Un Govern que no ens representa

El dia 2 de juny del 2018 es va produir un canvi de govern a Espanya al qual el Govern de la Generalitat no ha sabut adaptar-se. Pedro S¨¢nchez i el seu Govern, m¨¦s enll¨¤ de posicionaments ideol¨°gics, han capgirat el to i han suposat l¡¯acostament del Govern de l¡¯Estat respecte a les institucions de la Generalitat: han demostrat una paci¨¨ncia infinita, la qual cosa, per a alguns, ha suposat fins i tot trair Espanya. Sigui com sigui, el juny del 2018 es va produir en l¡¯¨¤mbit estatal un relleu dels interlocutors.

No obstant aix¨°, el Govern de Quim Torra (i Carles Puigdemont) mant¨¦ la mateixa estrat¨¨gia que seguia amb el Govern de Rajoy: la confrontaci¨® continuada, els ¡°desafiaments¡± recurrents a tot el que identifiquen com a espanyol. Unes vegades es mantenen en l¡¯¨¤mbit simb¨°lic; d¡¯altres han arribat al jur¨ªdic, que, com ¨¦s ben sabut, en un Estat de dret democr¨¤tic pot generar tamb¨¦ conseq¨¹¨¨ncies jur¨ªdiques. No obstant aix¨°, semblaria que al president Torra tot li val en el seu activisme, tamb¨¦ passar a formar part del victimari del proc¨¦s.

El Govern, integrat per fidels a Puigdemont i membres d¡¯Esquerra, no ha sabut correspondre al canvi de rumb iniciat a Madrid, desaprofitant una oportunitat d¡¯or per reconstruir consensos a Catalunya i entre Espanya i Catalunya. M¨¦s aviat al contrari, continuem estancats en la pol¨ªtica del farol, en la qual el m¨¦s important ¨¦s anar a manifestacions, penjar pancartes, vestir de groc, i, en el cam¨ª, seguir sembrant la llavor del ¡°menteix, que segur que alguna cosa queda¡±. Si creieu que aquesta asseveraci¨® no s¡¯ajusta a la realitat, recordeu les afirmacions de Torra sobre la Constituci¨® portuguesa.

Els partits que componen el Govern van votar no al projecte de Pressupostos Generals de l¡¯Estat presentats pel Govern de S¨¢nchez, fet que va provocar la convocat¨°ria d¡¯eleccions generals. Evidentment, ¨¦s una opci¨® leg¨ªtima, cada grup decideix qu¨¨ fa amb els seus vots. Per¨° resulta incomprensible als ulls d¡¯un important sector de la ciutadania catalana, independentista i no independentista, que no nom¨¦s havia vist en l¡¯Executiu socialista una oportunitat per iniciar el cam¨ª de la restauraci¨® democr¨¤tica trencada el setembre del 2017, sin¨®, a m¨¦s, una manera de millorar les pol¨ªtiques p¨²bliques a Catalunya, afectades des de fa anys per les retallades dels Governs de les dretes a Catalunya i a Espanya.

Al CEO publicat el gener del 2019 sobre percepci¨® de les pol¨ªtiques p¨²bliques i valoraci¨® del Govern, els catalans identifiquen com els seus tres principals problemes la precarietat laboral, la insatisfacci¨® amb la pol¨ªtica i les relacions entre Catalunya i Espanya. Respecte d¡¯aquestes problem¨¤tiques, el 67,5% de les persones enquestades considera que el Govern no est¨¤ resolent el problema de l¡¯atur i la precarietat laboral; el 77,3% creu que no est¨¤ abordant la insatisfacci¨® pol¨ªtica, i el 55,3% creuen que tampoc s¡¯estan resolent els problemes de relaci¨® entre Espanya i Catalunya. Aix¨ª mateix, des de la perspectiva de les pol¨ªtiques p¨²bliques, el 73,1% d¡¯enquestades considera que el Govern no est¨¤ resolent els problemes de la sanitat, el 81,9% que tampoc s¡¯est¨¤ resolent l¡¯acc¨¦s a l¡¯habitatge, i el 76,2% que no s¡¯estan fent millores en pol¨ªtiques socials. El 53,1% de les persones enquestades considera que el Govern no sap com resoldre les dificultats de Catalunya; de fet, nom¨¦s un 3,8% considera que l¡¯Executiu de Torra est¨¤ resolent els problemes de Catalunya.

Aquestes xifres posen de manifest, d¡¯una banda, que el Govern no s¡¯est¨¤ dedicant a pensar i desenvolupar pol¨ªtiques, sin¨® que est¨¤ absolutament bolcat en un proc¨¦s que va descarrilar fa molts mesos. A Puigdemont i els seus, el ¡°com pitjor va, millor¡± sembla que els atreu. No obstant aix¨°, ¨¦s diferent la situaci¨® en qu¨¨ s¡¯ha quedat ERC davant la convocat¨°ria d¡¯eleccions. D¡¯una banda, no ha donat suport a uns pressupostos amb una millora en despesa social molt rellevant, que hauria suposat, a m¨¦s, la continu?tat d¡¯un Govern central procliu a l¡¯entesa amb Catalunya. Ara afronta una campanya electoral en la qual reclama m¨¦s pol¨ªtiques i m¨¦s despesa social. Com ¨¦s obvi, no vol que guanyin les dretes al Congr¨¦s dels Diputats per les conseq¨¹¨¨ncies nefastes que aix¨° tindria sobre la crisi catalana. Paral¡¤lelament, afirma que votar PSOE/PSC ¨¦s votar Ciutadans, quan una vict¨°ria de les esquerres seria l¡¯¨²nica manera de desbloquejar la situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya. Unes eleccions, en definitiva, a les quals arriba descol¡¤locada: el discurs de l¡¯autodeterminaci¨® immediata superat, per¨° sense haver bastit els ponts oportuns amb els qui podien afavorir una nova fase de di¨¤leg, entesa i millores socials.