Les terrasses es disparen en ple debat per l¡¯espai p¨²blic a Barcelona

La lluita pel metre quadrat d¡¯espai p¨²blic sobres les voreres de part de la ciutat, especialment les de l¡¯Eixample i Ciutat Vella, ¨¦s gaireb¨¦ a mort. Entre les motos, les terrasses, i ¡ªencara¡ª molts aparcaments de bicicletes, la superf¨ªcie de pas que li queda al vianant ¨¦s cada vegada m¨¦s petita. En quatre anys, el nombre de llic¨¨ncies de terrasses a la ciutat ha crescut un 37%, de manera m¨¦s perceptible a l¡¯Eixample. L¡¯ordenan?a que les regula es va aprovar el 2018 per¨° no conven? ning¨², ni als ve?ns, ni als restauradors i, en certa mesura, tampoc al mateix Consistori, que la va impulsar.

El 2015, a Barcelona, hi havia 3.889 llic¨¨ncies de terrasses. En taules i cadires, 18.827 i 71.608, respectivament. I l¡¯any passat es va tancar amb 5.330 llic¨¨ncies, 24.046 taules i 90.660 cadires, segons les dades de l¡¯Ajuntament de Barcelona, que reflecteixen l¡¯increment gradual que s¡¯ha registrat any rere any. Una altra dada: el districte de l¡¯Eixample concentra el 30% de les terrasses de Barcelona, i nom¨¦s a Ciutat Vella n¡¯hi ha 400. La regulaci¨® de les terrasses va ser, precisament, un dels esculls del Govern d¡¯Ada Colau, que es va trobar amb una recentment aprovada normativa del seu antecessor, Xavier Trias.

Despr¨¦s d¡¯arribar a un acord amb el gremi de restauradors, al juny de l¡¯any passat es va aprovar una nova norma que tampoc acaba de conv¨¨ncer ning¨². Amb l¡¯ordenan?a de les terrasses a la m¨¤, l¡¯espai que ha de quedar lliure per al vianant entre la fa?ana i la terrassa ¡°de manera orientativa¡±, concreta el text, ¨¦s del 50% de la vorera. I, en qualsevol cas, no ha de ser inferior als 1,80 metres ¡ªo excepcionalment 1,50¡ª d¡¯acord amb una ordre ministerial del 2010 que va fixar el concepte de Itinerario Peatonal Accesible (IPA). No obstant aix¨°, amb el metre a la m¨¤, hi ha for?a terrasses que no compleixen aquesta dist¨¤ncia, tot i que tamb¨¦ se la salten quioscs i botigues de queviures. ¡°A les terrasses els surt a compte saltar-se la llic¨¨ncia que tenen i posar m¨¦s taules i cadires perqu¨¨ les sancions s¨®n m¨ªnimes en comparaci¨® amb els ingressos¡±, sost¨¦ Ana Men¨¦ndez, la presidenta de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns (FAVB), una entitat que va portar la norma als tribunals. Es queixa que l¡¯ordenan?a afavoreix l¡¯activitat econ¨°mica per sobre del dret del ciutad¨¤. Posa un exemple: a la pla?a Reial de Barcelona hi ha m¨¦s d¡¯un miler de cadires de bars i restaurants i nom¨¦s 12 seients p¨²blics. No ¨¦s l¡¯¨²nica al G¨°tic: a la pla?a de les Olles hi ha dues terrasses grans de bars per¨° qui vulgui seure sense pagar ho haur¨¤ de fer en un carrer¨® adjacent.

Terrasses a la cal?ada

Els bars i els restaurants estan obligats a tenir, en un lloc visible, la llic¨¨ncia d¡¯ocupaci¨® de l¡¯espai p¨²blic. L¡¯ordenan?a vigent estipula la taxa de les terrasses en funci¨® dels m¨°duls que tenen ¡ªel m¨ªnim ¨¦s d¡¯una taula i quatre cadires¡ª i la localitzaci¨®. Per categories, una de les m¨¦s cares ¨¦s la que suposa 1,045 euros per dia i m¨°dul. Si, per exemple, aquesta terrassa ¨¦s de 4 m¨°duls ¡ª quatre taules i 16 cadires¡ª la taxa anual seria d¡¯uns 1.525 euros. Per sosta, hi ha preus d¡¯entre 0,246 i 0,135 euros per dia. ¡°Jo compleixo amb el que tinc. Vaig demanar un m¨°dul m¨¦s i me¡¯l van denegar, i ho estic respectant perqu¨¨ no vull sancions, tot i que ¨¦s veritat que d¡¯altres s¡¯ho salten¡±, explica el propietari d¡¯una terrassa de la pla?a de Joanic.

Aquest ¨¦s un altre punt de fricci¨®, les sancions. ¡°El que ¨¦s cert ¨¦s que fins que no vam aprovar l¡¯ordenan?a amb prou feines s¡¯havien posat sancions i ara s¨ª que ho fem¡±, afirma Janet Sanz, la tinent d¡¯alcalde d¡¯Urbanisme. La infracci¨® m¨¦s greu ¨¦s de 3.000 euros i la que menys, de 750, que es redueixen fins a menys de la meitat si es fa el pagament r¨¤pid. L¡¯any passat es van interposar 1.361 sancions i es van retirar elements de 20 terrasses per ¡°incompliments flagrants¡±, segons dades del Consistori, al qual li agradaria estendre el model de terrasses en cal?ada¡ªeliminant places d¡¯aparcament de cotxes ¡ª que han posat en pr¨¤ctica a la Sagrada Fam¨ªlia per alleugerir la pressi¨® a les voreres. ¡°S¨®n temes complexos per¨° creiem que la saturaci¨® de les voreres no est¨¤ generalitzada, excepte en algunes zones de l¡¯Eixample i Ciutat Vella¡±, argumenta la regidora, que destaca que en altres ciutats europees es paga molt m¨¦s per ocupar l¡¯espai p¨²blic: ¡°A Roma la tarifa ¨¦s de 5 euros al dia. ?s clar que, per a aix¨°, necessitem suports que no tenim¡±.

A l¡¯altra cara de la moneda de les terrasses, el gremi es queixa que el Consistori est¨¤ pressionant els restauradors, especialment als de Ciutat Vella i de zones determinades: el passeig de Joan de Borb¨® i la Rambla. ¡°L¡¯any passat es van comen?ar a rebre notificacions de p¨¨rdues de taules que s¡¯estan recorrent¡±, apunten portaveus del gremi. En concret, al passeig de Joan de Borb¨® es vol disminuir les terrasses de 5 metres de fons a 3,8 i a la Rambla, una reducci¨® de 400 taules a 300.