El crit de Marta Pascal

Ja fa molt de temps que un dels aspectes m¨¦s incomprensibles de la pol¨ªtica catalana ¨¦s la sobtada desaparici¨® del moderantisme de centredreta que en el seu moment va caracteritzar l¡¯antiga CiU. El lliscament dels expujolistes des del 2015 pel pendent del tot o res, la seva reiterada rendici¨® a les exig¨¨ncies maximalistes dels seus rivals d¡¯ERC i de la CUP en moments cr¨ªtics i l¡¯abandonament del seu protagonisme en l¡¯escenari espanyol han creat un enorme buit al centre mateix de l¡¯espectre pol¨ªtic catal¨¤. On abans hi havia CiU, ara no hi ha m¨¦s que un buit. ?s ben sabut que en pol¨ªtica el buit no existeix, per¨° l¡¯espai que ocupava la coalici¨® del nacionalisme moderat creada i dirigida per Pujol no l¡¯ha omplert ning¨², cap m¨¦s partit, ni cap m¨¦s lideratge. El PDeCAT ¨¦s poc m¨¦s que una ombra, un espectre que recorda CiU.

Aix¨ª ¨¦s com una creixent sensaci¨® d¡¯orfandat ha crescut en els mitjans socials de la dreta catalana en els ¨²ltims anys. Va n¨¦ixer amb els primers passos en fals que va fer Artur Mas el 2012. Va cr¨¦ixer amb les absurdes apostes de Carles Puigdemont, el vacu ¡°o refer¨¨ndum o refer¨¨ndum¡± que responia a l¡¯esquema psicopol¨ªtic del tot-o-resisme que tant mal ha fet a Catalunya al llarg de la hist¨°ria en moments de crisis agudes. Ha arribat a cotes fins ara inimaginables amb la no-gesti¨® de Quim Torra al capdavant del Govern catal¨¤. Una inevitable conseq¨¹¨¨ncia de la volatilitzaci¨® d¡¯un moderantisme catalanista satisfactori per als qui el van considerar la seva opci¨® durant tres d¨¨cades ¨¦s l¡¯exist¨¨ncia entre ells d¡¯una barreja de desorientaci¨®, confusi¨® i fins i tot empipament. A aquest segment social sembla adre?ar-se Marta Pascal quan critica que Carles Puigdemont s¡¯hagi apoderat des de Brussel¡¤les de la direcci¨® del partit.

La presa de posici¨® de Pascal mostra que en queda alguna cosa, d¡¯aquell moderantisme. ?s dif¨ªcil predir si aquest crit d¡¯alarma arriba a temps. Una amena?a d¡¯escissi¨® ¨¦s sempre material explosiu en la vida de qualsevol partit. Indica l¡¯exist¨¨ncia de seriosos dubtes sobre una reconducci¨® pol¨ªtica. La tan esbombada pugna entre ERC i el PDeCAT per l¡¯hegemonia en l¡¯independentisme ¨¦s, en realitat, una falsa explicaci¨® per a la deriva su?cida en la qual segueix obstinada l¡¯actual direcci¨® dels expujolistes. Les reaccions en contra que ha suscitat no auguren res de bo: els que han portat el catalanisme al precipici, des del fons del qual gesticula, es mostren decidits a consumar la seva proesa: de derrota en derrota fins al desastre final. Per al PDeCAT, competir amb ERC i la CUP en el terreny del radicalisme i de l¡¯independentisme implica, simplement, la desnaturalitzaci¨® del seu projecte.

Tan incomprensible com la desaparici¨® del moderantisme ho ¨¦s que no hagi sorgit cap partit que aspiri a substituir-lo. Ning¨² intenta omplir aquest buit. Seria ingenu pensar que ho pot fer l¡¯ERC d¡¯Oriol Junqueras, la que va emp¨¨nyer Puigdemont a prendre les seves grans decisions err¨°nies. En l¡¯haver de Junqueras i ERC figuren fites del contrasentit que han passat a la petita hist¨°ria, com el tuit de les ¡°155 monedes de plata¡± protagonitzat per Gabriel Ruf¨ª¨¢n i, m¨¦s recent, el rebuig al Congr¨¦s dels Diputats dels Pressupostos Generals del Govern de Pedro S¨¢nchez que va precipitar la convocat¨°ria de les eleccions generals del dia 28. Aut¨¨ntics trets al peu disparats per genis de la pirot¨¨cnia verbal. L¡¯aposta del republicanisme no ¨¦s el moderantisme, sin¨® una ruptura, un canvi de r¨¨gim.

Com si es tract¨¦s d¡¯un joc de miralls, la crisi catalana va encastellar el desembre del 2017 com a principal for?a de l¡¯oposici¨® al Parlament un partit, Ciutadans, nascut precisament amb la voluntat expressa de combatre el nacionalisme catal¨¤. Caldria pensar que, amb tot el catalanisme en crisi i rumiant els fracassos dels seus est¨¨rils cinc anys de pugna amb el PP, Ciutadans aspir¨¦s a ocupar l¡¯espai pol¨ªtic d¡¯un centrisme catal¨¤. No obstant aix¨°, els seus l¨ªders, Albert Rivera i In¨¦s Arrimadas, han fet justament el contrari: s¡¯han llan?at a competir amb el PP i amb els extremistes de Vox per erigir-se com la millor representaci¨® del nacionalisme espanyolista reaccionari, recentralitzador, anticatalanista i anticonstitucional en la mesura en qu¨¨ pret¨¦n fer marxa enrere en el model auton¨°mic. Potser ho aconseguiran, ja es veur¨¤, i aix¨° els col¡¤locar¨¤ en una posici¨® rellevant en el marc general espanyol. Per¨° si ¨¦s aix¨ª, a Catalunya no seran mai una opci¨® per al moderantisme. El buit continua aqu¨ª.