Un Parlament sense autoestima

El Parlament de Catalunya t¨¦ una crisi d'autoestima. No s'estima, camina capcot com un aficionat de l'Espanyol que s'havia cregut que ara s¨ª que hi havia un nou projecte esportiu. Cada sessi¨® plen¨¤ria ¨¦s la calcomania de l'anterior. Els seus debats ofereixen menys varietat que l'harmonia d'un cant gregori¨¤.

Certament, l'acci¨® del Govern ¨¦s dif¨ªcil de fiscalitzar. Per la seva excel¡¤l¨¨ncia? No, pels mateixos motius pels quals resulta impossible xutar una bombolla de sab¨®. En la sessi¨® d'aquest dimecres, el l¨ªder de la CUP, Carles Riera, es queixava precisament de la falta de decisions governamentals, i el president Quim Torra hi ha respost contundent (sic): ¡°Governem, i governem republicanament¡±. I com es governa republicanament?, us deveu preguntar. Pel que sembla, segons Torra, la clau s¨®n les reunions que mant¨¦ el F¨°rum C¨ªvic i Social per al Debat Constituent ¡ªtamb¨¦ conegut com ¡°all¨° del Llu¨ªs Llach¡±¡ª per pobles i ciutats recollint idees, c¨ªviques i socials, per descomptat, per constituir en un futur immediat/proper/lluny¨¤/imperfecte aquesta rep¨²blica. Perfecte, ja s¨¦ de qu¨¨ puc parlar a la cua del pa.

Per¨° aquesta inanitat no ¨¦s exclusiva del Govern. Els portaveus independentistes, per exemple, podrien llegir en cada sessi¨® el mateix discurs ple de ret¨°rica i greuges sense que ning¨² ho not¨¦s (potser ho estan fent). I els diputats de Ciutadans han esgotat les f¨®rmules creatives per colar missatges antiproc¨¦s (que ¨¦s una altra manera de fer processisme). Ja ni s'esforcen a dissimular. A la segona frase, la diputada Sonia Sierra ja ha deixat anar all¨° dels ¡°diners de tots els catalans¡±, i una altra parlament¨¤ria ciutadana, Mar¨ªa Luz Guilarte, ha ficat amb cal?ador el tema en una cr¨ªtica a la pol¨ªtica tur¨ªstica, dient una cosa semblant a ¡°consellera, el turisme, bla, bla, ui, quin desastre, el proc¨¦s¡±. Tot ¨¦s igual, tot s'hi val per complir l'objectiu de Ciutadans: que es parli de la independ¨¨ncia.

Aquesta ¨¦s la realitat del Parlament de Catalunya, i els escassos intents de plantejar q¨¹estions diferents recorden els esfor?os desesperats d'un programa de televisi¨® que intenta remuntar uns ¨ªndexs d'audi¨¨ncia que s'enfonsen imparablement. Aquests esfor?os no solen donar resultat i el programa acaba sortint de la graella al cap de poc temps. No deixa de ser una paradoxa que el Parlament d'una comunitat que aspira a ser alguna cosa m¨¦s que una simple descentralitzaci¨® administrativa prengui menys decisions per al Govern del dia a dia que qualsevol altra amb menys expectatives.

En aquest Parlament sense autoestima s'ha desencadenat una fugida de diputats que sembla la de Steve McQueen i els seus col¡¤legues de La gran evasi¨®, tots corrents cap a les llistes de les eleccions generals, on hi ha ara com ara l'aut¨¨ntica teca de la pol¨ªtica. El d'avui ha estat l'¨²ltim ple catal¨¤ d'In¨¦s Arrimadas (Cs), Laura Borr¨¤s (JxCat), Andrea Levy (PP) i el vicepresident segon del Parlament, Jos¨¦ Mar¨ªa Espejo-Saavedra (Cs). I ja fa uns dies que en va sortir Joan Josep Nuet en la seva fugida personal des de l'esquerra radical cap al centre.

En aquest Parlament tan animat com una reuni¨® de l¨ªquens a la Groenl¨¤ndia nord encara ha sonat m¨¦s nost¨¤lgica de l'imaginable la glossa de l'exdiputat socialista Eduardo Mart¨ªn Toval, que va morir fa unes setmanes d'un atac al cor. El rep¨¤s biogr¨¤fic que n'ha fet Miquel Iceta ¡ªuna mica fred, per cert¡ª ha traslladat els m¨¦s vells ¡ªaixeco el dit per al¡¤lusions¡ª fins al temps en qu¨¨ es prenien decisions. Dolentes o bones, per¨° reals.