Mor Neus Catal¨¤, resistent de l¡¯horror nazi

La vig¨ªlia del 14 d¡¯abril, el dia de la proclamaci¨® de la Rep¨²blica, Neus Catal¨¤, una supervivent catalana dels camps d¡¯extermini nazis, ha mort aquest dissabte a la tarda als 103 anys a la resid¨¨ncia del seu poble natal, els Guiamets, a la comarca vin¨ªcola del Priorat, acompanyada de la seva filla. Activista antifeixista, republicana i feminista, va ser per sobre de tot una dona valenta i compromesa despr¨¦s de sobreviure a l¡¯horror dels camps nazis. Ni all¨¤ va deixar de lluitar: els qui la van con¨¨ixer expliquen que, quan al camp de Ravensbr¨¹ck (Alemanya), li va tocar treballar per a la ind¨²stria d¡¯armaments es va dedicar a inutilitzar bales i a sabotejar maquin¨¤ria. Al camp tamb¨¦ va forjar forts vincles emocionals amb dones de diverses nacionalitats amb les quals ha mantingut relaci¨® durant d¨¨cades.

Catal¨¤ va ser delatada a les autoritats nazis el 1943, quan vivia a Fran?a despr¨¦s de fugir al final de la Guerra Civil espanyola. Ho va fer acompanyant 180 nens dels quals estava al c¨¤rrec en una instituci¨® del Maresme. Es va casar a Fran?a, i amb el seu marit van col¡¤laborar amb els maquis i amb la resist¨¨ncia: rebien i transmetien missatges, armes, documentaci¨® i van allotjar refugiats pol¨ªtics. Fins que els van delatar, i abans del camp els van empresonar a la ciutat de Llemotges.

Despr¨¦s de sortir dels camps, a m¨¦s de Ravensbr¨¹ck va estar en un camp txec que depenia del de Flossenb¨¹rg (Alemanya), va aconseguir trobar el seu marit i van viure a Par¨ªs, on va exercir de professora (tot i que havia estudiat per a infermera) i van tenir dos fills. Quan va morir el seu marit va decidir tornar primer a Rub¨ª i despr¨¦s al seu poble. Tamb¨¦ els seus fills es van traslladar al Priorat tan bon punt es van jubilar per estar a prop de la seva mare.

Catal¨¤ mai va deixar de participar en actes d¡¯associacions de dones, de represaliats, va dedicar m¨¦s de 60 anys de la seva vida a defensar la mem¨°ria de les 92.000 dones mortes al camp de Ravensbr¨¹ck¡­ i va anar a votar en el refer¨¨ndum independentista de l¡¯1 d¡¯octubre. ¡°Sempre pensava en els altres, tothom l¡¯estimava i sorprenia que sempre estigu¨¦s alegre despr¨¦s de tot el que va passar¡±, explica la que va ser directora de l¡¯Institut Catal¨¤ de la Dona, Joaquima Alemany.

De jove, Catal¨¤ s¡¯havia diplomat en infermeria i va formar part de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i del sindicat UGT. Es va traslladar a Barcelona quan va comen?ar la Guerra Civil.