Experts i municipis alerten de la urg¨¨ncia de retirar l¡¯amiant

¡°L¡¯amiant est¨¤ per tot arreu. No podem saber quants milions de tones hi ha. Abans pens¨¤vem que nom¨¦s era perill¨®s quan es trencava, per¨° ara sabem que si es degrada per la seva antiguitat o la climatologia, tamb¨¦ ¨¦s nociu¡±, explica Llu¨ªs Mallart, un t¨¨cnic higienista especialista en amiant. La degradaci¨® ja ha comen?at perqu¨¨ la vida ¨²til de l¡¯amiant ¨¦s d¡¯entre 30 i 40 anys i quan m¨¦s es va fer servir en la construcci¨® va ser entre els anys seixanta i noranta. Alguns municipis s¡¯han posat fil a l¡¯agulla per con¨¨ixer la magnitud del problema, especialment els afectats per la f¨¤brica Uralita.

¡°La situaci¨® ¨¦s preocupant. Hem de detectar on est¨¤ l¡¯amiant i en quines condicions est¨¤¡±, afegeix Mallart. L¡¯amiant es va utilitzar massivament ¡ªfins que va ser prohibit el 2002¡ª per fabricar teulades, canonades, per¨° tamb¨¦ en parets d¡¯aparcaments, dip¨°sits d¡¯aigua¡­ Els experts insisteixen en la necessitat de tenir un mapa de localitzaci¨® d¡¯aquesta subst¨¤ncia t¨°xica ¡ªque pot provocar c¨¤ncer de pleura i pulm¨® o greus dol¨¨ncies respirat¨°ries¡ª i el seu nivell de degradaci¨®.

Segons Mallart, la vida ¨²til de l¡¯amiant pot variar segons la seva ubicaci¨® (exterior o interior, muntanya o mar) i de l¡¯erosi¨® que pateixi. ¡°La situaci¨® ¨¦s especialment greu en una canonada, que durant anys suporta la circulaci¨® d¡¯aigua a alta pressi¨®. ?bviament, la seva vida ¨²til ser¨¤ menor¡±, afegeix Mallart.

A Cerdanyola del Vall¨¨s, la f¨¤brica Uralita va estar operativa 90 anys. El que en un primer moment va ser una font de riquesa s¡¯ha convertit en una factura costosa: durant d¨¨cades la f¨¤brica va abocar sense control restes contaminades amb amiant i, fins i tot, se¡¯n barrejava amb sorra per al terra dels carrers. Conseq¨¹¨¨ncia: constantment afloren restes d¡¯amiant en patis d¡¯escoles o parcs i, fins i tot, ha impedit realitzar passos subterranis per evitar les vies del tren.

¡°Cerdanyola ¨¦s la ciutat m¨¦s castigada. Ens condiciona qualsevol actuaci¨® perqu¨¨ quan es fa una obra, la primera capa de sorra est¨¤ contaminada per amiant¡±, admet el regidor d¡¯Urbanisme, Iv¨¢n Gonz¨¢lez.

Cerdanyola ha desplegat diferents mesures per afrontar la problem¨¤tica: ha realitzat un estudi per localitzar l¡¯amiant als edificis municipals, en les inversions es dedica una partida especial per retirar la subst¨¤ncia i s¡¯han fet cales als patis de les escoles. Per¨° es troben amb dificultats quan es posa el focus en els habitatges: ¡°Que vengui l¡¯Ajuntament a casa a dir-te que el treguis no est¨¤ ben vist perqu¨¨ ¨¦s molt cost¨®s¡±, explica Gonz¨¢lez. A Ripollet, que tamb¨¦ va patir la pres¨¨ncia d¡¯Uralita, iniciar¨¤ les properes setmanes un estudi dels edificis p¨²blics.

El problema tamb¨¦ afecta Badia del Vall¨¨s. ¡°El 100% dels habitatges tenen amiant. I s¨®n edificis amb m¨¦s de 45 anys¡±, admet l¡¯alcaldessa, Eva Menor. L¡¯Ajuntament i els ve?ns col¡¤laboren per fer un mapa de localitzaci¨® de l¡¯amiant i del seu estat. ¡°Aix¨ª sabrem on cal actuar amb m¨¦s urg¨¨ncia¡±, afegeix el regidor. De moment, ja han intervingut en escoles i edificis p¨²blics, per¨° falten els particulars.

¡°Ens estem envoltant de llocs amb amiant que emeten fibres. Cal desamiantar el pa¨ªs perqu¨¨ podem tenir una segona epid¨¨mia si no es fa res¡±, adverteix el pneum¨°leg especialista en patologies relacionades amb l¡¯amiant, Josep Tarr¨¦s, el qual aclareix que la primera epid¨¨mia va afectar els treballadors ¡ªi els seus familiars¡ª de la f¨¤brica Uralita. De fet, Tarr¨¦s ha comptabilitzat 1.131 afectats nom¨¦s al Vall¨¨s Occidental, dels quals 353 han mort per malalties relacionades amb aquesta subst¨¤ncia.

Municipis i experts reclamen que el problema sigui considerat un assumpte de salut p¨²blica. ¡°A Espanya es tracta com un assumpte laboral i la normativa est¨¤ enfocada a garantir la seguretat dels treballadors de les empreses que al retiren¡±, es queixa Mallart. Aquest consultor apunta que hi ha altres barreres en la gesti¨® d¡¯aquesta subst¨¤ncia: la falta d¡¯experts que s¨¤piguen identificar-la i determinar el seu estat de degradaci¨®, aix¨ª com una normativa ¡°molt pobra i laxa¡±, quant a la seva retirada.

A aix¨° s¡¯afegeix la falta de conscienciaci¨® social. ¡°Molts paletes trenquen el fibrociment sense miraments i ens trobem restes fetes trossos¡±, denuncia Marcos Gonz¨¢lez, el gerent de gesti¨® de residus de la fundaci¨® Engrunes, una empresa autoritzada per retirar amiant.

A Badia del Vall¨¨s calculen que necessiten un mili¨® d¡¯euros, un repte gaireb¨¦ insalvable per a un Consistori amb 12 milions de pressupost i amb una escassa capacitat d¡¯inversi¨® ¡ª100.000 euros¡ª, per la nul¡¤la activitat industrial del municipi, que ¨¦s b¨¤sicament residencial.

Els municipis reclamen ajudes i corresponsabilitat a la Generalitat. ¡°Hem tingut la desgr¨¤cia de ser la capital mundial de l¡¯amiant i necessitem que altres administracions ens ajudin, com passa quan hi ha altres cat¨¤strofes¡±, reclama el regidor de Cerdanyola. ¡°No podem crear alarma, per¨° tampoc fingir que no passa res perqu¨¨ el perill potencial existeix¡±, afegeix l¡¯alcaldessa de Badia. Aquest diari no ha aconseguit la versi¨® de cap portaveu oficial de la Generalitat.