Llu¨ªs Gavald¨¤ estima la m¨²sica

La m¨²sica, a les televisions generalistes, ¨¦s un tema recl¨°s als anomenats concursos de talents o a la brometa nost¨¤lgica, amb algunes lloables excepcions com, per exemple, a Betev¨¦. Quan es fa m¨¦s m¨²sica ¨¦s de matinada, en una sospitosa oferta de gravacions que, segons les den¨²ncies, s¨®n un business fraudulent. En aquest entorn, Llu¨ªs Gavald¨¤ ha exportat el seu El celobert de la r¨¤dio iCat a TV3. Gavald¨¤ en sap un niu, de m¨²sica pop, i molt particularment de rock, i se l¡¯estima. I aix¨° es nota al programa, que condueix buscant la complicitat de l¡¯espectador per compartir una passi¨®.

A la r¨¤dio dedica una hora a posar m¨²sica amb un gui¨® monogr¨¤fic, des de fer-nos escoltar ¡°una artista que no us sonar¨¤ de res¡± (Karen Dalton) a descobrir-nos als llecs un bateria com Hal Blaine, etc. La mitja hora que fa de televisi¨® tamb¨¦ est¨¤ organitzada al voltant d¡¯un tema. El dia de l¡¯estrena va estar dedicat a lletres que no s¡¯entenen. El programa s¡¯emet els diumenges a mitjanit, una hora molt inh¨°spita. Encara bo que no nom¨¦s es penja a internet, sin¨® que la corporaci¨® anticipa a la xarxa programes que encara no s¡¯han em¨¨s, emulant parcialment la pol¨ªtica de les plataformes d¡¯oferir temporades senceres i acceptant que, per a un sector d¡¯espectadors, la graella hor¨¤ria d¡¯emissi¨® ¨¦s una antigalla. A m¨¦s, a Spotify es troba una llista amb les can?ons que s¡¯han tractat a cada programa.

A m¨¦s d¡¯entretingut, El celobert resulta informatiu. Al cap¨ªtol dedicat als m¨¤nagers ¡ªun ofici que demana fer de pare, amic, mainader...¡ª, Gavald¨¤ va parlar de Brian Epstein, el cinqu¨¨ beatle, de qui John Lennon va dir que The Beatles van morir amb ell. D¡¯Albert Grossman, l¡¯home del folk, incl¨°s Bob Dylan, abans de barallar-s¡¯hi. De Tom Parker, tota la vida amb Elvis. ¡°L¡¯explicaci¨® de per qu¨¨ Elvis no va fer concerts fora d¡¯Am¨¨rica del Nord ¨¦s que Parker era immigrant il¡¤legal i no es refiava de poder tornar a entrar¡±. De Jon Landau, el periodista que va descobrir Springsteen (¡°he vist el futur del rock i es diu Bruce Springsteen¡±). O de Kelley Lynch, examant de Leonard Cohen, a qui va plomar. Etc¨¨tera.

Gavald¨¤ tamb¨¦ ha tractat els grups inventats, des de Milli Vanilli a The Archies, uns dibuixos animats. Un episodi particularment treballat ¨¦s el del pop i el futbol, amb especial atenci¨® als seguidors brit¨¤nics, que combinen a la perfecci¨® totes dues passions. Per exemple, Elton John, que va presidir el Watford als anys setanta i el va fer pujar a la Premier League. O la fidelitat dels Oasis amb el Manchester City. De fet, Guardiola, quan va arribar a la banqueta de l¡¯equip, va ser entrevistat per un dels germans, Noel Gallagher. El programa en mostra un fragment on no sembla que els dos personatges, tot riallers, s¡¯avinguin gaire en gustos musicals. Gavald¨¤ tamb¨¦ repassa m¨²sics que han dedicat temes a jugadors, com Los Planetas, Serrat o Andr¨¦s Calamaro.

El programa te dues seccions fixes. El final, on un grup o solista catal¨¤ versiona un dels temes de qu¨¨ ha tractat el cap¨ªtol. I una entrevista que tria amb encert ¡ªJordi Beltran, Gay Mercader...¡ª i de la qual s¡¯ofereix la versi¨® sencera, no solament els bocins declaratius inclosos en l¡¯emissi¨®, al web del programa. Un altre ganxo per mirar-s¡¯ho a internet.

Mitja horeta ben aprofitada, amb escenaris diferents cada vegada, en qu¨¨ no es confon l¡¯agilitat amb l¡¯anar de pressa, i amb respecte cap a la m¨²sica i els m¨²sics.