Votar o repiular

La cartelleria electoral ¨¦s una despesa in¨²til perqu¨¨ som aqu¨ª, amb el nostre tel¨¨fon m¨°bil, repiulant ocurr¨¨ncies m¨¦s o menys gracioses sense mirar gaire televisi¨® i llegint poca premsa. Esperem els debats com qui espera la paraula redemptora per¨° despr¨¦s ens semblaran avorrits. La desgana democr¨¤tica prolifera. N¡¯hi ha per preguntar-se qu¨¨ passa amb els 900 milions de possibles electors que, en una votaci¨® esglaonada, faran les seves votacions en una ?ndia que ha fet el gran salt tecnol¨°gic. A la Catalunya del dret a decidir la divisi¨® del vot independentista obliga a atendre q¨¹estions ¨Cunilateralitat, bilateralitat, indultisme, la veritat infusa de TV3¨C que s¨®n m¨¦s pr¨°pies d¡¯un concili de car¨¤cter bizant¨ª. Aquesta no ¨¦s una divisi¨® t¨¤ctica, sin¨® el llindar d¡¯una alteraci¨® general amb uns terminis que corresponen m¨¦s a l¡¯evoluci¨® d¡¯estats d¡¯opini¨® p¨²blica que no pas al calendari electoral. Davant del dogma de la infal¡¤libilitat de Carles Puigdemont, ERC pret¨¦n orquestrar una altra tonalitat, per¨° el seu problema ¨¦s una traject¨°ria sense garantia de credibilitat, sobretot en aquells casos en qu¨¨ estan en joc les institucions per sobre dels partits. D¡¯una manera aparatosa, un dels trets m¨¦s significatius del panorama electoral a Catalunya ¨¦s la hipertr¨°fia divis¨°ria de l¡¯independentisme.

Centenars de milers de ciutadans de Catalunya volen votar, per¨° encara no saben qui. La confusi¨® porta a estar-ne tips i desganats. N¡¯hi haur¨¤ que votaran miratges, d¡¯altres votaran reaccions. El m¨¦s probable ¨¦s que, en votar m¨¦s en contra que no pas a favor, oblidem que el que est¨¤ en joc s¨®n els escons que ocuparan diputats escollits per la ciutadania de Catalunya per ser part indivisa de la sobirania popular. Mentrestant, empresaris que ja han deslocalitzat les seves empreses contribueixen econ¨°micament a l¡¯estada de Puigdemont a Waterloo, en plena davallada de Junts per Catalunya. D¡¯una manera realment paradoxal, ERC va ocupant l¡¯espai m¨¦s ampli. ?s una reedici¨® republicana d¡¯aquell invent pujolista que el neopujolisme voldria recuperar: el ¡°pal de paller¡±. ?s a dir, aquella Converg¨¨ncia com a eix vertebrador de Catalunya, com a columnata fonamental. En aquells temps no semblava importar que, des de tots els punts de vista, el ¡°pal de paller¡± fos una mutilaci¨® de la idea mateixa del pluralisme. La q¨¹esti¨® decisiva era que, despr¨¦s de Josep Tarradellas, alg¨² fos l¡¯home fort, l¡¯amo d¡¯una Catalunya que, segons es va veure m¨¦s endavant, la seva dinastia espoliava en lloc de ser la forma exemplar d¡¯un sacrifici per la naci¨® herderiana. El que semblava tenir una l¨°gica interna va acabar significant polaritzaci¨®, fractura, deslleialtat, assalt a la ra¨® i col¡¤lisi¨® deliberada amb l¡¯ordre constitucional.

Per¨° repiulem altres coses. Anem a votar sense mem¨°ria, excepte si ens deixem endur per les identitats inventades. Per als qui creiem que les identitats s¨®n compatibles amb el pluralisme cr¨ªtic, la toxicitat de les pol¨ªtiques identit¨¤ries pot ser encara m¨¦s hostil que per als qui han volgut heretar un futur desconnectant amb el passat. Piulem i repiulem. Si fins i tot Donald Trump els diu als francesos com han d¡¯apagar l¡¯incendi de Notre-Dame, com no aferrar-se al mig minut d¡¯un tuit del ciutad¨¤ Rufi¨¢n?

Per contrast amb el presentisme, els partidaris de la secessi¨® alimenten el mite d¡¯una Catalunya amb una ra¨® hist¨°rica finalista. ?s una derivada del ¡°pal de paller¡±: els pobles subjugats avancen indefectiblement cap al seu alliberament i el desenlla? no pot ser cap altre ¨Ccom passava amb la dictadura del proletariat¨C perqu¨¨ en algun lloc est¨¤ escrit que ha de ser aix¨ª. Els joves convergents feia anys que deien que algun dia tocarien les estrelles. Era la seva manera preco? de repiular. Una cosa semblant passa amb el judici que s¡¯est¨¤ fent al Tribunal Suprem. Tant se val. S¡¯escampa que, al final, hi haur¨¤ una maniobra ¨Cdiguem-ne pacte¨C i que els actuals acusats tornaran a casa previ indult germinat pel recompte d¡¯un diumenge d¡¯abril. Alguns protagonistes de l¡¯1-O han dit que va ser un gest simb¨°lic, per¨° ¨¦s un indici d¡¯autocr¨ªtica o b¨¦ una manera de lenificar la greu transgressi¨® comesa? Aix¨° ens porta a repiular qualsevol cosa i repiular-ne una altra en sentit contrari. Era d¡¯esperar perqu¨¨ des dels inicis del proc¨¦s el deteriorament del llenguatge ¨Cen paral¡¤lel amb el deteriorament institucional¨C fos com la c¨¤rrega de la cavalleria lleugera. Cosacs, ulans i h¨²ssars galopen a ritme de tuit.