En defensa del zoo de Barcelona

El parc de la Ciutadella ha funcionat durant molts anys com un centre d¡¯interpretaci¨® de les ci¨¨ncies naturals, per utilitzar un qualificatiu actual. La conjunci¨® d¡¯un Museu de Geologia (el Martorell), un altre de Zoologia (el Castell dels Tres Dragons), l¡¯Umbracle, l¡¯Hivernacle i el Zool¨°gic, han constitu?t un conjunt valu¨®s, sens dubte inspirat en el Jardin des Plantes parisenc, que ha exercit una efica? tasca d¡¯extensi¨® cultural en l¡¯¨¤mbit per a generacions de barcelonins. Tot aix¨° s¨®n records del passat. El Museu Martorell, l¡¯Umbracle i l¡¯Hivernacle estan en un estat deplorable.

La magn¨ªfica superf¨ªcie expositiva que constitu?a l¡¯edifici de Dom¨¨nech i Montaner (tot i que es va concebre per a una altra funci¨®, la de restaurant) est¨¤ totalment desaprofitada despr¨¦s que s¡¯hagi transformat en dip¨°sit de col¡¤leccions. Sens dubte, a tota aquesta des¨ªdia no li ¨¦s aliena la soluci¨® del nou museu de ci¨¨ncies naturals a l¡¯edifici F¨°rum, que ha allunyat perillosament l¡¯equipament del centre neur¨¤lgic de la ciutat, i sobre la qual no es pot deixar de caure en la temptaci¨® de pensar que una de les raons per a aquella soluci¨® va ser que no se sabia qu¨¨ fer amb l¡¯edifici esmentat. En aquest desmantellament del conjunt naturalista de la Ciutadella sembla que li ha arribat el torn al Zool¨°gic.

Despr¨¦s d¡¯anys de projectes err¨¤tics (un zoo mar¨ª a l¡¯espai del F¨°rum; un gran projecte per als animals terrestres en algun punt del Vall¨¨s), va comen?ar la subhasta a la baixa (com la del peix a la llotja): de 300 esp¨¨cies es va passar a 200, i ara ja es parla nom¨¦s d¡¯11, en funci¨® d¡¯un projecte d¡¯inspiraci¨® animalista. Permeti-se¡¯m la boutade de dir que, si aquest ha de ser el nombre final d¡¯esp¨¨cies, molts barcelonins tenen un zoo a casa seva del que no s¨®n conscients.

Seria el primer zoo animalista del m¨®n, ens diuen. Contra aquest projecte s¡¯han manifestat la Waza, una organitzaci¨® que agrupa zoos i aquaris de tot el m¨®n, que actualment t¨¦ la seu a Barcelona, i la seva hom¨°loga ib¨¨rica (AIZA). Es podria malpensar que ambdues reaccions han estat fruit d¡¯un ressentiment gremialista, per¨° resulta que la Uni¨® Internacional per a la Conservaci¨® de la Natura, que ha desenvolupat una tasca tan merit¨°ria per al manteniment de la biodiversitat durant molts anys, opina el mateix.

Analitzem: qu¨¨ significa un zoo animalista? Amb tots els respectes que em mereix el corrent que duu el mateix nom, cal dir que darrere de les seves propostes no hi ha cap rigor cient¨ªfic. Es tracta solament d¡¯una postura, diguem ¨¨tica, sobre la relaci¨® entre l¡¯¨¦sser hum¨¤ i la fauna que, aplicada en aquest cas concret, desvia totalment la discussi¨® respecte al que ha de respondre un zoo: criteris cient¨ªfics, que inclouen el benestar animal, i did¨¤ctics. Imposar la interpretaci¨® animalista a un jard¨ª zool¨°gic, a part d¡¯estar basada en arguments esgrimits per personatges que mereixen incloure¡¯s en l¡¯intrusisme, implica consagrar un tipus de fonamentalisme amb el qual ¨¦s segur que no combrega una part important de la ciutadania barcelonina. Seria equivalent a imposar criteris ¡°morals¡± en un museu d¡¯art, que impliquessin deixar fora de la vista del p¨²blic els nus, per exemple.

Per descomptat que ¨¦s una cosa que ha passat en diferents moments de la hist¨°ria (a l¡¯Iran dels aiatol¡¤l¨¤s, per citar un cas recent), per¨° crec que en tots dos casos les solucions ¨¨tiques fonamentalistes s¨®n totalment estranyes, o ho haurien de ser, en una societat plural com la nostra, fundada en els valors de la Il¡¤lustraci¨®, i que se suposa que ha enterrat el fanatisme. Si anem a la dimensi¨® pol¨ªtica del tema, la q¨¹esti¨® ¨¦s tant preocupant o m¨¦s. Que jo s¨¤piga cap de les agrupacions pol¨ªtiques que s¡¯han manifestat a favor del plantejament animalista (Barcelona en Com¨², PDeCat i ERC) portaven al programa amb el qual es van presentar a les ¨²ltimes eleccions cap punt que en fes refer¨¨ncia. I pretenen imposar-lo ara, just un mes abans dels propers comicis municipals, dels quals pot sortir una majoria governant diferent de l¡¯actual.

Com que soc molt mal pensat, crec que nom¨¦s s¡¯ha pensat en termes d¡¯un vot potencial que combregui amb l¡¯animalisme. Ara b¨¦, reflexionin, senyors pol¨ªtics, perqu¨¨ tamb¨¦ hi haur¨¤, amb tota seguretat, altres votants als quals no els agradi gens ni mica la imposici¨® fonamentalista a qu¨¨ ens hem referit, i ho han de tenir en compte el 26 de maig.

Adri¨¤ Casinos ¨¦s professor em¨¨rit de la Universitat de Barcelona.