Un Gaud¨ª sonor

¡°Vaig venir per primera vegada a Barcelona quan era un nen amb la meva fam¨ªlia de vacances. Vaig tornar el 1985 com a DJ a punxar a la sala Metr¨°nom i l¡¯any 2000 vaig participar en el festival S¨®nar¡±. A l¡¯artista su¨ªs-americ¨¤ Christian Marclay (1955) li agrada Barcelona i l¡¯inspiren personatges tan imbricats en aquesta ciutat com Antoni Gaud¨ª, del qual assegura que se sent influ?t i identificat per la seva arquitectura fragmentada i el seu trencad¨ªs, realitzats com els collages que ell crea, en els quals uneix imatge, m¨²sica i so. O abs¨¨ncia de so, com la majoria de les obres que es poden veure de Marclay en Composiciones, una de les mostres m¨¦s ambicioses de l¡¯artista a Espanya dels darrers anys, que es pot veure al Macba fins al 24 de setembre. Aqu¨ª totes les obres menys una s¨®n silencioses, tot i que totes conviden l¡¯espectador a entonar melodies i ritmes musicals al seu cap, per la qual cosa al final, per molta tecnologia emprada, no deixa de ser una exposici¨® ¨ªntima.

La primera ¨¦s Video Quartet (2002), una hipn¨°tica composici¨®, collage, trencad¨ªs, de 14 minuts musicals i cinematogr¨¤fics, realitzada a partir de fragments de pel¡¤l¨ªcules antigues de Hollywood que protagonitzen actors i actrius de la talla de Marilyn Monroe, Montgomery Clift, Fred Astaire, Elvis Presley o Frank Sinatra, i un llargu¨ªssim etc¨¨tera que es projecta en quatre pantalles alhora. A les imatges es pot tocar el piano, la guitarra, es crida, es canta, es xiula, s¡¯aplaudeix, es roda per terra o es fa claqu¨¦, entre la infinitat d¡¯actituds relacionades amb el so, per¨° en cadascuna de les quatre pantalles es pot veure un clip diferent per¨° sincronitzat amb la resta com si fos un quartet de m¨²sica perfecte.

?s l¡¯¨²nica pe?a amb so en tota la mostra. ¡°?s l¡¯espectador el que ha de projectar, imaginar el so de les obres¡±, explica el seu autor. ¡°S¨®n un desafiament que s¡¯ha d¡¯escoltar amb els nostres propis ulls¡±, apunta la comiss¨¤ria Tanya Barson.

L¡¯¨²ltima obra del recorregut ¨¦s Surround Sound (2014-2015), una instal¡¤laci¨® immersiva en la qual el visitant ¨¦s embolcallat i bombardejat per espetecs, brunzits i onomatopeies en moviment, que pugen, baixen i xoquen.

Entre l¡¯una i l¡¯altra, una s¨¨rie de peces en les quals el so es manifesta a partir de boques obertes (Chorus II, 1988) que llancen crits muts, portades de discos tunejades i inventades per l¡¯artista (Imaginary Records, 1987-1997) o partitures gr¨¤fiques a partir d¡¯enormes fotografies que il¡¤lustren l¡¯¨²s de les onomatopeies (obsessi¨® de Marclay) en contextos urbans, com ara envasos i r¨¨tols de carrers (Zoom, Zoom, 2007-2019).

Marclay es va fer fam¨®s mundialment quan la seva pel¡¤l¨ªcula The clock (2010) va guanyar el Lle¨® d¡¯Or de Ven¨¨cia l¡¯any seg¨¹ent i es va convertir en una obra mestra de l¡¯art contemporani. La pel¡¤l¨ªcula, de 24 hores de durada, que es va realitzar amb milers de fragments (tessel¡¤les de trencad¨ªs) de films en els quals apareixen rellotges o persones que miren o es pregunten l¡¯hora sincronitzades amb el temps real, no ¨¦s al Macba per desig de Marclay. Per¨° es pot veure Screenplay (2005), un altre collage amb imatges de pel¡¤l¨ªcules en silenci. ¡°Quan l¡¯estava fent vaig pensar a fer The clock¡±, explica Marclay.

¡°M¡¯interessa propiciar situacions en les quals la m¨²sica pugui existir, esborrar els l¨ªmits existents entre qui fa qu¨¨¡±, explica davant de Chalkboard (2010), una enorme pissarra en qu¨¨ hi ha diversos pentagrames que conviden l¡¯espectador a escriure la seva m¨²sica, les seves frases o un dibuix i a ajudar a crear una composici¨® ¨²nica. Despr¨¦s vindran els m¨²sics. ¡°Els itinerants que visitin Barcelona aquestes dates, perqu¨¨ interpretin aquestes partitures¡±, va dir Marclay. Despr¨¦s de cada interpretaci¨® la pissarra s¡¯esborrar¨¤. ¡°Jo no faig res, nom¨¦s soc un espectador. M¡¯agrada passejar entre els visitants per veure les seves reaccions¡±, apunta.

La visita est¨¤ acompanyada per una fina l¨ªnia que recorre les sales i els passadissos de la segona planta del Macba. ?s Mixed Reviews (1999-2019), formada per extractes de ressenyes i resums de cr¨ªtiques musicals que queden tallades per algunes de les obres que s¡¯exposen. El text es va traduint a partir de l¡¯¨²ltima llengua en qu¨¨ s¡¯ha exposat l¡¯obra. En aquest cas va ser de l¡¯alemany. La seg¨¹ent ser¨¤ el catal¨¤.

Una altra de les peces que impacten ¨¦s Manga Scroll (2010), un rotllo enorme de 20 metres amb onomatopeies entrella?ades que apareixen en c¨°mics japonesos. Ser¨¤ una de les peces que s¡¯activar¨¤ durant l¡¯exposici¨®, dijous que ve, quan l¡¯artista Shelley Hirsch les verbalitzar¨¤. El 19 de juliol deu pianistes provaran de posar so a les gaireb¨¦ cent fotografies d¡¯Investigacions (2018), en qu¨¨ apareixen mans tocant pianos. M¨²sica en silenci que cobrar¨¤ vida i so per un dia.