Morir per Sant Jordi

Morir per Sant Jordi seria un bon t¨ªtol per a alguna novel¡¤la publicada amb vista a la diada. L¡¯argument podria partir del final d¡¯una llibretera: l¡¯haurien trobat xafada sota una allau de llibres i caixes per obrir. Hauria dit a la fam¨ªlia que arribaria tard, que anaven molt endarrerits (molt!). Tots se¡¯n farien al c¨¤rrec. Per¨° aquella decisi¨® seria fatal i la llibreria que estimava com un fill esdevindria l¡¯escenari del seu funest dest¨ª. El cos l¡¯hauria descobert un dels dependents de bon mat¨ª, en obrir el local. No hi hauria hagut sang. Es veu que de tant bullir-li durant els dies previs al gran esdeveniment, ja no li¡¯n quedava: ¡°Estoy evaporada de cansancio¡±, hauria declarat en repetides ocasions. Malgrat tot, mantindria el rostre feli?, feli? de trobar-se finada en ambient literari. I tindria els ulls oberts, com si encara volgu¨¦s descobrir bons t¨ªtols per prescriure¡¯ls durant l¡¯eternitat.

Per¨° no. L¡¯inspirador t¨ªtol Morir per Sant Jordi t¨¦ una lectura molt m¨¦s lligada a la realitat explicable que a la ficci¨® editable. Una lectura circumstancial, d¡¯efem¨¨ride gremial, podr¨ªem dir-ne. Mireu: si ens posem el barret dels comptadors, Sant Jordi ¨¦s el cent tretz¨¨ dia de l¡¯any al calendari. En queden 252 m¨¦s per fer un any complet, 252 dies que un seguit de persones no van poder viure perqu¨¨ van morir un 23 d¡¯abril dels seus respectius moments en el temps. Per aix¨° se celebra el Dia Internacional del Llibre, en commemoraci¨® del llegat d¡¯aquelles persones (que resulta que eren persones escriptores).

Aix¨ª ¨¦s com cada 23 d¡¯abril celebrem la mort (la vida, la vida!) de Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Tamb¨¦ la d¡¯altres menys coneguts, com Edgar Neville i Inca Garcilaso de la Vega. Hi hem de sumar algun escriptor m¨¦s nostrat, com ¨¦s el cas de Josep Pla i Maria ?ngels Anglada. Vistes aquestes coses, Morir per Sant Jordi podria ser un test de puresa per als bons escriptors, faltaria poder-los preguntar si tenien gat, que es veu que tamb¨¦ s¡¯estila per ser un dels grans.

Finalment, no vull acabar sense recordar un altre final en 23 d¡¯abril, molt m¨¦s comercial que el de la llibretera. I ¨¦s que per Sant Jordi fins i tot va morir Sant Jordi! (a Bit¨ªnia, diuen, el 303). Un martiri variat: cops de mall, volta i volta sobre graelles roents, claus a les sand¨¤lies, pedrots al cap. El nostre patr¨® tamb¨¦ va ser cremat, tallat per la meitat per unes espases girat¨°ries, enverinat ¡ªl¡¯ordre no el s¨¦, em sap greu si us interessa¡ª. Dir-vos que va haver-hi karma instantani: just despr¨¦s de tallar-li el cap, els botxins van morir rostits per un foc celestial. Per¨° d¡¯aix¨° fa molt de temps. I el temps ho cura tot. Llegim llibres malgrat els t¨ªtols. Collim roses malgrat les espines.