Amb l¡¯excusa de les tom¨¤tigues seques

La profunda i ind¨°mita dissenyadora de mobiliari i arquitecta francesa Charlotte Perriand (1903-1999), tamb¨¦ col¡¤laboradora de Le Corbusier, va fer un viatge en canoa, l¡¯any 1932, per tota la costa de Mallorca (i despr¨¦s Eivissa). Moderna, llesta, bella i amant de la vida natural, bona fot¨°grafa i model, a les seves mem¨°ries Une vie de cr¨¦ation deix¨¤ dit: ¡°El poble estava perdut entre oliveres, cantaven les xigales, els habitants, mig pescadors, mig pagesos, eren als camps. Al migdia, el so d¡¯un corn mar¨ª resson¨¤ molt de temps. Els homes, un a un, tornaven al poble per menjar. Les cases estaven emblanquinades, vorejaven carrerons estrets, resguardats del sol per canyissos (safates) de v¨ªmet (canya) trenat sobre els quals s¡¯assecaven tom¨¤tigues, mentre penjaven cebes i prebes¡±. Les tom¨¤tigues seques (modernes) populars ara a Mallorca, reserva pagesa des de fa dos segles, ¨¦s material gurmet a Sic¨ªlia i mig It¨¤lia. ?s americ¨¤¡­

¡°Cap restaurant¡±, ressalta, ve a un lloc ¡°bene?t¡±, i lloa ¡°l¡¯amabilitat de les dones guardianes¡± de casa seva que en tres hores preparen un arr¨°s paella de peix, guarnit de coses bones ¡ªla sal de la vida¡ª. ¡°?rem reis¡±, diu la republicana i roja. Creu que parla d¡¯un poble prop de cala d¡¯Or. ?s Calonge? Portopetra? S¡¯Alqueria Blanca? Es Lombards? Portocolom? Cala Figuera? Als anys seixanta, quan la Charlotte fa mem¨°ria dels seus trenta anys i dels anys trenta a Mallorca observa que ja no li agradaria tornar al lloc perqu¨¨ ara ¨¦s totalment un altre, transformat per l¡¯era de l¡¯oci ¡°Cala d¡¯Or ha esdevingut un lloc de moda, molt esnob¡±.

Els navegants a canoa a rem i vela, dissenyada per la Charlotte, des de la mar veren la fita del llevant de Mallorca, par damunt la costa contrabandista baixa del sud; ¨¦s son Salvador, a 509 metres. Al santuari, des dels anys trenta ¡ªde la Charlotte i de tantes persones¡ª resta la quarta generaci¨® de cuiners Mateu (lligats als entorns de confian?a de Joan March als or¨ªgens), fan l¡¯arr¨°s sec i una omelette souffle, gran truita estofada, postre franc¨¨s, dels millors del m¨®n.

Un dissabte en donaren fe els Maga, l¡¯irrepetible pintor Rafel Joan, na Cati i companyia. Ells varen redescobrir fa poc Charlotte Perriand en un documental. Ella es retrata l¡¯esquena nua contra l¡¯horitz¨® amb un collaret de bolles.

S¡¯ha de dir que les fotos belles i el resum de les paraules del viatge i els detalls no laterals sobre la Charlotte formaren part de l¡¯exposici¨® ¡°Le Corbussier a Mallorca. 1932¡±, amb els poderosos dibuixos i textos de Corbu sobre la Seu, Gaud¨ª/Jujol, especialment Formentor, en el seu frustrat projecte de reforma de l¡¯hotel ic¨°nic. La mostra i els papers editats i finits s¨®n del 2010, un part de lletres i idees, prec¨ªs, del catedr¨¤tic i arquitecte que no constru¨ª Josep Quetglas (amb l¡¯equip Magdalena Jaume, Jaume Mayol, Rafel Moranta). Els fets de recuperaci¨® dels gegants globals de l¡¯arquitectura i el disseny s¨®n de l¡¯¨¨poca de quan Jaume Carbonero era conseller d¡¯Obres P¨²bliques i l¡¯exhibici¨® es feu al Col¡¤legi d¡¯Arquitectes a ca la Torre, Palma.

Un dia, un any, alguna persona cineasta/periodista/historiadora/documentalista (o tots plegats) far¨¤ per IB3 o TV3 o ?puntMedia (TVE o Arte potser) la gran hist¨°ria de reconstrucci¨® no mitificada ni egoliter¨¤ria dels vincles europeus/americans/mallorquins dels grans cracs que s¡¯enganxen al bon pintor William Cook, amb casa a El Terreno de Palma, vinculat a Le Corbusier, el seu client ¡ªde qui son pare tenia casa a Par¨ªs (destrossada per la guerra); Cook, qui feu de reclam a l¡¯escriptora Gertrude Stein i Alice B. Toklas, a principis del XX¡ªper fugir de la primera gran guerra. Stein, amiga de Picasso i col¡¤leccionista va vendre un Matisse per tenir doblers de butxaca; i ella i la seva parella Alice B. ¡ªi bi¨°grafa¡ª varen viure un any a Palma, davall Bellver. Cook era el seu ¨¤ngel per a tot. All¨° que ell pinta, una finestra de Palma, amb una figura de fusta articulada t¨¦ eco tamb¨¦ a una casa de Le Corbusier, el mateix cos devora el finestral. Quetglas ho afin¨¤.

?s sabut i mal dit que Gertrude Stein adre?¨¤ cap a Mallorca Robert Graves en la c¨¨lebre frase/catecisme i no exacta: ¡°Mallorca ¨¦s el parad¨ªs si el pots resistir¡±. Nicole d¡¯Amonville Alegria, poeta i traductora, de Dei¨¤, coneixedora de Graves i el seu m¨®n, en especial de la seva musa i deessa Laura Riding (¡°la meva musa soc jo¡±), t¨¦ la versi¨® m¨¦s concreta i ajustada de la cita de Stein a Graves. ¡°Si vos agrada el parad¨ªs, Mallorca ho ¨¦s¡±. Riding pensa: ¡°Exacta Mallorca. Diminuta Dei¨¤¡±.

L¡¯enfilall de vips, el relat possible de gent global, sens dubte, enganxen Cook/Palma/El Terreno (per no entrar en Cela, els Kerrigan, Ritch Miller, Mir¨®, Borges, Caballero Bonald, Llompart, si voleu).

Determinats illencs necessiten ¡ªdes de sempre¡ª la mirada de l¡¯altre, de l¡¯extern, l¡¯an¨¤lisi o retrat del viatger i te¨°ricament important, per entendre¡¯s o poder explicar-se a s¨ª mateixos i als altres. ?s una cab¨°ria estimada des dels pioners ge¨°grafs/cart¨°grafs o narradors cl¨¤ssics, observadors colonials, b¨¨l¡¤lics, gens literaris o prescriptors per a l¡¯¨²s de l¡¯oci.

Les sent¨¨ncies d¡¯aleshores encara ¡ªgaireb¨¦ tres milions d¡¯anys m¨¦s tard¡ª es manegen a manera de dogma definitori, veritat de l¨¤pida indeleble del que ¨¦rem i ¨¦s bo de les Illes: vins, olis, figues, formatges, posem per cas. Res ¨¦s semblant.

Dels relats emboirats de les conquestes, autocr¨°niques de guerres, Llibre dels fets (Jaume I, 1229), es pass¨¤ als llibres de viatgers rom¨¤ntics, belles cr¨°niques en cru de Valldemossa i Mallorca que feu George Sand, o detalls del ve?nat de Dei¨¤, com Graves. Dietaris profunds, inventats o oportunistes, estan farcits d¡¯observacions, retrats i sent¨¨ncies (com penes de mort, algunes) que dibuixen una fenomenal recreaci¨® dels detalls i els errors. El visitant sol sintetitzar, resumir, destacar.

Walter Benjamin, Cioran, Josep Llu¨ªs Sert, posem per cas, perforen el segle XX, que ¨¦s m¨¦s proper, real i cruel i deixaren rastres i opinions de solc endins sobre Eivissa, per no parlar de Josep Pla, la sal de tots els plats, l¡¯oli inevitable de tota prosa, cuinada amb verdura i peix.