¡°La vida de Neus Catal¨¤ no te l¡¯acabes¡±

Neus Catal¨¤ (els Guiamets, Priorat, 1915), que va con¨¨ixer un dels grans, espantosos escenaris de l'horror nazi, el camp de Ravensbr¨¹ck, on va ser internada, veu ara com la seva vida, incloent-hi aquell terrible episodi, arriba a l'escenari de deb¨°, el del teatre. Un cel de plom, la novel¡¤la biogr¨¤fica sobre l'exdeportada que va publicar el 2012 l'escriptora Carme Mart¨ª (Amsterdam Llibres), s'ha convertit en la base d'un espectacle amb el mateix nom que dirigeix Rafel Duran i interpreta la popular actriu Merc¨¨ Ar¨¤nega. La pe?a, amb dramat¨²rgia de Josep Maria Mir¨®, es va estrenar oficialment ahir a la nit a la Sala Muntaner de Barcelona en el marc del festival Grec.

Ar¨¤nega desgrana sola en escena la mem¨°ria feta novel¡¤la (i teatre) de la valenta, entranyable i tossuda lluitadora antifeixista que el 7 d'octubre complir¨¤ cent anys (encara que consta com a inscrita el 15 de juny, despr¨¦s de perdre's la documentaci¨® durant la Guerra Civil i ja se li ha celebrat l'aniversari).

¡°No he estat a Ravensbr¨¹ck, per¨° s¨ª a Auschwitz, aix¨ª que tinc una idea del que ella va viure¡±, explica Ar¨¤nega, que subratlla amb admiraci¨® que la vida de l'exdeportada, de tan intensa, ¡°no te l'acabes¡±.

¡°Tu far¨¤s de mi? Doncs tens feina!¡±,?va dir la supervivent de Ravensbr¨¹ck a l¡¯actriu

L'espectacle, un mon¨°leg, ¨¦s una adaptaci¨® dramat¨²rgica de la novel¡¤la que, com feia aquesta, recorre els moments m¨¦s importants de l'exist¨¨ncia de Catal¨¤. ¡°Hem hagut de seleccionar i retallar molt, per¨° hem volgut conservar les parts essencials, la Rep¨²blica i el comprom¨ªs pol¨ªtic, la Guerra Civil, la fugida per la frontera amb els orfes de Premi¨¤ de Mar, la lluita amb la Resist¨¨ncia francesa, la caiguda en mans de la Gestapo, la deportaci¨®...¡±. Tamb¨¦ han considerat imprescindible introduir l'entrevista amb Montserrat Roig en qu¨¨ s'assenyala que les dones deportades eren ¡°les oblidades entre els oblidats¡±.

L'obra de teatre, igual que la novel¡¤la, est¨¤ explicada en primera persona i no segueix un ordre cronol¨°gic, sin¨® que es despla?a cap al passat i el futur de Neus Catal¨¤ des del moment concret en qu¨¨, presa dels alemanys, es troba a bord del vag¨® que la porta al camp de Ravensbr¨¹ck, on la rebran els?corbs?relluents dels boscos de Pr¨²ssia i aquells altres c¨°rvids que eren les SS i la seva versi¨® femenina no menys cruel, les Aufseherinnen. Ar¨¤nega explica que tenien dubtes que el p¨²blic pogu¨¦s seguir b¨¦ aquells canvis temporals, per¨° que l'experi¨¨ncia amb els espectadors en les funcions pr¨¨vies demostra que ho fan perfectament. De fet, en la representaci¨® del diumenge el p¨²blic va acabar aplaudint dempeus. L'espectacle (fins al dia 26) dura una hora i cinc minuts. ¡°S¨®n 28 p¨¤gines completes que haig de dir!¡±, s'exclama Ar¨¤nega, que considera l'obra un repte no nom¨¦s art¨ªstic sin¨® tamb¨¦ amb un fort component de comprom¨ªs social.

L'actriu recalca que, estrictament, ella no interpreta Neus Catal¨¤. ¡°Jo s¨®c la veu de la Neus, per¨° no s¨®c la Neus, ¨¦s impossible encarnar-la dels 20 anys als 99, no en faig cap intent, ni tan sols porto les seves caracter¨ªstiques ulleres de pasta. S¨®c un canal per a la seva veu¡±. Ar¨¤nega apunta que l'escriptura del text ¨¦s molt narrativa, encara que sigui en primera persona¡±. L'actriu afronta el tan emotiu material des de la contenci¨®. ¡°Intentem no fer un gran drama, ella mateixa no ho fa mai, encara que hi ha moments d'enorme dramatisme, com l'arribada al camp o la descripci¨® de la infermeria, un lloc brutal¡±.

De ll¨¤grimes, continua, nom¨¦s n'hi ha un moment, quan la protagonista llegeix la carta que li anuncia la mort del seu primer marit, el tamb¨¦ maqui Albert Roger, el dia abans de l'alliberament del camp de Bergen-Belsen, on estava pres.

Pregunto a l'actriu si ha tingut contacte personal amb Neus Catal¨¤. ¡°I tant! La vam anar a veure a la resid¨¨ncia dels Guiamets on viu i va venir a prendre un caf¨¨ amb nosaltres al bar del costat. T'explica el que ella vol. Quan li van dir que jo era una actriu que faria d'ella, em va mirar molt fixament i em va dir amb aquella conya tan especial seva: 'Tu far¨¤s de mi? Doncs tens feina!' Quina dona! Geni i figura!¡±