La revoluci¨® de l¡¯obvietat

El t¨ªtol agafa en pr¨¦stec una frase pronunciada per Jordi Amat en directe a la r¨¤dio ¨CSER Catalunya¨C despr¨¦s d¡¯escoltar Carles Campuzano presentant el seu llibre Reimaginem la independ¨¨ncia. El pol¨ªtic despla?at ¨Ci segons Puigdemont, ressentit¨C destil¡¤lava les idees base de les seves reflexions p¨²bliques incidint en els errors que l¡¯independentisme ha de corregir. Ell sap que, de moment, aquest reconeixement no arribar¨¤ perqu¨¨ una part de Catalunya viu segrestada emocionalment i l¡¯altra, sotmesa a unes consignes que m¨¦s que apaivagadores semblen pensades per furgar en la ferida i tot seguit abocar-hi alcohol. I aix¨ª la tenim, ben viva. Passa, no obstant aix¨°, que la vida continua i qui m¨¦s qui menys es deu als seus menesters, que no s¨®n pocs. I aix¨° fomenta que avancin progressivament les l¨ªnies paral¡¤leles que dibuixen la doble realitat que defineix la vida p¨²blica i descriuen els actes privats.

La primera, sumida en una acumulaci¨® de vicis habituals als quals ¨²ltimament s¡¯hi ha afegit la causa del proc¨¦s, que la pol¨ªtica judicialitzadora ha convertit en proc¨¦s a la causa. Per aix¨°, quan Cayetana ?lvarez de Toledo renya els empresaris que l¡¯escolten al C¨ªrculo Ecuestre, aprofita l¡¯ocasi¨® per traslladar-los la responsabilitat que no va voler assumir el Govern de Mariano Rajoy. Malgrat tot, i encara que no vulgui sentir-se¡¯n deutora i dissimuli, sap que les sigles s¨®n les mateixes que els colors i que va fallar l¡¯Estat s¨°lid que defensa, perqu¨¨ d¡¯opcions per evitar el desastre, n¡¯hi va haver m¨¦s d¡¯una. Com negociacions amb ETA tamb¨¦ en temps d¡¯Aznar, per seguir el fil que tant els agrada tensar intentant assimilar la Catalunya d¡¯avui amb l¡¯Euskadi de llavors.

Quan un pol¨ªtic perd la vergonya i diu coses semblants, la majoria se l¡¯escolta pensant que els seus arguments s¨®n de sentit com¨²

Tot aix¨° que, per obvi, a Catalunya est¨¤ m¨¦s assumit que al Madrid pol¨ªtic i a l¡¯Espanya invertebrada, per a l¡¯autoproclamat bloc constitucionalista sona revolucionari. Despr¨¦s com a reacci¨® digna d¡¯escarment perqu¨¨ sempre l¡¯evid¨¨ncia resulta m¨¦s molesta que no pas la imaginaci¨®. Per aquest motiu no passa ni un dia sense que hi hagi esl¨°gan propagand¨ªstic que incideixi en aquesta pretensi¨®: anar modulant el relat perqu¨¨ al final s¡¯ajusti al desitjat. I com m¨¦s lluny estigui de la realitat recordada per la meitat de la poblaci¨®, millor.

Que la part interessada a redefinir el que ha passat s¡¯hagi posat tard i malament a modelar els fets t¨¦ un doble inconvenient. Un, el segon ho ¨¦s perqu¨¨ abans va arribar el primer i aquest, autoproclamat moralment vencedor, tendeix a escriure la hist¨°ria. Dos, el que ronsejava se sent obligat a ser molt m¨¦s contundent per poder fer-se un lloc sota un sol ofuscat. I fins i tot vivint de rendes de la massiva manifestaci¨® de l¡¯octubre passat ha de recon¨¨ixer que ni abans ni despr¨¦s va poder o va saber aconseguir una fita semblant. D¡¯aquell record, aquesta r¨¤bia. Un sentiment que els pron¨°stics fan revifar. D¡¯aqu¨ª ve la utilitzaci¨® electoral de Catalunya a la resta d¡¯Espanya i el seu ¨¨xit andal¨²s, a l¡¯espera, cada dia menys probable, de veure¡¯s reprodu?t l¡¯¨²ltim diumenge d¡¯abril.

Res d¡¯aix¨° significa avalar el procedir independentista. Al contrari. Ni per callar-lo ni per pregonar-lo hi assisteix majorment la ra¨®.

En contrast, l¡¯evid¨¨ncia dels actes privats es proclama en unes actuacions cada vegada m¨¦s ajustades a la normalitat perqu¨¨ la quotidianitat impedeix viure de dol permanent. A for?a de resignaci¨® es recuperen les ganes perdudes arran del dolor i fins i tot les celebracions familiars es reprenen evitant els motius de discussi¨®. ?s com si el silenci no fos c¨°mplice del desengany i els riures alleugessin la frustraci¨®. I encara que la davallada puntual de l¡¯inter¨¨s pel que passa al Tribunal Suprem ho faci pal¨¨s, res fa preveure que una futura concentraci¨® de protesta no torni a ser multitudin¨¤ria i una repulsa social a una possible condemna no remogui les aig¨¹es ara falsament tranquil¡¤les. Tothom sap que el problema ¨¦s de fons, t¨¦ repliques i no desapareixer¨¤ f¨¤cilment. Igualment, tothom ent¨¦n que la soluci¨® nom¨¦s passa per la pol¨ªtica. Fins i tot els qui ho neguen. Els seus estirabots ho s¨®n en la mesura que ja van assumint que no els correspondr¨¤ aplicar-la. El seu descr¨¨dit ho continuar¨¤ sent quan no semblin capa?os d¡¯aconseguir els exigibles nivells d¡¯Estat a benefici de les raons d¡¯Estat.

Quan un pol¨ªtic perd la vergonya i diu coses semblants, la majoria se l¡¯escolta pensant que els seus arguments s¨®n de sentit com¨². El m¨¦s curi¨®s ¨¦s que alhora aquest pol¨ªtic s¡¯aparta o l¡¯aparten. I si se sotmet a les urnes, perd. Llegiu les mem¨°ries de Duran Lleida i entendreu el t¨ªtol: ¡°El risc de la veritat¡±. Canvieu veritat per obvietat, l¡¯¨²nica cosa que l¡¯artista no pot veure i el p¨²blic, s¨ª. I Oscar Wilde ho va rematar dient que el resultat ¨¦s la cr¨ªtica dels periodistes. Per aix¨° a alguns ens voldrien jubilats.