Quatre vies

Dilluns passat es va fer al COAC un debat sobre Arquitectura social i ciutat, dedicat a observar les reformes de la Via Laietana, l¡¯avinguda del Paral¡¤lel, la Rambla i el Moll de la Fusta. El primer que cal assenyalar d¡¯aquest debat ¨¦s que planteg¨¦s una explicaci¨® i discussi¨® conjunta de quatre vies tan transcendentals per a Barcelona. ?s la constataci¨® d¡¯un encert que genera alhora una innegable sensaci¨® que s¡¯hauria hagut de fer molt abans, no per la import¨¤ncia del fet en si, sin¨® pel que t¨¦ d¡¯idea de ciutat i del projecte que aix¨° comporta. La primera sessi¨® va permetre veure conjuntament les quatre reformes, engegades parcialment o en curs, algunes amb un historial que ha vist tres governs municipals i m¨¦s de 10 anys d¡¯estudis i propostes als quals encara els queda un llarg recorregut.

L¡¯ordre de les intervencions va evidenciar m¨¦s coses. La Via Laietana ¨¦s probablement la que, tot i operar sobre un carrer relativament nou (de fet, la reforma t¨¦ poc m¨¦s de 100 anys), fa paleses unes dificultats innegables per encaixar el seu paper d¡¯arteria de connexi¨® amb la seva amplada i fragilitat t¨¨cnica, at¨¨s que el seu subsol ¨¦s artificial i cont¨¦ els t¨²nels de metro i les galeries de serveis i clavegueram. La seva joventut s¡¯expressa tamb¨¦ en el fet que es tracta d¡¯un carrer projectat i que en realitat ¨¦s una llarga massa edificada amb edificis-illa, que resol la via, les comunicacions subterr¨¤nies i la sutura amb els dos costats de la ciutat hist¨°rica.

El projecte de reforma insisteix a fer de qualsevol cru?lla un lloc per donar continu?tat a les voreres, per¨° amb aquesta operaci¨® s¡¯accentua el car¨¤cter de tub de fluids del qual, per altra banda, es vol fugir. Aquest mateix problema el t¨¦ la reforma del Paral¡¤lel, en qu¨¨ les cru?lles de la banda de l¡¯Eixample, amb la mateixa intenci¨®, acaben ajudant a canalitzar el carrer, cosa que el fet de posar el carril bici al centre i una franja verda de protecci¨® al vessant sud sentencia definitivament. Podr¨ªem dir que els dos carrers, malgrat que hagin augmentat considerablement l¡¯espai per a vianants (la Via Laietana, en m¨¦s d¡¯un 80%), produeixen un efecte carril que es transmet de les bicis al conjunt de la via. En els dos casos, com tamb¨¦ passa a la Rambla, es vol donar continu?tat, una idea escoltada a bastament en les explicacions. Voldria fer veure que, amb la millor de les intencions, es continuen posant en pr¨¤ctica coses que semblen venir del m¨®n de la circulaci¨® de vehicles per resoldre la vida dels vianants.

La Rambla ¨¦s el projecte acabat m¨¦s recent, per¨° dilluns, en veure¡¯l conjuntament amb el d¡¯altres carrers, es podia percebre tot el que hi t¨¦ en com¨² i en qu¨¨ s¡¯hi diferencia. ?s el que ha estat m¨¦s a prop d¡¯entendre el paper de les fa?anes en l¡¯arquitectura del carrer, per¨° encara es queda curt quan diu coses com ara: ¡°Recuperar la percepci¨® de l¡¯espai Rambles de fa?ana a fa?ana¡±. M¨¦s aviat hauria de dir: ¡°Recuperar la percepci¨® de l¡¯espai incloent-hi les fa?anes¡±. No ¨¦s superficial, no ¨¦s pell; ¨¦s carn, amb tot el que cont¨¦ i l¡¯habita. Aquest detall hauria pogut desmarcar la proposta per a la Rambla de l¡¯objectiu de lluitar contra la discontinu?tat i la fragmentaci¨® del passeig, uns termes utilitzats amb clara intenci¨® negativa. La incorporaci¨® de ple dret de les fa?anes ho desbarataria perqu¨¨ s¨®n, per definici¨®, discont¨ªnues i fragment¨¤ries, per¨° formen un conjunt que es percep n¨ªtidament; al contrari, l¡¯inter¨¨s sembla centrar-se en el paviment.

El darrer projecte presentat, el del Moll de la Fusta, per la seva posici¨® geogr¨¤fica va permetre entendre diverses q¨¹estions presents en els anteriors. Tot all¨° que els altres volen conquerir, continu?tat i carrilitzaci¨® m¨¤xima, aquest intenta superar-ho. Potser ¨¦s per la consci¨¨ncia que actua com una riba que recull diferents carrers del barri que apareixen com a torrents en els dibuixos anal¨ªtics, i potser per aix¨° mateix ¨¦s el que considera que el Front Mar¨ªtim comen?a m¨¦s enrere, al carrer Ample i inclou, no la fa?ana, sin¨® els edificis sencers que formen la cara del passeig, com hauria pogut fer el de la Via Laietana. Per¨° el fet ¨¦s que apareix com una proposta que cerca la fragmentaci¨® positiva i tracta de matisar la continu?tat del passeig i els seus sorollosos carrils rodats, per aconseguir que el barri pugui fer el salt al port. Esperem que ho aconsegueixi.