Entre la impunitat i la venjan?a

L'exconsellera i ara candidata de Junts per Catalunya, Laura Borr¨¤s, ha situat en el seu punt prec¨ªs la q¨¹esti¨® que es dirimeix en aquestes eleccions. "Qui busca problemes els troba", ha dit. Es referia a la virulenta acollida dispensada per un grup d'independentistes als estudiants de Societat Civil Catalana a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona el 9 d'abril passat. Hi ha territoris on l'independentisme ¨¦s el que mana i no permet que ning¨² intenti penetrar-hi sense el seu perm¨ªs, com han pogut comprovar molts candidats de Ciutadans, del PP i fins i tot socialistes.

La condemna de la viol¨¨ncia i de la coacci¨®, quan es fa, cosa que no sempre passa, acostuma a ser merament formal. Perqu¨¨ no sigui dit. La dura i amarga veritat l'ha enunciat Borr¨¤s, encara que tingui l'inconvenient de ser reversible com un mitj¨®. Cayetana ?lvarez de Toledo o In¨¦s Arrimadas esgrimeixen un argument semblant dirigit als pol¨ªtics presos ¨Chan buscat problemes i oi tant que els han trobat¡ª, encara que en el seu cas fonamenten la seva cruel consideraci¨® en la legalitat i no en la mera coacci¨® sobre un territori controlat pels CDR.

No ¨¦s un problema d¡¯independ¨¨ncia sin¨® de conviv¨¨ncia, tal com repeteix Pedro S¨¢nchez. I m¨¦s en concret de conviv¨¨ncia democr¨¤tica. Una part de la societat catalana no vol conviure amb la resta de la societat espanyola i est¨¤ fins i tot disposada a expulsar de la seva comunitat nacional els catalans que no s¡¯hi senten identificats. La reacci¨® d'una part important de la societat espanyola davant aquesta actitud secessionista i excloent ha estat igualment secessionista i excloent, tot i que en direcci¨® contr¨¤ria: qui no s'adhereixi a la seva renascuda idea de comunitat nacional homog¨¨nia s'haur¨¤ de conformar amb l'exclusi¨® i el desgast de la rebequeria.

La democr¨¤cia s'ha quedat sense els seus dos guardabarreres m¨¦s importants, que s¨®n la toler¨¤ncia i la contenci¨®, conceptes que Steven Levinski i Daniel Ziblatt expliquen en el seu llibre Com moren les democr¨¤cies (Ariel). Aquests polit¨°legs consideren que no n'hi ha prou amb un bon sistema constitucional, sin¨® que calen unes regles no escrites, que obliguen, primer, a recon¨¨ixer l'adversari com un subjecte respectable i digne, i despr¨¦s, a contenir-se en l'¨²s dels instruments del poder, sobretot quan se¡¯n disposa des del govern.

Entre uns i altres, entre els governs de Madrid i els de Barcelona, s'han carregat les guardabarreres. No hi ha reconeixement de l'altre, com demostra la frase de Borr¨¤s; i no hi ha contenci¨® democr¨¤tica, com han demostrat tots els partits de govern, a Madrid i a Barcelona ¨Ci amb especial delectaci¨® per part dels governs d'Artur Mas, de Carles Puigdemont i ara de Quim Torra¡ª en l'¨²s i ab¨²s de les institucions. En el cas de Puigdemont, fins al punt d'intentar un canvi de r¨¨gim des de dins mateix de les institucions, primer amb la insubmissi¨® parlament¨¤ria al Tribunal Constitucional, despr¨¦s amb un refer¨¨ndum il¡¤legal i finalment amb una proclamaci¨® de la rep¨²blica afortunadament inconseq¨¹ent.

Sense els guardabarreres, que ja havien saltat molt abans dels fets d'octubre, les institucions constitucionals queden a la intemp¨¨rie i disponibles per a l'assalt. Els qui l¡¯han intentat reivindiquen el seu dret a perpetrar-lo. M¨¦s en nom de l'autodeterminaci¨® dels pobles que de la democr¨¤cia derivada del dret a decidir, ja que no tenien ni tan sols la majoria social assimilable al resultat positiu en un refer¨¨ndum. Amb aquesta idea reclamen la impunitat davant la llei i la innoc¨¨ncia dels pol¨ªtics presos davant el Suprem: no pot ser delicte intentar l'alliberament nacional del pa¨ªs al qual es pertany. Aquest argument genera el contrari, indefectiblement: tot el pes de la llei, sense pietat de cap mena, ha de caure sobre els qui volen destruir el sistema constitucional i la comunitat nacional que l'ha constru?t.

El cas estrany no ¨¦s que una divisi¨® d¡¯aquest calibre, reflex d'una fallida tan profunda de la conviv¨¨ncia, produeixi una percepci¨® diferent en el conjunt d'Espanya, en qu¨¨ un 64 per cent dels ciutadans rebutja l'indult als pol¨ªtics presos, mentre que dins de Catalunya el rebutja un 33 per cent. El cas estrany ¨¦s que alg¨² s'estranyi despr¨¦s de set anys de persistents pol¨ªtiques divisives que han impregnat la vida catalana fins a l¨ªmits inimaginables fa ben poc, des dels conceptes pol¨ªtics ¡ªaquest unionisme de tan recent invenci¨®¡ª fins els s¨ªmbols ¡ªles estelades, els lla?os grocs¡ª, passant per la insistent instrumentalitzaci¨® dels mitjans de comunicaci¨® p¨²blics.

Entre la impunitat i la venjan?a, hi ha la just¨ªcia. I despr¨¦s de la just¨ªcia, la possibilitat dels indults, que ¨¦s quan la pol¨ªtica ha de recuperar el protagonisme que Rajoy va cedir gaireb¨¦ del tot als jutges. No volen parlar d'indults ni els qui volen impunitat ni els qui volen venjan?a. En campanya electoral ho tenen prohibit uns i altres. Per recuperar la conviv¨¨ncia democr¨¤tica, ¨¦s a dir, les guardabarreres del sistema constitucional i amb aquestes el sistema constitucional sencer, cal tornar a la toler¨¤ncia i la contenci¨®. Qui busqui problemes ha de trobar un debat respectu¨®s i uns arguments per arribar a resoldre'ls enlloc de m¨¦s problemes d'ordre coactiu aplaudits pels energ¨²mens que volen destruir tota conviv¨¨ncia i desposseir-nos de la democr¨¤cia. L'indult ser¨¤ llavors el primer signe del retorn al reconeixement mutu i a l'autolimitaci¨® que tots hem d¡¯imposar-nos.