblioteca per reunir tot el saber del moment. ?s un centre que ha quedat en l'imaginari col¡¤lectiu com un lloc ut¨°pic i m¨ªtic. Tan ut¨°pic com la idea de reunir en un magne treball la poblaci¨® d'un pa¨ªs, ordenada per tipus, arquetips, g¨¨neres, condicions, professions i una infinitat de classificacions. ?s el que va intentar fer el fot¨°graf August Sander (Herdorf, 1876-Col¨°nia, 1964) al llarg de 60 anys de la seva vida, entre la d¨¨cada de 1910 i meitat dels anys 1950, entre la Rep¨²blica de Weimar i l'oc¨¤s del nazisme despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial, que va reunir en la seva tamb¨¦ m¨ªtica Gent del segle XX, per la qual va fotografiar nom¨¦s, en parella o grups, tota mena de persones de la societat alemanya. Quan va morir Sander va deixar 1.800 negatius, a m¨¦s d'una s¨¨rie de carpetes de les quals se'n conserven una vintena. La Virreina Centre de la Imatge exposa 196 retrats (dels 619 que van acabar conformant el treball), segons l'ordre establert pel mateix Sander per al seu projecte original.

Sempre respectuoses i sense sentimentalisme, per¨° amb la capacitat de mostrar les qualitats f¨ªsiques i psicol¨°giques i deixant pal¨¨s el poder que t¨¦ la mirada humana. Els retrats de Sander, per no tenir, no tenen ni el nom de les persones que apareixen fotografiades, perqu¨¨ el que interessa ¨¦s el que representen, no qui s¨®n. Per aix¨°, els seus personatges apareixen classificats en grups com a treballadors, agricultors, estudiants, artistes, burgesos i habitants d'una ciutat, a m¨¦s de persones mortes, que apareixen sota l'ep¨ªgraf de "les ¨²ltimes persones". El projecte de Sander va comen?ar a veure la llum el 1929, quan va publicar el primer llibre El rostre del nostre temps amb 60 retrats.

Per¨° ho va haver de deixar sense acabar. No perqu¨¨ aquest cat¨¤leg, per extens, fos gaireb¨¦ impossible d'abastar; sin¨® per l'arribada al poder dels nazis el 1933. El seu fill Erich, membre del Partit dels Treballadors Socialistes ¨¦s detingut a l'any seg¨¹ent, condemnat a 10 anys de pres¨®, mor el 1944, poc abans de la finalitzaci¨® de la seva condemna. En aquells dies, durant un dels bombardejos, la seva casa, malgrat que s'hi havia trasllat a viure a una zona rural, es va veure afectada i 11.000 negatius seus es van destruir. No ¨¦s res comparat amb els entre 20.000 i 30.000 negatius, documents i c¨°pies originals que es van perdre el 1946 quan el seu traster de Col¨°nia va ser v¨ªctima de les flames.

Formada per c¨°pies modernes a partir dels vidres originals en gelatina de plata, l'exposici¨® ¨¦s possible gr¨¤cies a la col¡¤laboraci¨® amb l'August Sander Archiv de Col¨°nia. A Barcelona poden veure's una s¨¨rie de fotografies Estudis: l'¨¦sser hum¨¤, pr¨¤cticament in¨¨dit, una s¨¨rie de detalls de gestos, mirades i postures, sobretot de les mans, de moltes de les persones retratades.

Les imatges permeten veure el pas del vell ordre agr¨ªcola a la creixent industrialitzaci¨®; tamb¨¦ del pas a l'artesania i els oficis tradicionals i l'auge de les professions liberals i els artistes. Les imatges de Sander ofereixen la possibilitat de veure un alfarer, moliner, un pe¨® de granja, ferrer i aprenent de carnisser (vestit amb americana i corbata, armilla, rellotge de butxaca i barret fort) que despr¨¦s donen pas a un advocat, jutge, metge, farmac¨¨utic o un notari (acompanyat d'un excepcional exemplar de d¨°berman); nous professionals que denoten que la societat est¨¤ o ha canviat respecte al passat. Tamb¨¦ poden veure's altres protagonistes, com a gitanos, alcaldes de Col¨°nia amb cotxe amb el president Paul von Hindenburg, presos pol¨ªtics (el seu propi fill Erich a la cel¡¤la, llegint) o caps nazis que fan ostentaci¨® del seu poder, amb tota la seva parafern¨¤lia, gammada inclosa. Entre ells, el responsable del Departament de Cultura de 1938, pura por.

Juntament amb les fotografies, que ocupen la major part del pis principal de la Virreina, cartes manuscrites, algunes de les carpetes originals i materials bibliogr¨¤fics; un material que justifica l'afirmaci¨® de Valent¨ª Roma, comissari de l'exposici¨® juntament amb Guillermo Zuaznabar que Sander ocupa una posici¨® "absolutament tutelar" en la hist¨°ria de la fotografia.

La m¨¦s antiga, la d'Excursionistes a Hohenseelbachskopf, una jove parella que posa el 1892, de manera r¨ªgida i nerviosa, davant la c¨¤mera. La m¨¦s moderna ¨¦s un retrat de 1954 de Robert G?rlinger, alcalde de Col¨°nia, que mira a la c¨¤mera de mig perfil, mentre sost¨¦ un cigarret enc¨¨s. Uns joves a la recerca d'aire pur i un pol¨ªtic fumant que, a m¨¦s, va morir poques setmanes despr¨¦s de la fotografia.