Mallorquins, comestibles i uns vetats

Vet ac¨ª una troballa casual, ¨¦s una raresa, un vell invent dels pagesos intel¡¤ligents i pr¨¤ctics. Resulta una ¡®instal¡¤laci¨®¡¯ fuga?, ef¨ªmera, feta d¡¯un ordre net i dret, fill de la necessitat i l¡¯experi¨¨ncia: fileres de capelletes naturals al goret de terra de call vermell, fetes d¡¯una fulla de figuera de moro, de pic. Serveixen per servar el sabor, la humitat i l¡¯arrelament, el naixement primerenc de les tomatigueres de ramellet; segurament seran fetes a la seca, sense rec ni aigua afegida, per produir fruits plens i saborosos que duren un any fins a la nova collita.

Aquests hivernacles oberts, artefactes vegetals sense residu, s¨®n per protegir els inicis de la miniatura de tomatiguera del nord, de la tramuntana folla i freda i del sol alt i de les gelades sobtades. Paga la pena servar la planta i els fruits centrals per la vida gastron¨°mica dels illencs: tom¨¤tigues de ramellet, de penjar. Venen de planters de llavors de tria personal, natural, dels millors fruits, negoci no monopolitzat. Els artefactes de fulles de moro semblen maquetes disperses de l¡¯¨°pera de Sidney d¡¯Utzon, invents de Jujol amb Gaud¨ª a la Seu de Mallorca o dibuixos de carnet al vol de Le Corbusier.

Aquest redolet de foravila tan adesat, un tros, tres quartons o mitja quarterada, esdev¨¦ de sobte, rodant sense Google Maps, per camins, carreteres i camades de les Illes Balears, Mallorca en aquest cas. Circulant tira per una teranyina laber¨ªntica i graciosa la xarxa prim¨¤ria fins fa no res, que connectava viles, possessions, oratoris, pous, fonts i tamb¨¦ secrets, creus de morts i tombes desconegudes.

No s¡¯hi arriba mai tot dret i aviat, sin¨® que el personal es mou al pas de la l¨°gica de la conquesta discreta del territori, avan?a i gira, retura i dubta. Canvien els espais, plans i valls, els camps obrats per les estacions; hi ha petites o grans possessions de repoblament del XIII sobre alqueries de l¡¯Al-?ndalus oriental, hi ha les macrofinques del repartiment feudal (i les parcel¡¤lacions i establis a cr¨¨dit de Joan March i fill) que marc¨¤ noves propietats. Quedaren imposts redemptors eterns (alous, censals) per a bisbes de Tarragona i el senyoriu de Ciutat de Mallorca. Servituds medievals. Hi ha cases, pobles, llogarets i ciutats. L¡¯avan? de la societat de la segona resid¨¨ncia i el pes gegant¨ª dels neoxalets descomunals ¡ªfora d¡¯escala¡ª i els seus jardins com miniselves tropicals.

Lluny de les vies i autovies esdevenen mons distints, amb paratges nous. Aix¨° m¨¦s o manco ho explicava als seus alumnes als anys setanta l¡¯arquitecte capit¨¤ Manuel Sol¨¤-Morales, ja finit, amb casal a Art¨¤ i descobridor de Mallorca per a Rafael Moneo, el seu convidat inicial. Sol¨¤ feia expedicions universit¨¤ries i tours de treballs. Un dia ho explic¨¤ un dels alumnes avantatjats, Josep Antoni Acebillo, qui va gestionar els projectes urbans de Barcelona quasi trenta anys (1981-2011) i fou la m¨¤ dreta d¡¯Oriol Bohigas. Amb la meitat de Mallorca davant, a unes matances, el gestor i professor ho va subratllar. El gran cardenal de l¡¯arquitectura Rafael Moneo ho ha dit po¨¨ticament, durament, altres cops, un pic a Son Fortesa de Camper; i la seva filla de la missa professi¨® Belen Moneo viu Mallorca amb comprom¨ªs.

Record de Manel Sol¨¤-Morales

Un article nat de certa melangia a tall de ganivet feu que Sol¨¤ ¡ªmai vist¡ª envi¨¦s una nota personal sobre la vella ¡®¡¯lli?¨®¡± mallorquina. En aquella Mallorca de plom ¡ªals anys noranta i dos mil¡ª, Sol¨¤ i un altre alt cient¨ªfic (un economista de fama) varen ser escap?ats/vetats/censurats per Sa Nostra al llibre dels 25 anys dels informes econ¨°mics de l¡¯ex-caixa. Aquella Sa Nostra fusa i volatilitzada, que era tant d¡¯alguns executius i notables cappares, alguns en proc¨¦s de judici acusats penalment de les malifetes i evaporaci¨® dels doblers.

Dins la pell de les Illes neix la tom¨¤tiga de ramellet, de penjar, neix davall un capell o capelleta de figuera de moro o de pic, all¨¤ neix el pa amb oli, els sofrits i els seus brous, guisats, cuinats, salses. La capelleta, com una instal¡¤laci¨® arquitect¨°nica, un experiment d¡¯escola. Cab¨°ries i coverbos mallorquins amb apunt barcelon¨ª.

Un ¡®mallorqu¨ª¡¯ tamb¨¦ ¨¦s un menjar ¡ªa Barcelona¡ª: un entrep¨¤ de sobrassada amb formatge, una uni¨® una mica t¨¨bia, amb el pa calent perqu¨¨ l¡¯argument ¨¦s enmig de les dues llesques de pa o ¡®barques¡¯ de panet on es besen i casen sabors, textures, greixos i colors dels dos productes simb¨°lics de Mallorca i Menorca, precisament.

Arreu fan sobrassada i cap ¨¦s id¨¨ntica, formatge en feien pertot i ara tamb¨¦, per¨° especialment en parlen del de Ma¨® (Mah¨®n Menorca), per aix¨° els vells en diuen maon¨¨s per identificar tots els illencs menorquins a Mallorca, que venien del seu port primer Ma¨®. Ciutadella ¨¦s/era un altre m¨®n interior, una capital/estat antiga amb el seu receptari de cuina tan vicari dels nobles, senyors i capellans.

Un secret de Sa¨¦nz de Oiza

El pinyol de l¡¯an¨¨cdota de l¡¯entrep¨¤ barcelon¨ª el va referenciar en un dinar de cinc hores a Pollen?a, una discreta i precisa (¨°bviament) dissenyadora catalana que ¨¦s al Museu del Disseny HUB, la ¡®grapadora¡¯ d¡¯Oriol Bohigas a Barcelona. A taula i xerrant, hi eren el pintor Joan Sastre, el m¨²sic Joan Valent i els arquitectes Rafel Moranta, Jaume Mayol, Carme Pin¨®s i dos experts barcelonins de mirada oberta i sigil¡¤losos. Biel March convoc¨¤ el dinar i duia el maneig i aix¨ª va dur la gent a guaitar a ses Rotes, l¡¯estudi o caseta de pensar del gran faroner de l¡¯arquitectura moderna Francisco S¨¢enz de Oiza.

Bosc endins, devora un torrent, ve?nat de cas Sucrers i de l¡¯estudi del pintor March hi ha un miracle, un secret arquitect¨°nic mallorqu¨ª: un porxo alt i obert, volant, encolumnat amb peces de mar¨¨s, com els sestadors o grans naus de possessi¨®. Podria ser mig Utzon o un an¨°nim picapedrer. Era un miratge, un aiguav¨¦s sense murs, a contral¨°gica, refugi del sol, com un vol de teules. Ara ¨¦s refugi lliure de cabres a l¡¯hivern.

Catalans i alta cultura mallorquina

Els estudiants enyoradissos i els catalans encuriosits i c¨°mplices de la perif¨¨ria illenca, interessats amb el m¨®n d¡¯ahir i d¡¯avui isolat, deuen tenir present la fita de gastronomia de subsist¨¨ncia. M¨¦s enll¨¤ dels arquetips, els continentals mostren curiositat i consumeixen alta cultura creativa: Miquel Bau?¨¤, Miquel Barcel¨®, el fenomen de la marca Camper des de 1976, sempre Joan Mir¨® i Pilar Juncosa i la seva deixa (ara la marca Mir¨® Mallorca, lligada a Josep Llu¨ªs Sert i Rafael Moneo), Camilo Jos¨¦ Cela i els seus Papeles, Formentor, Joan Estelrich per examinar-lo, Blai Bonet, Francesc de Borja Moll i moss¨¨n Alcover, Via Alcover, Vidal Ferrando, Miquel Barcel¨® ¡®Perell¨®¡¯, Guillem Frontera, Toni Mar¨ª, Pons Pon?, Andreu Vidal, Biel Mesquida, els Janer, Mari¨¤ Villang¨®mez, els diversos Joan Pons, tamb¨¦ Tomeu Penya, la Maria del Mar Bonet i Ant¨°nia Font... una carretada de vius i morts: Portell, Comes, Alzamora, M. Ant¨°nia Oliver, A. Vicens, Riera, Valent¨ª Puig, Miquel ?ngel Riera, Llompart, Ll¨²cia Ramis, H¨¦ctor H. Vicens, R. Amills, Manzano, els distints Massot, Toni Gomila, Pep Tosar, Assun Planas, Rafel Duran, Rafel Joan, S. Perell¨®, J. Munar, P. Vadell, L. Petrelli, Pons Alorda, Isidor, Joan Mureno, Pau Faner, C. Solivellas, Piris, Serra, Ti¨¤ Ramis... una gran tracalada. No ¨¦s una llista, no. Ni una classificaci¨®, tampoc.

Un arxip¨¨lag radiant (Ensiola, 25 euros) va d¡¯aix¨°; ¨¦s la suma de 18 entrevistes/perfils/ cr¨°niques/reportatges a dues veus de l¡¯autor Pere Antoni Pons i les dels protagonistes, des de Sim¨® Andreu a Elias Torres, d¡¯Anthony Bonner a bisbe Taltavull; de Betcholtd a Tur Costa, de Fina Salord a Pilar Benejam. Retrats instantanis de Jean Marie de Mora, que raona igual que fotografia. Pere Antoni Pons, a la presentaci¨® a Drac M¨¤gic i despr¨¦s, dubt¨¤ de l¡¯eco cultural dels illencs a Barcelona, a Catalunya. Tem i documenta la manca d¡¯inter¨¨s per l¡¯alta cultura perif¨¨rica, per la mirada i narrativa isolada perqu¨¨ creu que tot just interessen els bollats, rars o estramb¨°tics. Miquel Barcel¨® ¡®Perei¨®¡¯ (i/o Valent¨ª Puig) deia ¡°els catalans s¡¯equivoquen a l¡¯hora de triar el mallorqu¨ª (de refer¨¨ncia)¡±. Pensava potser amb Baltasar Porcel, el gran t¨°tem que tants volem imitar.

Mort en Perei¨®, Barcel¨® Perell¨®, ja no hi ha cita pel dinar iconoclasta, alternatiu del divendres sant. Cada any, a les darreries mallorquines (les postres)de sa vida, aquell historiador, catedr¨¤tic de bon de veres vingut d¡¯Am¨¨rica i amb pla?a guanyada per l¡¯Auton¨°ma de Barcelona; vetat per dos cops per la local UIB Illes Balears, feia torrar pels amics un xot el dia gran del dejuni i abstin¨¨ncia al bosquet d¡¯alzines de son Vaquer. El terme de Manacor (interessant pe?a breu de mem¨°ria i fantasia). All¨¤ tenia una casa nova, deia que dibuixada per Narc¨ªs Comadira, feia parada al foc i la carn el narrador sense fi Marilla o el pintor Maim¨®, feia les veus Guillem Frontera (de qui Perei¨® seguia els articles i recordava novel¡¤les), hi eren tamb¨¦ els cient¨ªfics catedr¨¤tics Llu¨ªs Ferrer i Miquel Roca, d¡¯altres del com¨², pocs, ses tres filles Barcel¨® i Helena, la darrera dona. Dos dels mallorquins habituals ja s¨®n cendra amb el seu cranc.