Catedrals i esgl¨¦sies que han ressorgit de les cendres
Terratr¨¨mols, incendis, bombardejos... La hist¨°ria dels monuments europeus ¨¦s plena de reconstruccions
La catedral de Notre-Dame?va cremar dilluns a la tarda?en un incendi ¡°potencialment vinculat¡± a les obres de renovaci¨® del monument hist¨°ric m¨¦s visitat d'Europa. El president de Fran?a, Emmanuel Macron, va anunciar la mateixa nit una col¡¤lecta de fons per reconstruir-la. L'incident va commoure els qui el van veure en persona, als mitjans i les xarxes, on es compartien fotografies i v¨ªdeos de l'escena. Per¨° tamb¨¦ n'hi va haver que van recordar, amb un optimisme moderat, que la hist¨°ria de les catedrals ¨¦s plena de destruccions i reconstruccions. Aquests en s¨®n alguns exemples:
Londres
Alguns gravats encara mostren com era la catedral de Sant Pau?abans de l'incendi que la va destrossar el 1666. L'arquitecte angl¨¨s Sir Christopher Wren va dissenyar una catedral nova que es va construir entre el 1675 i el 1710, d'estil barroc i amb la seva c¨²pula caracter¨ªstica.
Lisboa
Un gravat del British Museum recorda com va quedar la catedral de Lisboa despr¨¦s del terratr¨¨mol del 1755, que en va destruir la capella g¨°tica i el pante¨®. El temple es va reconstruir parcialment i es va restaurar a principis del segle XX.
Reims
La catedral de Notre-Dame de Reims, que es va comen?ar a construir el 1221, va ser bombardejada durant la Primera Guerra Mundial. De fet, se'n conserva una foto del moment en qu¨¨ una bomba alemanya va explotar al monument, el 20 de setembre del 1914. L'escriptora Edith Warthon, que era a la ciutat durant els bombardejos, va escriure que "la catedral de Reims resplendia en tota la seva esplendor i, alhora, moria davant nostre, com una posta de sol".
Com recordava C¨¦sar Antonio Molina, exministre de Cultura, a EL PA?S, ¡°quan la guerra es va acabar el 1918 la catedral tenia un aspecte lamentable com la resta d'aquesta hist¨°rica urbs; reconstruir-la va comportar d¨¨cades de feina¡±.
Ypres
La ciutat belga d'Ypres tamb¨¦ va ser bombardejada durant la Primera Guerra Mundial. La catedral de Sant Mart¨ª?es va acabar de reconstruir el 1930, amb una agulla al lloc de la torre quadrada original.
Barcelona
Encara queden restes de l'incendi del 1936 a?la volta de l'esgl¨¦sia g¨°tica de Santa Maria del Mar, a Barcelona. Aquesta esgl¨¦sia del segle XIV, que ja va ser bombardejada el 1714, va cremar durant 11 dies en comen?ar la Guerra Civil. Es van perdre l'altar barroc, les imatges i l'arxiu hist¨°ric. La Generalitat en va tapiar les entrades per evitar m¨¦s atacs i saquejos.
Col¨°nia
La catedral de Col¨°nia, que es va comen?ar a construir el 1248 i on es conserven les ¨°bviament discutides restes dels Reis d'Orient, va rebre l'impacte de 14 bombes explosives i 70 d'incendi¨¤ries durant la Segona Guerra Mundial, a m¨¦s d'altres impactes d'artilleria i projectils. Les voltes de les naus principals i el creuer es van esfondrar i tamb¨¦ es van perdre l'¨°rgan i les vidrieres del segle XIX, entre altres elements. Les vidrieres medievals i altres b¨¦ns s'havien retirat a l'inici de la guerra, com van fer altres catedrals europees. Les obres de restauraci¨® van finalitzar el 1956.
Lle¨®
La catedral va patir un incendi el 1966, causat per la caiguda d'un llamp. L'incendi va arrasar el sostre, que es va poder reparar. Com explicava EL PA?S, el temple es va salvar perqu¨¨ es va evitar abocar aigua sobre la pedra: "La pedra absorbeix la humitat, augmenta el pes i es podria desplomar tot el conjunt". Era millor deixar cremar la fusta.
Berl¨ªn
Constru?da el 1708, la catedral alemanya de Berl¨ªn compon amb la seva bessona, la catedral francesa, i el Konzerthaus, una de les places m¨¦s boniques d'Alemanya: Gendarmenmarkt. Segons recollia EL PA?S el 1994, "una espurna fortu?ta" va causar l'incendi de la c¨²pula de la catedral alemanya de Berl¨ªn, que estava sent restaurada. "El foc no va causar v¨ªctimes, per¨° va destruir tot l'interior de fusta de la c¨²pula i va aixecar una densa fumera a la pla?a".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.