L¡¯¨²ltim Diumenge de Rams a Notre-Dame

Vaig amb els fills a Par¨ªs, a passar-hi quatre dies mal comptats, ¨¦s una petici¨® que s¡¯arrossegava des de Nadal. Par¨ªs no s¡¯acaba mai, diuen, i per for?a has de triar, no pots veure-ho tot per molt que corris i en qualsevol rac¨® t¡¯aclapara la turistada. Veiem Notre-Dame divendres al vespre, tot just acabats de deixar les coses a l¡¯hotel, i ens impressiona la fa?ana il¡¤luminada, que resplendeix entre la foscor de la nit i el fred que pela. Ens arrecerem en una creperia que sembla immune a les riuades de visitants i decidim ajornar la visita a la catedral per a diumenge.

Per¨° diumenge no ¨¦s un dia qualsevol, tot i que de primeres no hi caus. S¨®n les onze del mat¨ª, ressonen les campanes, infatigables, l¡¯esplanada del davant ¨¦s plena i tot apunta a dificultats per entrar, la turistada sembla colonitzar-ho tot, com malauradament veurem despr¨¦s a Montmartre. No em sorpr¨¨n que un agent armat fins a les dents em miri la bossa, el dia anterior ja l¡¯havia mostrat a dos agents m¨¦s als Camps Elisis, ocupats per una bateria de furgonetes a l¡¯espera dels armilles grogues. Davant Notre-Dame s¡¯amuntega tot un tumult de gent a les portes, mentre les campanes segueixen bategant.

Faig que els fills agafin lloc a la cua i m¡¯avan?o fins on puc, ni tan sols s¨¦ si cal pagar entrada ¡ªcom ja passa en moltes catedrals¡ª, i arribo fins all¨¤ on distingeixo branques al?ades a les portes. ?s Diumenge de Rams i just llavors la porta central s¡¯obre als fidels, que van ocupant de manera cat¨°lica la nau central. ¡°No hi cabrem ¡ªpenso¡ª, massa gent, i segur que tanquen el temple als visitants¡±. I tot i el meu pessimisme la gent avan?a, les campanes repiquen, el tumult inicial es dissol a l¡¯interior mentre visitants i fidels seguim entrant per la porta de la dreta. La turistada ¨¦s disciplinada i adotzenada, perqu¨¨ es mant¨¦ a la cua per a visiteurs mentre els fidels entren per una cua r¨¤pida, malgrat que, de fet, totes dues files es confonen un cop passat el llindar.

Uns venedors oportunistes, d¡¯aquells que et vendrien paraig¨¹es si plogu¨¦s, t¡¯ofereixen branquetes a la porta, ¨¦s Diumenge de Rams, per¨° la corrua no en fa cas i accedim al temple. La nau central ¨¦s plena fins a la porta principal; enll¨¤, al mig de l¡¯altar, oficia la missa qui imagino deu ser l¡¯arquebisbe, amb tota l¡¯esgl¨¦sia il¡¤luminada per la llum que s¡¯escola pels vitralls i l¡¯enfilall de l¨¤mpades suspeses als arcs que afiten la nau central. Els visitants convivim amb els fidels merc¨¨s a les naus laterals, on desfilem els badocs mentre amablement se¡¯ns convida al silenci i l¡¯oficiant ¡ªara me n¡¯adono¡ª entona la missa sencera amb cants que atorguen m¨¦s solemnitat a l¡¯escena.

El contrast entre la visita prosaica i la lit¨²rgia pasqual sembla funcionar, hi ha un equilibri ecosist¨¨mic que deu fer d¨¨cades que dura. Les enormes columnes que s¡¯enfilen de terra fins a la galeria del primer pis actuen de barrera entre els dos mons, per b¨¦ que una successi¨® de pantalles de plasma, encarades als laterals, et permet seguir la missa mentre t¡¯aclaparen les rosasses. ?s el contrast entre els pilars de la terra del segle XII amb els finestrals de llum del segle XXI, ¨¦s la fusi¨® de la visita presencial i la virtual, del directe i de l¡¯streaming, mentre els cants de l¡¯oficiant, encarat a la nau central, es confonen amb les lleng¨¹es del m¨®n a banda i banda.

Ens entretenim a l¡¯absis amb uns plafons informatius pensats per a la turistada, amb dates i dibuixos dels aven?os de la construcci¨® de la catedral al llarg del temps, i completem la volta mentre la missa continua. ?s una sort, penses, poder contemplar el temple mentre s¡¯hi oficia una solemne missa cantada, per¨° aix¨° no obsta que t¡¯hi sentis impostat, ¨¦s evident que a Notre-Dame han apr¨¨s a conviure amb la mol¨¨stia de les visites permanents i malgrat aix¨° entens que els teus drets de fer el badoc tamb¨¦ es poden exhaurir. I, un cop al carrer, constatem que passejant pel lateral una estructura met¨¤l¡¤lica enlletgeix la vista dels contraforts; una bastida, ja tristament c¨¨lebre, ens espatlla la fotografia.

Seguim fent el turista, que Par¨ªs no s¡¯acaba mai. Encara veurem nostra dama un parell de cops m¨¦s, a la nit il¡¤luminada tornant de Ch?telet, i l¡¯endem¨¤ al mat¨ª, l¡¯infaust dilluns, tombant per la rive gauche mentre anem a buscar les coses a l¡¯hotel per marxar. La not¨ªcia seg¨¹ent ja ser¨¤ a Barcelona, en connectar el m¨°bil mentre l¡¯avi¨® encara roda per les pistes del Prat: ¡°S¡¯est¨¤ cremant Notre-Dame!!¡±