L¡¯Ag¨¨ncia Catalana de Patrimoni es desinfla

Va n¨¦ixer el 2014 de manera imprevista, sense projecte, ni estudi econ¨°mic i amb molta opacitat, en el moment ¨¤lgid de les retallades. L¡¯Ag¨¨ncia Catalana de Patrimoni Cultural (ACPC) que van impulsar el conseller Ferran Mascarell i el seu director general de patrimoni, Joan Pluma, ha fet cinc anys per¨° no ha aconseguit els objectius pels quals es va crear, que s¨®n explotar amb l¨°gica mercantil, incrementant els ingressos, i tur¨ªstica, augmentant el nombre de visitants, els cinc museus de la Generalitat: Arqueologia de Catalunya (MAC), Ci¨¨ncia i T¨¨cnica de Catalunya (mNACTEC), Hist¨°ria de Catalunya (MHC), Nacional Arqueol¨°gic de Tarragona (MNAT) i Art de Girona (md¡¯A), i a 38 monuments i jaciments, alguns dels m¨¦s importants de tot Catalunya, aix¨ª com el Centre de Restauraci¨®.

Els muse¨°legs Xavier Men¨¦ndez i Daniel Sol¨¦ repassen la traject¨°ria d¡¯aquest organisme creat a imitaci¨® de l¡¯English Heritage, els seus ¨¨xits i els seus fracassos, en un article minuci¨®s que han presentat al congr¨¦s Crisis econ¨°mica, patrimoni cultural i museus, celebrat a Donostia. ¡°Els ¨¨xits han estat indubtables; les inversions en la restauraci¨® de jaciments com Ullastret i Emp¨²ries, recintes com Escaladei i Sant Pere de Rodes i ciutats com Tarragona i les seves restes romanes. Tamb¨¦ han millorat l¡¯oferta de serveis: botigues, cafeteries, restaurants i audioguies; s¡¯ha guanyat en agilitat en la contractaci¨® i en el cobrament dels prove?dors¡±, expliquen.

Els fracassos tamb¨¦: ¡°la p¨¨rdua d¡¯autonomia en la gesti¨® i els recursos humans dels museus i centres. No s¡¯ha implementat el contracte programa entre l¡¯Ag¨¨ncia i la Direcci¨® General de Patrimoni de la Generalitat des d¡¯on es va escindir i des d¡¯on es va nodrir de personal¡±. Tampoc s¡¯han creat els ¨°rgans col¡¤legiats de gesti¨® dels museus, asseguren. Per als experts no s¡¯ha complert l¡¯objectiu principal de l¡¯Ag¨¨ncia d¡¯augmentar els ingressos. De fet, el 85% dels recursos els continua aportant la Direcci¨® General i els ingressos propis nom¨¦s s¨®n d¡¯un 15%. El pressupost de l¡¯Ag¨¨ncia entre el 2014 i el 2018 ha passat de 15 a 19 milions d¡¯euros (21,6 i 25,7 milions finals per la signatura de convenis de patrocini amb La Caixa, aportacions de l¡¯1% cultural catal¨¤, subvencions del Ministeri de Foment i la taxa tur¨ªstica).

Tampoc s¡¯han assolit grans xifres de p¨²blic. Durant aquests anys nom¨¦s han augmentat en unes 100.000 persones, i s¡¯ha aconseguit un total d¡¯un mili¨® d¡¯usuaris: el 20% escolars i al voltant del 40% turistes.

Els autors destaquen dos fets que parlen de l¡¯obsessi¨® recaptat¨°ria que ha viscut l¡¯ACPC aquests anys: El 2015 es va proposar al director del Thetis, el vaixell del Centre d¡¯Arqueologia Subaqu¨¤tica, que organitz¨¦s creuers per a turistes VIPS, amb immersions incloses. Tamb¨¦ que els directors de les excavacions fessin visites personalitzades. ¡°Afortunadament, aquest tipus d¡¯activitats ja no s¨®n priorit¨¤ries. En canvi, s¡¯han perdut oportunitats com quan la productora de Joc de Trons va rodar a Girona, i nom¨¦s es van ingressar 2.230 euros per compensar la p¨¨rdua de taquillatge, arg¨¹int que el guany devia ser per l¡¯impacte econ¨°mic i tur¨ªstic¡±.

Un altre dels d¨¨ficits que destaquen de l¡¯ACPC ha estat que no s¡¯han creat serveis per a tot el patrimoni catal¨¤. ¡°L¡¯Ag¨¨ncia volia ser un vaixell almirall del patrimoni per¨° cada vegada va reduint el seu ¨¤mbit d¡¯actuaci¨® i nom¨¦s gestiona una part de les pol¨ªtiques patrimonials de la Generalitat i es col¡¤loca entre els museus i de la Direcci¨® General¡±.

Per als autors hagu¨¦s estat millor convertir tota la Direcci¨® General en Ag¨¨ncia. ¡°S¨®n molts els experts que opinen que ha estat un frac¨¤s, un instrument fallit, i seria millor que desaparegu¨¦s, i tornar al model anterior, per¨° aix¨° ¨¦s molt complicat¡±. Per aix¨° proposen reformar-la ¡°buscant l¡¯agilitat i l¡¯efic¨¤cia sobre la rendibilitat econ¨°mica, ampliant serveis en tot el territori i anteposant el criteri de servei p¨²blic al servei de museus i monuments, i no a l¡¯inrev¨¦s, com fins ara¡±.

Josep Manuel Rueda, director de l¡¯Ag¨¨ncia des del juny del 2018, reconeix que els ingressos ¡°han augmentat, per¨° no el que es pretenia. Per una idea innocent de persones externes al sector es creia que es podria fer negoci, per¨° la realitat ¨¦s la que ¨¦s¡±. L¡¯ingr¨¦s ha estat fruit, sobretot, de la pujada del preu de les entrades, ¡°que eren regalades¡±, segons Rueda.

El director reconeix que es treballa per reformar l¡¯Ag¨¨ncia. ¡°Ser¨¤ un proc¨¦s llarg, durant el qual se¡¯n modificaran els estatuts per decret i per modificaci¨® de llei¡±. Amb el canvi es pret¨¦n, explica, centrar-se en dos ¨¤mbits: la gesti¨® del patrimoni propi i en el foment i l¡¯¨²s del patrimoni, vinculat amb pol¨ªtiques tur¨ªstiques i d¡¯educaci¨®. I posa com a exemple el programa Pirineu, que aborda les relacions entre l¡¯home i el medi i les formes de vida que ha generat.

Quant als museus, assegura que estan recuperant la seva autonomia. ¡°Ara, l¡¯Ag¨¨ncia condiciona el pla d¡¯acci¨® i interv¨¦ en la contractaci¨® de personal, per¨° molt poc en la direcci¨® estrat¨¨gica. De fet, els museus poden signar convenis amb un sostre de 60.000 euros i gestionen els seus ingressos propis¡±.

Pel que fa al seu futur, afirma: ¡°Estic conven?ut que en 10 o 15 anys els museus sortiran de l¡¯Ag¨¨ncia. De moment, els anirem preparant perqu¨¨ estiguin capacitats per tenir un grau d¡¯autonomia important, per quan acabin gestionats per consorcis, com passar¨¤ amb el futur Museu d¡¯Hist¨°ria i Arqueologia de Catalunya, el d¡¯Arqueologia de Tarragona i els museus d¡¯Art de Girona, i per organismes aut¨°noms, com en el cas del mNACTEC¡±.

Segons el gestor, ¡°m¨¦s que un vaixell almirall, volem que l¡¯Ag¨¨ncia sigui un instrument efica? per fer noves pol¨ªtiques de patrimoni i el seu ¨²s, m¨¦s que no pas intentar fer el que es va voler al principi, una substituci¨® de la Direcci¨® General. Crec que ¨¦s m¨¦s raonable¡±.